AulaMèdia
AulaMèdia
Una experiència educativa
sobre la publicitat sexista


AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
Formació
TVaula
Índex
 
 
 
 
Esquema bàsic del projecte
Entre el segon i el tercer trimestre del curs 2010-2011, el nostre grup de 3r d'ESO del Liceu Francès de Barcelona va treballar des de l'assignatura de Llengua castellana i Literatura sobre el sexisme en la publicitat i els mitjans de comunicació a partir de diversos articles, documents audiovisuals, imatges fixes i uns decàlegs que ens van servir per detectar-lo.

A classe vam veure anuncis publicitaris, fragments de pel·lícules i un documental sobre el sexisme en la publicitat i en la televisió durant el franquisme. A mesura que vam anar avançant, vam comentar els diferents documents. Després de cada visualització, vam fer debats orals i vam concloure que molts anuncis publicitaris són sexistes.

Per finalitzar el projecte, vam realitzar un debat radiofònic sobre el tema estudiat tot escrivint-ne el guió, creant unes falques publicitàries i corregint les nostres produccions escrites gràcies a les indicacions de la professora. Per acabar, vam anar a gravar el debat a l'estudi de ràdio de l'escola i també vam redactar en castellà i de manera conjunta aquest article, que pretén reflectir l’experiència viscuda a classe. Finalment, el vam traduir en català.

El procés de treball
El primer dia dedicat a aquest projecte, la professora ens va repartir uns decàlegs publicats per l'Instituto Andaluz de la Mujer (Decálogo para una publicidad no sexista i Decálogo para Identificar el sexismo en la publicidad) que indiquen com es pot identificar el sexisme en la publicitat. Després vam llegir i analitzar uns articles sobre la censura d'un anunci publicitari considerat sexista per diverses associacions i institucions. Els dies següents vam treballar sobre diferents formats: cartells publicitaris, anuncis televisius, fragments de pel·lícules (Lolita; Real women have curves), anuncis dels anys 50, 60 i 70, i també un reportatge documental d’Isabel Coixet, titulat 50 años de... La mujer, cosa de hombres. Vam poder constatar que la mecànica de la publicitat actual no ha canviat gaire si la comparem a la del segle XX. Els estereotips són diferents, però la influència de la publicitat és la mateixa.

A més, algunes persones vam tenir l’oportunitat d’enviar per correu electrònic a la professora alguns cartells publicitaris i imatges de jocs infantils molt sexistes, els quals vam incorporar, analitzar i comentar oralment a classe. Durant el debat, alguns nois ens vam mostrar indignats per la imatge que es dóna dels homes en la publicitat, a partir de la qual se’ns mostra mandrosos, vulgars i descuidats. A conseqüència d’això, vam comentar que els homes també podem ser víctimes dels estereotips. Finalment, tant les noies com els nois vam coincidir en el fet que el sexisme és present gairebé sempre en la publicitat.

Després de diverses sessions, vam poder observar que la publicitat ens pot manipular la ment tot rentant-nos el cervell fins a fer-nos creure, per exemple, que les dones són inferiors als homes. De fet, durant les primeres sessions, una bona part del nostre grup-classe no sabia que la publicitat i els estereotips de gènere poguessin controlar-nos tant, fins al punt que vulguem respondre-hi de vegades. Així doncs, dia rere dia vam arribar a entendre que els mitjans de comunicació influeixen en el nostre comportament, fins arribar a poder-nos convertir en el que la publicitat ens incita a ser. També vam aprendre que els anuncis poden promoure indirectament la violència de gènere. Per exemple, aquells que mostren les dones com a éssers inferiors als homes segueixen basant-se en la mateixa ideologia des de fa més de 50 anys, com vam poder observar en el documental d'Isabel Coixet. A més, els mitjans de comunicació mostren sovint el cos de les dones com un reclam per vendre productes, i alguns anuncis de moda infantil presenten les seves models com “Lolitas”. Gràcies a l'anàlisi crítica d'aquests documents i a les polèmiques sorgides a classe, ens vam adonar de la pressió a què se'ns sotmet diàriament mitjançant la publicitat. 

Més tard, la professora ens va repartir una pauta explicativa per fer un debat i una altra per escriure un guió radiofònic i una falca publicitària. El grup-classe es va dividir en cinc equips i cada grup va tractar un subtema diferent relacionat amb el sexisme en la publicitat i els mitjans de comunicació: els tipus de violència que s'exerceixen sobre les persones en els mèdia; el sexe com a forma de violència i reclam en la publicitat; els cànons de bellesa vehiculats pels mitjans; els estereotips de gènere en la publicitat i els mèdia; i per acabar els mites femenins en els mitjans de comunicació. A cada grup hi van sorgir diferents punts de vista (masclista, feminista, igualitari...) que més tard van ser exposats en el debat radiofònic. El guió i les falques es van corregir a classe amb l'ajuda de la nostra professora.

Un cop acabades les correccions, vam passar a la fase següent: la pràctica de la locució. Durant diverses sessions, ens vam dedicar a assajar de manera individual i col·lectiva, tant a classe com a casa. La professora ens va aconsellar sobre els tons de veu més apropiats que havíem d’adoptar en funció de les circumstàncies i del nostre personatge. Mentre uns grups assajaven, els altres gravaven i la resta començava a redactar un article sobre el projecte realitzat a classe. Amb l’ajuda de l’Anne, l’encarregada de l’emissora de ràdio de l’escola, vam gravar les falques i el debat radiofònic seguint les seves indicacions (sobretot vocalitzar, parlar fort i pausadament).

Valoració de l'alumnat
Gràcies a aquest projecte, vam aprendre a detectar amb més criteri la publicitat sexista, que ens manipula diàriament a través dels mitjans de comunicació sense que ens n'adonem en la majoria dels casos. També vam descobrir que aquesta realitat és la causa de la creació de diverses organitzacions que tenen com a objectiu la lluita contra el sexisme que apareix en la publicitat. 

La preparació del debat radiofònic, en què es van exposar diversos punts de vista mitjançant l’argumentació d’idees variades i de vegades oposades, ens va servir per madurar, agrupar i concentrar el que ja havíem après. Així mateix, vam crear falques publicitàries amb l’objectiu de sensibilitzar la nostra comunitat escolar.

Per concloure el projecte, vam decidir redactar un article sobre aquesta experiència amb la finalitat de mostrar a les persones professionals de l’educació una manera d’ensenyar a l’alumnat a ser conscient de la influència de la publicitat sexista en la nostra societat.

 
Coordinació:
Patrícia Agüera Pàmies
Professora de Llengua castellana i Literatura.
 
Aquest article l'ha redactat, de manera col·laborativa, el grup de 3r d'ESO 8 del Liceu Francès de Barcelona (curs 2010-2011). Si voleu més informació sobre aquesta experiència educativa, consulteu la presentació de diapositives "Sexisme i publicitat".
 
Col·laboracions: Anne Reboul, responsable de l'emissora Planète Radio del Liceu Francès de Barcelona, i Marta Dalfó Capella, professora de Llengua catalana i Literatura.
 


AulaMèdiasetembre 2011article