Abans d’aprofundir en el procés del projecte, esmentarem els objectius que aquest pretenia dur a terme:

• Analitzar com les TIC estan canviant les relacions entre els joves immigrants i poden servir per a promocionar la inclusió tant social com institucional, per tal d’establir ponts entre els immigrants o refugiats i els membres de la societat d’acollida.
• Identificar el potencial dels mass media en la comunicació intercultural, i investigar com aquest potencial pot ser més efectiu aplicat en les organitzacions educatives.
• Donar veu als joves nouvinguts en la presa de decisions tant a nivell local, nacional com a nivell europeu en relació a les polítiques que els afecten, tant a nivell social com econòmic.

Desenvolupament del projecte
Per portar a terme el projecte es van establir sis “clubs” (que seria allò que aquí anomenaríem casals), sobre mitjans audiovisuals per a nens nouvinguts. Els clubs es realitzaven en horari extraescolar, tot i que els nens i nenes amb els que es treballava havien establert el contacte a través d’escoles d’educació primària. Aquests clubs havien d’intercanviar les produccions de vídeo i crear diàlegs  i intercanviar les creacions través d’internet. El projecte tractava d’explorar i desenvolupar el potencial de la utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la comunicació per tal de atribuir poder  als joves, permetent que desenvolupessin tot el seu potencial.

Les produccions
Les produccions de vídeo es basaven amb en representacions sobre ells i sobre les seves pròpies vides, combinant-los amb experiències sobre el seu procés migratori: tant de  l’experiència dels seus països d’origen, com en l’experiència dels països d’acollida.

Per a dur a terme els vídeos se’ls van proposar els següents temes: escola, grup d’iguals i família, i com últim, la utilització dels mitjans audiovisuals, el valor de les produccions dels mitjans audiovisuals, a partir dels quals haurien de decidir, un guió, uns rols, uns diàlegs, un context, etc

Aquestes creacions, no només servirien com aprenentatge instrumental dels joves, sinó  també per a motivar-los i per a poder fer entrevistes sobre el material visual, observacions durant el procés i promoure la utilització d’altres tecnologies de pantalla. La darrera fase de la producció, consistia en reflexionar amb els nens sobre les produccions i sobre els capacitats adquirides.
 

La reflexió
Dins d’aquest procés d’investigació-acció se li dona molta importància a la reflexió que fan els joves, tant durant el procés de producció i d’intercanvi de produccions, com un cop finalitzat el vídeo.

El més important és que aquests joves, que en moltes ocasions presenten símptomes de desmotivació o de fracàs, tinguin la oportunitat d’expressar-se, i el fet de donar-los la possibilitat de fer-ho a través dels mitjans audiovisuals, els està portant tant al desenvolupament del seu potencial, com a l’aprenentatge d’algunes estratègies (no només tècniques, sinó de tipus creatiu i representatiu)  que alhora els poden ajudar en el desenvolupament cognoscitiu,  i d’altra banda els promou la participació.

El procès
Aquests nois/es d’edats compreses entre els 10 i 14 anys, es trobaven en hores extraescolars, dies festius i vacances per tal d’utilitzar els media com excusa per relacionar-se i per fer produccions, per intercanviar amb gent d’altres països a través d’Internet.

En un primer moment es proposava participar en aquests “clubs” a través de l’escola. Dins dels clubs, se’ls  ensenyaven les habilitats més instrumentals, i un cop dominaven aquestes habilitats, es passava a parlar de les produccions.

En primer lloc calia fer un guió, definint el lloc on es portaria a terme i els nois/es que participarien, així com la roba o material que s’utilitzaria. Val a dir que malgrat que la majoria de produccions apareixien nois i/o noies, hi havia també produccions on hi havia creacions a partir de plastilina o altres objectes.
Un cop definit el projecte de producció es passava a la gravació (junt amb els educadors  en mitjans de comunicació). Finalment es passava a l’edició la qual seria duta a terme pels nois i noies. Un cop elaborades les produccions, era important l’intercanvi amb gent d’altres països través d’una intranet per poder opinar i interpretar les creacions dels companys.
 

Conclusions
Les diferències culturals no només existeixen entre gent  d’altres paísos, sinó que dins d’un mateix país també existeixen diferencies culturals entre els adults i joves, és a dir, la cultura dels joves representada pel món audiovisual, moltes vegades és molt diferent de la cultura de l’escola, representada encara pels llibres i per la pissarra, per això, si volem motivar i captar l’atenció dels/les nostres estudiants caldrà buscar els mecanismes per a que puguin parlar.

D’altra banda és important veure els mitjans audiovisuals com una eina de participació. El fet de donar la veu als nois i noies, pot suposar una forma  perquè augmenti la seva autoestima i el seu autoconeixement, i per tant  que canviïn les seves actituds i habilitats en altres àrees escolars i potser en els seus futurs professionals.