A l’escola Mare de Déu dels Àngels, del districte de Sant Andreu de Barcelona, estem treballant per què el nostre alumnat consumeixin d’una manera més saludable tota la realitat mediatitzada que reben, especialment, per la televisió.

És amb la publicitat que la població infantil es veu més influenciada i condicionada per un seguit de valors, valors que no els ajuden gaire a créixer com a persones. El fet que els nostres alumnes quedin impactats i captivats per l’èxit que semblen tenir en aquestes realitats publicitàries, com la bellesa, la competitivitat extrema, l’individualisme, etc. mereix que l’escola els dediqui una atenció especial.

Coincidim, en aquest sentit, amb Joan Ferrés (Com veure la TV? Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997):

“L’acció educativa ha de portar a la reflexió sobre les característiques del discurs televisiu i sobre la realitat personal i social que genera ser telespectador/a i propiciar, mitjançant el distanciament crític, l’alliberació d’un estat emotiu-passiu.

Formar telespectadors/res, és a dir, persones que sàpiguen analitzar significativament imatges audiovisuals, persones amb capacitat de desmuntar els codis icònics, sonors i narratius, és una fita molt important que les institucions educatives han assumit.”

A la nostra escola, des de quart de primària els alumnes reben una formació específica que els prepara per la que ja s’ha vingut a anomenar la “societat de l’espectacle”. Un entorn mediatitzat amb el que el nen creix i que és responsable de gran part dels seus coneixements i el que encara és més important, de les seves conductes.

Una de les metodologies per aconseguir que l’alumne sigui més crític davant els missatges televisius, és que aprengui a fabricar el seu propi missatge audiovisual. Amb la intenció de justificar per què cal fer publicitat, es tracta que la practiquin perquè realment puguin aprendre a consumir-la, en definitiva, a llegir-la adequadament.

Imatge i realitat

Com començar a parlar al nen i la nena d’una realitat tan familiar però alhora tan desconeguda? S’ha de parlar de les grans diferències entre imatge i realitat, tot i que és molt important acceptar la gran sensació de realisme i autenticitat que tenen algunes imatges. És vital mostrar aquesta diferència al nen amb un exemple que representi una situació que li sigui pròxima.

Tot seguit s’ha d’anar explicant tota una sèrie conceptes sobre el llenguatge audiovisual, que de fet, a la nostra escola, els alumnes ja han après en el curs anterior de quart de primària, quan comencen a rebre una hora setmanal de Didàctica de la Imatge. A quart de primària els alumnes ja fan un pas per a familiaritzar-se amb la publicitat. L’activitat estrella és la creació d’un cartell publicitari, amb la corresponent explicació de cadascuna de les seves etapes. Es tracta de cartells, dissenyats pels nens, amb una eslògan pensat per ells, que pretén millorar alguns dels aspectes del seu entorn més immediat. 

Durant el curs de quart, l'alumnat, paral·lelament a aquesta activitat, aprenen, amb altres experiències, conceptes audiovisuals (guió literari, story line, story board, tipus de plans, angulacions, punts de vista, etc.) i alguns dels elements que formen la imatge, com ara el color, els tipus de línies i la composició. Coneixements que els permeten treballar amb més profunditat el llenguatge publicitari audiovisual un cop arriben a cinquè.

Aconseguir que l’alumne prengui consciència d’aquest potencial de comunicar que té la imatge, aparentment invisible als ulls, és el camí més ràpid per a la comprensió del llenguatge emocional utilitzat per la publicitat. El nen i la nena descobreixen que, a més de la part més figurativa, existeix en les imatges una altra part on els significats van directament a les emocions. Una part més evocadora, que sovint s’escapa al camp racional, i que constitueix un camí ideal per arribar directament al cor -sense passar pel cervell- per acabar transformant-se, finalment, un altre cop en un nou pensament i per tant en noves conductes.

És a dir, que constatin com les imatges generen en els que les veuen un conjunt de sensacions, de les que no sempre en són conscients. També és important que entenguin que la publicitat es mou sobretot en aquest nivell de sensacions i emocions que es generen en el nostre cervell. En definitiva, volem que l'alumne s’adoni que en la producció publicitària existeix un codi, un llenguatge visual que mai és revelat al receptor, al que consumeix publicitat.