Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Trobada 2005
Banda Visual
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Cinescola
Educom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços
Correu
Banda Visual és un col·lectiu de professionals de la comunicació que neix al 2002 amb dos objectius principals: produir i promoure obres audiovisuals independents que estimulin el debat i el canvi social i implicar-se en projectes d’Educació en Comunicació Audiovisual.
Audiovisuals per al canvi social

Els audiovisuals han provat ser una eina de comunicació molt potent, son promotors de canvis socials. Nosaltres els volem utilitzar per oferir la nostra mirada sobre la realitat social, provocar reaccions i explicar històries de compromís social de gent que busca el bé comú. 

Podem utilitzar els mitjans públics i privats de gran abast, en el supòsit de que les nostres obres siguin del seu interès, no li farem un lleig a una possible emissió massiva!, però on posem les nostres energies és en inventar noves maneres de distribuir, presentar i d’utilitzar el nostres audiovisuals. Per això ens hem dedicat a fer projeccions i debats a diferents espais, centres cívics, ateneus, centres culturals, cases okupes, centres educatius, festivals socials, biblioteques, cases privades… El que busquem és la reacció del receptor davant la realitat que li mostrem.

La producció audiovisual continua sent un privilegi d’uns pocs, entre d’altres raons perquè el procés és car i perquè la majoria de la població no s’ha format en aquest llenguatge. Avui dia, però, amb la revolució digital i el desenvolupament d’internet, i el corresponent abaratiment de preus, el panorama ha canviat el suficient per a què més gent de tot tipus, no només els professionals, pugui expressar-se utilitzant una càmera i un ordinador. Estem en un moment ideal per donar sortida a una nova representació de la realitat, a nous retrats de nosaltres mateixos. Per això cal que la ciutadania rebi formació per tal que pugui elaborar els seus propis missatges audiovisuals i fer, a més a més, una anàlisi crítica dels missatges audiovisuals dels altres. 

L’última sèrie de docuforums la vam organitzar el passat novembre a l’espai Transformadors del Casal de Joves de Barcelona i ara n’estem preparant un altre al Círcol Maldà, també a Barcelona.

Hem treballat principalment amb dos documentals independents produïts per Banda Visual: El cuento de Héctor i El bus. Ambdós ens estant resultant molt valuosos per a provocar el debat i el posicionament de la gent. 

El cuento de Héctor és una peça d’uns 40 minuts realitzada per Marta Hincapié i jo mateixa. Mostra com es pot utilitzar l’art d’explicar contes en el desaprenentatge de la violència i ho fa seguint un taller de narració oral del pedagog i narrador colombià Iván Torres amb Héctor Arango, un jove ex-guerriller de les FARC.

Aquest documental ha sigut molt ben rebut, especialment a la comunitat educativa. Fa visible la feina dels colombians que estant treballant per a la pau però també mostra línies de treball que molts pedagogs de Catalunya practiquen o reivindiquen. L’IMEB (Institut Municipal d’Edudació de Barcelona) va organitzar el maig passat una trobada que va titular: És possible transformar-se i transformar el món a través dels contes? Per a la trobada va convidar al pedagog colombià protagonista del nostre documental, Iván Torres, qui va donar un taller de narració i va contextualitzar la projecció de la pel·lícula en un debat especialment ric amb les seves aportacions personals.

L’altre audiovisual que estem fent servir porta per títol El bus. És una peça que dura uns 30 minuts realitzada per Miguel Mellado, Montserrat Pujantell i jo  mateixa. Fa un retrat del micromón de l’autobús de línia que va de Barcelona al Centre Penitenciari de Can Brians, un autobús que els caps de setmana s’omple de dones que van a visitar els seus marits, fills, germans o parelles que estan a la presó. La càmera no baixa del bus, acompanya aquestes dones en els viatges d’anada i tornada i les escolta. 

Amb El bus estem treballant temes de gènere, el rol de les dones a les relacions familiars, temes psicològics com ara els vincles emocionals, les dependències i les nostres maneres d’estimar. Els docuforums organitzats fins ara han provat que aquest documental dona per pensar i per parlar, que és del que es tracta.

Actualment, l’Arnau Vilardebò i jo estem preparant un DVD que narrarà de forma no lineal l’experiència d’una expedició de Pallassos sense Fronteres al Nepal. Amb aquesta producció volem donar a conèixer la situació dels refugiats butanesos que hi ha a l’est d’aquest país asiàtic i com els artistes, en aquest cas de circ, posen en pràctica allò de “la teràpia del somriure” -el lei motiv principal d’aquestes expedicions- en llocs on les coses no va especialment bé.

Pel que fa a l’Educació en Comunicació, estem col·laborant amb el projecte PEC de la ciutat de Barcelona: participem en l’elaboració d’un catàleg d’experiències educatives a Barcelona i hem treballat en l’organització de la Mostra de Producció Escolar que va tenir lloc al desembre al centre Garcilaso. A més, tot just ara, comencem a dissenyar un taller de narració audiovisual per a centres de primària.

 
Marisol Soto
(Banda Visual)
Banda Visual