- Quan fa que es publica Parèntesi? 
Parèntesi es un periòdic trimestral que es publica des del curs 2000-20001, ara fa cinc anys. Per tant, acabem d’enllestir el número 16.

- Com va sorgir la idea de fer una publicació escolar?
Dues professores dels departaments de castellà i valencià es posàrem d’acord per impartir la matèria optativa de premsa. Quan ens plantejàrem com hauria de ser el treball a l’aula pensàrem en convertir-la en una redacció d’un periòdic, on els alumnes feren de periodistes a l’Institut i pogueren presentar els seus articles en una publicació el més semblant possible a un periòdic real. 

- Quina edat tenen els alumnes que hi participen? Amb quin curs treballeu aquest mitjà?
Els alumnes tenen de 12 a 16 anys, ja que l’optativa s’oferta des de primer a quart d’ESO. De tota manera també col·laboren alumnes de Batxillerat o de Cicles Formatius que estan al nostre centre. Fins i tot hem inclòs articles d’antics alumnes que estan a la universitat. El periòdic està obert a tots aquells relacionats amb l’Institut que vulguen hi participar: alumnes, encara que no estiguen matriculats en premsa; professors; conserges; pares i mares... Ara bé, el pes de la publicació recau en els alumnes matriculats en l’assignatura.

- Quins departaments hi participen en l'activitat? I quants professors col·laboren?
L’assignatura optativa "Redacció i Disseny de Premsa" és la que inclou l’elaboració del periòdic Parèntesi en la programació del curs. Les professores que la imparteixen provenen dels departaments de castellà i de valencià [1]. No obstant, hi ha professors d’altres matèries que col·laboren en diferents números, ja que la publicació està oberta a tots i es presenten projectes d’altres professors amb els seus alumnes o hi ha intervencions en “La Columna”, que és un espai que sempre s’oferta a algú que no forma part de la redacció.

- Com estructureu l'activitat? Com ho planifiqueu?
Els alumnes de premsa han de funcionar com l’equip de redacció d’un periòdic. A més d’estar al dia pel que fa a l’actualitat informativa, confeccionant una revista de premsa quan ocorren esdeveniments importants, cal que cadascú treballe en la preparació de les notícies que més li interessen. Hi ha alumnes que prefereixen un treball individual, ja que tenen més destresa per dibuixar, fer fotos o escriure tots sols. Però la majoria treballen en equip i es repartixen les tasques. Per exemple, a l’hora de fer una entrevista es preparen les preguntes entre tots. Uns alumnes faran les fotos, uns altres la transcripció de l’entrevista, uns altres la selecció i redacció final amb l’entradeta. Les professores els ajudem a seleccionar la informació i contrastar-la, corregim les successives redaccions i, finalment, decidim com es publiquen.

- Quin profit hi treu l'alumnat a l'hora de treballar amb una activitat com és la publicació de Parèntesi? 
Els alumnes se senten protagonistes, saben que estan participant en un projecte que traspassa les portes de l’aula. El fet de publicar els seus articles és com un premi al treball ben fet. La majoria se senten orgullosos de poder mostrar el seu treball a les famílies, als companys, als altres professors, fins i tot, als comerciants i la gent del seu barri. A més, la publicació ha rebut diversos premis [2], per la qual cosa se li ha donat un reconeixement i un prestigi al seu treball, més enllà de la nota del professor en l’assignatura.

- Quins són els aspectes o els coneixements que més els costa assolir i de quina manera es supera?
Sobretot els costa l’organització i la redacció del material que han aconseguit reunir. La recerca d’informació sol ser més ràpida però, de vegades, massa caòtica. Hi ha diferències entre el treball dels alumnes més petits de primer d’ESO i els de quart. Però, generalment, tots necessiten ajudes per seleccionar la informació, contrastar-la, i per redactar l’article, siga del gènere que siga. El procés és llarg per aconseguir el resultat final. Cal primer que els alumnes coneguen com s’estructuren els articles en la premsa, segons siguen d’opinió o d’informació. Una vegada ja tenen clar en quin gènere van a treballar, és convenient que coneguen diferents models extrets de la premsa diària. També els ajuda tenir un guió o un esquema sobre el que han d’escriure. És molt important que aprecien el valor de l’escriptura com a forma de comunicació pública, que té unes normes que s’han de respectar. El professor ha de revisar habitualment el seu treball i donar-los suggerències per continuar. 

- Com valores aquesta experiència de tants d'anys?
Ha estat molt positiva i engrescadora pels alumnes i a l’Institut el periòdic ja s’ha convertit en una publicació integrada en el centre, llegida majoritàriament. 

- Heu rebut algun suport per part de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana pel que fa al material necessari per a fer la publicació?
No s’hem plantejat fer una sol·licitud extraordinària de material a la Conselleria perquè sabem que no seria fàcil que se’ns concedira. Però el que sí hem aconseguit és un finançament de l’Institut, amb l’aprovació del Conselll Escolar del centre, per comprar quatre ordinadors i una impressora. A més, els costos de la impressió, amb una edició de 300 exemplars per cada número, també els subvenciona l’Institut. La resta de despeses es cobreixen amb els ingressos de la venda del periòdic, que surt per 50 cèntims cada exemplar, d’un plec o dos de 4 a 8 fulls, i de la publicitat real que s’incorpora a la publicació.

- Com penses que es podria integrar l'Educació en Comunicació en el currículum de Secundària? 
Caldria que fóra una assignatura d’oferta ordinària en tota la secundària, ja que cada vegada més els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació formen part de la nostra vida diària. Els joves hi estan interessats i necessiten referents, formació i sentit crític per poder aprofitar els missatges que es multipliquen per Internet, la televisió, la premsa gratuïta... de manera que no es done l’efecte contrari i s’arribe a la desinformació o a la manipulació ideològica.

[2] - 1r Premi d’Innovació Educativa 2004-2005, concedit per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana; dues vegades finalistes en l'Edició Nacional d'El País de los Estudiantes; una menció honorífica del periòdic El Mundo.