Si d'alguna cosa pequen
les institucions educatives de Catalunya –en el camp pedagògic–
és d'una certa fascinació tecnològica, un fet que
demostra aquest enlluernament tecnològic és que a moltes
aules han arribat abans els ordinadors portàtils que els continguts
didàctics en format digital o la formació tecno-pedagògica
del professorat. Un sistema educatiu que cada vegada més assumeix
incondicionalment aquesta "ideologia tecnològica"; que ha penetrat
en el nucli de la societat occidental, creant una forta seducció
entre el jovent, però també entre els adults. Una ideologia
que ha generat il·lusions comunicatives, que més que utopies
són, miratges. No serè jo el que defensi, des d'aquesta revista
digital, una posició "tecnofòbica", però tampoc em
situaré incondicionalment en el camp de la teoria "tecnofílica".
Crec que cal fugir de la ideologia tecnològica i del tecnologisme
que es genera... també, en l'àmbit educatiu.
És a les aules, sobretot
de Secundària, on un col·lectiu cada vegada més ampli
de professors i professores, veu necessària una reflexió
en profunditat de la funció dels mitjans de comunicació.
Cal qüestionar-nos si amb el fort impacte social que tenen els continguts
dels mitjans en el segle XXI el més important és el suport
tecnològic dels mitjans, o al contrari el que més importa
és l'efecte dels continguts mediàtics en els receptors. Més
enllà del coneixement bàsic de les eines informàtiques,
audiovisuals i els seus llenguatges, en el currículum trobem a faltar
continguts relacionats amb l'anàlisi dels mitjans de comunicació
i sobretot un temps on poder desenvolupar-los.
En una societat on els mitjans
de comunicació són els principals constructors
de la realitat, es fa necessària una consciència mediàtica
de la societat front la ideologia dels mitjans. Una nova consciència
que connecti amb el pensament crític, que busqui l'autonomia del
receptor i que posi la tecnologia mediàtica al servei dels continguts.
Estem convençuts que –malgrat la poca atenció de les institucions
educatives- l'Educació en Comunicació pot ser un bon camí
en la construcció d'una societat amb consciència, autònoma,
crítica i activa. Una Educació en Comunicació que
eduqui la mirada de l'alumnat, que en el àmbit de l'anàlisi
dels continguts utilitzi diferents eines i mètodes: des de la sociologia
o les teories de la comunicació, fins la pragmàtica, la semiòtica
o l'anàlisi crítica del discurs (ACD).
En aquest sentit recuperem
dos articles publicats per Mavi Dolç (1962-2009) –cofundadora
d'AulaMèdia- sobre l'anàlisi crítica del discurs:
Eines
per a l'anàlisi del discurs periodístic, publicat en
el primer número d'AulaMèdia (maig de 2001), el segon article
porta per títol
Els
mitjans de comunicació, constructors de la realitat i va ser
publicat l'octubre de 2003 també a AulaMèdia. Malgrat la
data de publicació, els dos articles continuen sent vigents en aquest
ecosistema comunicatiu tant canviant política, social i tecnològicament. |
