Molt sovint expliquem, que per comprendre i analitzar els missatges dels mitjans cal conèixer l’ecosistema comunicatiu on s'insereixen, saber quines aliances i moviments econòmics hi ha en el sector audiovisual, quina legislació regula aquest ecosistema, quins són els canvis tecnològics que fan reestructurar els mitjans, quines tendències hi ha en el mercat pel que fa a nous formats i nous continguts, etc.

Si donem un cop d'ull a la situació de l’audiovisual a Catalunya veurem un mapa incomplet, un puzzle sense acabar, o pitjor encara, sense muntar. Els especialistes ens diuen que és qüestió de temps, que vivim un moment de transició: apagada analògica, la TDT (Televisió Digital Terrestre), nous canals, nous governs i noves lleis de l'audiovisual, etc.

Una d'aquestes normes legals és la "Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya" aprovada pel Parlament de Catalunya a finals de 2005 (que ja té el vistiplau del Tribunal Constitucional) i que recull en el seu articulat que: "els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans"(1). També inclou la necessitat de la formació en comunicació audiovisual i afirma que "La Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l'expressiva, en l'àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació i la comunicació."(2). Un dret -el de l'Educació en Comunicació- que ja comentàvem en l'editorial d'AulaMèdia d’abril de 2006: Esperàvem més...

La Llei de la Corporació a la palestra
Però en les properes setmanes una nova llei audiovisual serà notícia: la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), fins ara coneguda per Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Una de les novetats en l’aspecte educatiu que aquesta llei proposa és la creació d'un "Consell assessor de continguts i programació", amb  la intenció de ser un òrgan que assisteixi el director general “en la definició i l'avaluació de les polítiques i les estratègies de programació dels diversos mitjans i serveis de la CCMA"(3). Aquest consell estarà integrat per 16 membres de diferents sectors professionals, associatius, sindicals, culturals i educatius. Inicialment el document de treball proposava 4 representants dels sectors educatius universitaris i no universitaris, ara en el text de la Proposició de llei s'ha retallat a 2 membres [1 universitari i 1 no universitari].

Podríem dir que un "assaig" d'aquest consell ha estat el que s'ha denominat com a "Grup d'experts en televisió educativa" que funciona des de fa dos anys i que compta amb representació del món acadèmic, associatiu i sindical. Però si en principi la proposta de Televisió de Catalunya (TVC) podria ser interessant, el temps i la metodologia de treball ha pervertit la idea inicial, convertint-se, de fet, més en un "grup de prova de pantalla" que no pas en un grup d'experts en televisió i educació. La presentació, per part dels responsables de la TVC, de projectes tancats i acabats, alguns ja en antena, no dona massa possibilitats al grup per poder assessorar... quina sinó ha de ser la feina d'un Grup d'experts? opinar quan tot és dat i beneït...?

Molt haurien de canviar les coses perquè aquest futur Consell assessor que preveu la nova llei de la Corporació, no fos un altre fracàs com el Consell Educatiu de Barcelona Televisió. No, no parlem per parlar... des de la seva creació -i al menys fins ara- l'associació AulaMèdia té representació en aquests dos, diríem... organismes? [el Consell Educatiu (BTV) i el Grup d'experts (TVC)], i el que hem vist són molt bones intencions per part dels "tècnics" però una manca de concreció en les propostes realment innovadores (manca de voluntat política en diuen?).

Ens dóna la sensació que en aquest puzzle audiovisual li falten peces, i n’hi ha moltes que no encaixen!