| Hem preguntat a nois i noies
d’entre 18 i 20 anys i, llevat d’uns pocs, ens diuen que la Literatura
és la “maria” d’avui dia i que, generalment, se la treuen de sobre
com poden. El problema ve de lluny. En primer lloc ja troben més
agradables els formats digitals. Evident i lloable. Els nois i noies d’avui
s’adapten a les innovacions de la societat actual. De tota manera tampoc
no aprecien gaire el cinema. Veuen molta televisió, juguen amb jocs
digitals; caldria fer una anàlisi de totes les narracions que troben
en tots els formats que remenen però gairebé a tot arreu
la base és la narració. Perquè doncs no gaudeixen
de narracions més llargues i ben explicades? Hi ha molts factors;
però la meva reflexió aniria en el sentit de que sovint deixem
l’alumnat a la descoberta de les seves habilitats naturals per a endinsar-se
en la comprensió total d’una obra. El plaer de llegir el troba qui
el troba. Ho tenim assumit.
A l’actualitat els nois i
noies han vist molta televisió i han anat adquirint unes capacitats
de comprensió que ens són desconegudes. Posaré un
exemple: una personeta de 2 (gairebé 3) anys i una altra de 5 anys
miren a la televisió el “Tarzán de los monos”. La nena de
5 anys es pot veure que va seguint alguna cosa (que segur que no ho entén
tot), però mostra atenció i encara que parlis a la seva vora
no s’immuta i aguanta fins al final. El nen de 2 anys mira fixament la
pantalla a la recerca d’alguna cosa que li cridi l’atenció i de
tant en tant et fa saber que l’ha trobada i et diu: “micos! fants!” Al
cap d’una estona es cansa i va a una altra activitat més interessant.
L’habilitat que exerciten és la d’avançar en la comprensió
a partir de trobar interès en una obra i entendre una mica què
hi passa. Hi ha unes grans diferències entre les estratègies
que desenvolupa cada un o una i que, segurament, tenen a veure amb els
interessos personals i amb la capacitat intel·lectual evolutiva
de cada criatura.
A l’escola els donem llibres
a llegir, els preguntem què han entès, expliquem contes i
ho fem molt bé; però ara tenim una altra eina que ens permetria
de treballar conjuntament en el sentit de fer que els nens i nenes puguin
compartir les estratègies de comprensió que han anat adquirint
individualment. Els ordenadors i el canó de projecció ens
permeten aprofitar l’avinentesa que l’escola és l’únic espai
on es troben 25 nenes i nens d’un nivell semblant i per tant proper, per
poder fer que parlin de com entenen, com veuen, com miren i de quin resultat
de lectura interpretativa poden arribar. En direm LECTURA CONJUNTA. El
professorat d’Infantil i Primària va adquirint l’habilitat de llegir
a la classe tot aprofitant que una es fixa en un detall, l’altre en un
altre i de vegades entre tots poden arribar a trobar el missatge complet
d’una obra, que no sempre és tan senzill o superficial com havíem
pensat.
Això demana un temps.
Una sessió per setmana ja estaria bé. Demana més coses,
però: cal que els i les mestres siguin bones guies de la conversa
i mirin de fer arribar les opinions que van sortint i les aportacions a
cada membre del grup. Caldrà també que es preparin bé
la lectura a fer; que sàpiguen tot el que pot donar de sí
el llibre a llegir i com cal seleccionar-lo, tenint en compte els interessos
del grup, el contingut lingüístic o temàtic del conte
i sobre tot les il·lustracions, la seva força com a llenguatge
comunicatiu i visual que pot assegurar que l’activitat esdevingui més
o menys atractiva per als infants.
 |
|
|
|
Enric Larreula
|
|
Carolina Gonzalez Planella
|
Ens confonem si pensem que
els llibres il·lustrats són per als petits solament. Alguns
valdrien fins i tot a Secundària i necessitarien la guia dels mestres
per saber-ne extreure tot el cabdal educatiu i d’aprenentatge. Sigui a
casa, un adult i un infant, sigui a la biblioteca, en grup petit, sigui
a la classe, en grup gran, sovint les preguntes que fem van en la
direcció de la seqüència narrativa i prou, què
ha passat? I què més?. En un llibre il·lustrat hi
ha molta més informació que els infants poden extreure en
la seva lectura individual si aprenen a comprendre: El títol, el
final, els personatges, l’argument amb la temàtica que s’hi presenta,
la relació entre el text i la il·lustració (aprendre
a gaudir-la i saber llegir la informació que aporta i com ens és
essencial per a poder tirar endavant amb la lectura). Opinions, es fan
conscients que la lectura no és neutra i que sempre hi ha un rerefons
que cal interpretar? Els demanem una comprensió descriptiva i superficial
o una de profunda i interpretativa? No sempre els textos porten prou indicis
per guiar l’aprofundiment; cal la interacció amb companys i amb
l’adult.
La reflexió sobre
la comprensió ens serveix tant per llibres com per altres formats.
Llegir vol dir comprendre, tot el que comprenem ens representa una experiència
personal. Per exemple, a Primària, les obres que han passat a cinema,
són una bona eina de treball. Les il·lustracions en permeten
ensenyar a comprendre molt abans que ho faríem si no les teníem.
A dos anys ja podem compartir experiències davant les imatges. Si
diem que s’aprèn a llegir, llegint; com més experiències
aportarem als nostres nens i nenes, molt millor. |
