Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Obrim la finestra per a veure-hi més clar o per entendre'ns millor?
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Aula
CinEscola
EduCom
Formació
Pissarra
Enllaços
Índex
Correu
Des de fa uns quants anys em dedico a aquesta quixotesca tasca de l’educació. He tingut la sort de treballar amb alumnes de primària durant uns quants anys i, en aquests darrers cursos, ho he estat fent amb alumnes de secundària. En aquest curs, concretament, treballo com a tutor d’un grup de 4t d’ESO que segueix una adaptació curricular durant aquest segon cicle per tal de poder acreditar l’ensenyament secundari obligatori i així enfrontar-se millor al mercat de treball. S’ha procurat que alguns professors imparteixin dues o més matèries, així s’assegura l’èxit escolar d’aquesta tipologia d’alumnat, ja que s’unifiquen els criteris d’avaluació i disminueix la dispersió de continguts.
Pel fet d’impartir tres crèdits comuns: català, castellà i socials, gaudeixo d’una autonomia considerable a l’hora de decidir quines activitats d’ensenyament- aprenentatge els poden convenir. En aquest sentit, m’ha semblat interessant, des de fa un temps, realitzar un treball interdisciplinari a partir de l’anàlisi crítica d’algunes pel·lícules. Procuraré en aquestes escrit fer una pinzellada d’aquesta experiència.

Per mi, ha estat una sorpresa positiva que situaria almenys en tres nivells. En primer lloc, l’interès que mostren els alumnes davant d’un bon material fílmic; hem treballat pel·lícules que tenen temàtiques molt engrescadores, com per exemple: Mar Adentro, La Vida es Bella, Poniente, La lengua de las mariposas... A més, el visionat l’hem fet en unes condicions idònies, utilitzant un canó de projecció amb una pantalla adequada cosa que oferia una qualitat excel·lent. En segon lloc, he resolt una papereta de vegades complexa: no és còmode treballar amb el mateix grup d’adolescents dues o tres hores seguides en una mateixa jornada. En tercer lloc, considero que hem entrat tots en joc i matèries com  Socials i Llengua Catalana o Castellana han cobrat vida, s’han revifat, han vist alguna llum que les treia del clot en què semblaven hivernar perpètuament. Finalment, voldria comentar que en la mesura que s’ha produït el diàleg, i em refereixo a quelcom que va més enllà de la resposta a una pregunta intranscendent, ens hem acostat més a aquella situació en la que compartint reflexions i sentiments, fem més o menys vàlid el lligam que hi ha o hi hauria d’haver entre educació i comunicació.

La metodologia ha seguit un guió de treball que no és una cosa de l’altre món. Una vegada he vist la pel·lícula a casa, n’he configurat una fitxa de treball molt senzilla (en tinc un model a partir del qual refaig les modificacions que em semblen adients). Abans de passar la pel·lícula, introdueixo breument el context i si cal, insinuo alguns interrogants. Amb els alumnes visionem la producció i comentem algunes escenes abans de lliurar-los la fitxa de treball a partir de la qual realitzaran una reflexió a nivell personal. Una vegada me l’han tornada, en faig una correcció que valorem posteriorment d’una manera col·lectiva a partir de la mateix guió o d’aspectes nous que han sorgit.

De vegades, em pregunto per què no ho feia abans de passar pel·lícules per tal de treballar temes educatius. Probablement, m’assaltaven alguns dubtes elementals: en veure una pel·lícula, no estaríem perdent el temps?, no seria una excusa per no haver de fer classe? Aquests interrogants venen molt lligats a la percepció visceral que sovint tenim els professors que només les coses que costen s’aprenen i que si són massa còmodes pels alumnes no els devem fer un bé...

Potser encara no estava preparat per entendre o assimilar que davant d’un món canviant, als educadors ens cal adaptar-nos i transformar el missatge que donem i aquesta novetat, possiblement no ho sigui tan a nivell conceptual com a nivell del mitjà emprat. Avui dia, em sembla imprescindible que els ensenyants dotem als alumnes dels estris necessaris per tal d’analitzar, reflexionar i comprendre la diversitat de missatges que ens mostren els mitjans audiovisuals perquè precisament no es tracta només de formar persones més educades sinó de ciutadans que esdevinguin més crítics, lliures i responsables.

 
Lluís Duran Roura
Tutor de 4t d'ESO
Cartes

Podeu enviar les vostres cartes a: educom@aulamedia.org