- Quants anys fa que el CEIP Mare de Déu de Montserrat de Terrassa esteu treballant projectes d’educació audiovisual?

El nostre centre és relativament jove en projectes d’educació audiovisual, només fa cinc anys que vàrem començar a plantejar-nos la necessitat i importància d’una educació audiovisual ben programada i verticalitzada des dels primers cursos d’Educació Infantil. Tot i això, sempre s’havien realitzat petites actuacions a nivell particular en els diferents nivells però sense sistematització i, per descomptat, sense coordinació entre els docents.

El curs 2002-02 l’escola va decidir fer un canvi radical a partir de la implantació d’un projecte de Comunitats d’Aprenentatge amb la intenció de millorar el procés d’ensenyament/aprenentatge del nostres alumnes i, amb la intenció ferma, d’aconseguir un ensenyament de qualitat.

A partir d’aquí es va començar el treball de projectes d’educació audiovisual que actualment tenim concretat en el funcionament sistemàtic d’un locutori radiofònic, la programació sistemàtica de temes audiovisuals en tots els nivells i la utilització de la televisió i la revista escolar com a recursos importants integrats en el disseny curricular del centre.

- Hi ha tot el claustre implicat?

Efectivament, tot el claustre està implicat en aquests projectes. El fet de tenir-los integrats en el funcionament ordinari de l’escola -recollits al PEC- ajuda molt ja que, les noves incorporacions que es produeixen cada curs de seguida entenen la línia proposada i s’integren en el funcionament de les diverses propostes audiovisuals. Òbviament, en iniciar-se el curs hi ha una reflexió prèvia on s’expliquen les actuacions realitzades al voltant d’aquest tema, els resultats obtinguts i les previsions de futur. A partir d’aquí es proposen les actuacions metodològiques i es plantegen els objectius verticalitzats per a cada nivell. A efectes de programació, hi ha un recull del que s’ha fet fins ara, tot i que es revisa cada curs i cada docent fa les adaptacions necessàries a la realitat del seu grup d’alumnes.

En relació a la ràdio, després d’aquesta fase de pressa de contacte, es realitza una xerrada de formació en el llenguatge i funcionament radiofònic entre la comissió encarregada i els nou professorat. A partir d’aquí cadascú treballa els continguts previstos amb els seus alumnes fins arribar a l'elaboració i emissió dels diferents programes.

- Quines són les principals dificultats que heu vençut?

Principalment han estat problemes de caire tècnic i formatiu. Quan vàrem començar el treball relacionat amb els audiovisuals no teníem gaires coneixements en relació a aquest tema i, a més a més, ens havíem proposat unes fites força “ambicioses” que demandaven unes necessitats tècniques i econòmiques que vàrem haver de solucionar amb col·laboracions externes i imaginació.

Per aconseguir el material (locutori ràdio, dossiers, etc.) vàrem participar en un seguit de premis educatius ( Fundació Enciclopèdia Catalana, Subvencions de l’Ajuntament de Terrassa, Premis educatius del CAC…) que ens van permetre els recursos econòmics per contractar l’assessorament tècnic i adquirir el material teorico-pràctic necessari.

En relació a la formació, es va crear una comissió d’audiovisuals encarregada de cercar el material necessari per diferents vies (biblioteca, internet, trobades amb especialistes…) i assistir a cursos de formació. Actualment, però, les principals dificultats estan relacionades amb la mobilitat del personal ja que cada curs s’han de repetir les mateixes fases de formació i explicació dels projectes per tal que s’integrin en el funcionament general.

- Es toquen totes les àrees del currículum?

Si, habitualment es toquen totes les àrees del currículum ja que els continguts audiovisuals poden tenir incidència en totes i, a més a més, tenim integrats els recursos de la ràdio i la televisió dins la programació ordinària. Aquest fet suposa treballar el llenguatge, característiques, temes, formats i d’altres elements relacionats amb el món audiovisual des de les diferents àrees partint d’allò que és més proper i significatiu pels nostres alumnes.

Evidentment, hi ha algunes que tenen una relació més clara com poden ser les àrees lingüístiques i la plàstica, la música, però també hi ha molt a dir en relació al coneixement natural i social i, curiosament, en relació a les matemàtiques. (qualsevol missatge audiovisual té unes freqüències, qualsevol imatge té unes proporcions, unes perspectives que completen de forma subliminar allò que l’autor ens vol transmetre).

Obtenim el material a partir de la recerca en biblioteques, internet i a partir del contacte amb entitats i associacions dedicades a l’estudi i recerca en comunicació. Actualment hi ha molt bons professionals dedicats a aquesta tasca que posen a la nostra disposició elements molt valuosos i de gran qualitat. Després ja serà funció de cada professor adequar aquesta informació a seves necessitats específiques recorrent als models més oberts o tancats en funció del seu estil d’esenyament. Tot el material que anem recollint queda arxivat amb els comentaris d’ús i avaluació funcional per aplicacions futures. Aquesta pràctica ens és molt útil per diversificar recursos i rendibilitzar temps i informació.

- Es parla de la societat de la comunicació, creus que els infants adquireixen els mínims necessaris per poder fer servir els mitjans comunicatius? 

Actualment s’ha millorat molt en el coneixement dels mitjans de comunicació i se li dóna més importància al coneixement del seu funcionament, llenguatges, usos i pràctiques i el seu “consum crític” però crec que encara falta molt per aconseguir que els infants tinguin les capacitats mínimes per fer servir els mitjans de comunicació d’una forma reflexiva. No consisteix en posar-los davant les imatges o els programes, sinó que cal donar eines que els permetin entendre allò que estan visionant, el llenguatge que utilitzen per fer-los-hi arribar els missatges -el directe i el subliminal- i reflexionar sobre els continguts que es tracten. A nivell “mecànic” no hi ha dubte que la tecnologia no té secrets per a ells degut, sobretot, a la gran plasticitat en l’aprenentatge però en relació als continguts formals hi ha molt per fer.

D’altra banda, segons l’entorn sociocultural ens podem trobar amb una més gran formació i coneixement i, per tant, la tasca a realitzar a nivell educatiu ja té una base important o bé, un desconeixement total o parcial que fa més necessària encara l’Educació en Comunicació.

Tot i així, en general i salvant excepcions, no hi ha un treball sistemàtic a nivell escolar que garanteixi uns mínims com en d’altres competències que es consideren fonamentals pel futur dels infants. Cal encara molt treball conjunt entre especialistes del tema, professionals de l’educació i famílies per tal de dotar els infants de les capacitats que els permetin fer servir els mitjans de comunicació amb garanties.

Per descomptat que si ja que ha permés, per una banda, ampliar els recursos i estratègies metodològiques emprades a l’aula i, per l’altra, ampliar i millorar els continguts treballats aportant elements motivadors i innovadors. El fet de treballar amb una dinàmica de cooperació i intercanvi a obert les maneres de fer de tots nosaltres i ha ampliat, no tan sols, els aspectes més tècnics del nostre funcionament professional sinó que, els que fan referència a certs valors personals com el respecte a les aportacions dels altres, la crítica constructiva, la solidaritat i la tolerància.

- Els pares tenen una paper en aquest procés?

Els pares han participat, des del principi, en tot el procés que duem a terme en els projectes audiovisuals del centre. Col·laboren en la comissió d’audiovisuals, en les emissions radiofòniques, participen com a voluntaris a les aules aportant els seus coneixements i experiència.

El fet de viure molt a prop totes les actuacions que s’estan duent a terme els ha permès canviar la seva visió al voltant de la importància de l’Educació en Comunicació. A l’hora, els alumnes han millorat la seva actitud en relació a les diferents propostes i gaudeixen de les activitats compartides amb la seva família, cosa que no succeïa abans. Tot plegat la funció d’uns i altres i la seva relació pel que fa a aquest tema a canviat -i millorat ostensiblement- aquests últim anys. Aquest és un altres dels aspectes que ens fan valorar més positivament totes les accions que hem desenvolupat fins ara.