Potser sí que mirem la part buida del got, potser sí que mirem el que falta encara per arribar a dalt, o també pot ser que els optimistes tinguin un got molt més petit que el nostre. Sigui com sigui, ni els uns (amb la seva estratègia "pragmàtica" de mínims) ni els altres (amb les nostres reivindicacions) hem aconseguit introduir l'Educació en Comunicació en la LOE... potser en la propera llei d'educació?

Però no cal mirar a Madrid per sentir-nos decebuts. També esperàvem més del Programa d'Educació en Comunicació Audiovisual (PECA) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, esperàvem que el Departament esmercés més recursos -tant materials com humans- per implementar l'EC a les aules, per recuperar el temps perdut, per consolidar els projectes que venen funcionant des de fa anys tant a Primària com a Secundària (en aquest sentit podeu consultar els 50 números d'AulaMèdia). El PECA no ha resultat allò que esperàvem quan escrivíem l'editorial S'obre una nova etapa de febrer de 2005. A les bones paraules i les bones intencions han seguit les retallades i els replantejaments d'última hora. Innovació educativa?

També esperàvem més de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (Llei 22/2005) que el Parlament de Catalunya va aprovar a finals de l'any 2005, llei que regularà el sector en els propers anys. Els legisladors catalans no van escoltar les moltes consideracions que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), a través dels seus grups de treball, ha fet sobre la necessitat de l'Educació en Comunicació proposades en diversos textos dels quals cal destacar el Llibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual (novembre de 2003) i el document l'Educació en Comunicació Audiovisual (ECA) del Fòrum d'entitats del CAC, aprovat a finals del 2004.

Potser uns no van escoltar i els altres no es van fer sentir, però el resultat és que la Llei de l'Audiovisual -en l'aspecte de l'educació audiovisual- tan sols apunta que "la Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l’expressiva, en l'àmbit audiovisual" o que "els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans". En cap cas, però, s'especifica quin Departament (Educació, DURSI, Presidència?) ha de tenir cura d'aquesta formació en comunicació audiovisual o de quina manera els operadors l'han d'aplicar. ¿Potser algú espera que els prestadors de serveis privats, per iniciativa pròpia, posin en marxa algun programa d'educació audiovisual quan no han estat capaços d'aplicar les seves pròpies normes d'autoregulació? En definitiva s'ha perdut una oportunitat d'or.

Encara queda un bon tros (del got) perquè l'Educació en Comunicació sigui considerada i reconeguda com un dret de tota la ciutadania. Com que som uns pessimistes actius i perquè som dels que encara pensem que la societat civil té una funció ben clara davant de l'Administració, des d'AulaMèdia conjuntament amb altres persones i col·lectius de La Xarxa d'Educació en Comunicació reclamem El Dret a l'Educació en Comunicació per a tota la ciutadania del segle XXI.

La futura Llei Catalana de l'Educació pot ser una bona ocasió per desenvolupar propostes en el camp de l'Educació en Comunicació... o perdrem el tren un altre cop?