Quan fa que proposeu aquesta activitat? 
És el segon any que estic en aquesta escola i que s’ha començat a treballar el llenguatge audiovisual. El curs passat només el treballàvem a P3 i aquest any, som P3 i P4. Ara ha estat el primer any que hem proposat una activitat sobre publicitat aquí a Cassà. De tota manera, jo ja porto uns 10 anys treballant el llenguatge audiovisual a les escoles i, des del primer any, hem anat fent anàlisi d’anuncis tant de la televisió com dels que podem trobar impresos en revistes.

Quin era el vostre principal objectiu quan vau començar a fer l’activitat?
Bàsicament diferenciar la imatge de la realitat, fer adonar als nens i nenes que no sempre és veritat allò que ens ensenyen o que ens diuen per la tele.

Els nens i les nenes a quina edat diferencien entre realitat i ficció? 
A 3 anys la majoria dels nens i nenes diferencien clarament l’objecte real de la seva imatge fixa un cop s’ha treballat. De tota manera, si no es continua amb aquesta tasca, no ho generalitzen a tot tipus d’imatges (les que podem veure per la televisió, a l’ordinador, al cinema, etc.)

Com estructureu l’activitat? Com ho planifiqueu?
Primer els passem l’anunci i l’única consigna que els donem és que s’hi fixin bé. A partir d’aquí anem plantejant els interrogants: què és, què anuncia, què surt, què se sent, de què està fet l’objecte (un tren) que es mou, etc. Repetim el visionat les vegades que calgui. Intentem fer dubtar els nens sobre les respostes que ens donen d’allò que veuen i senten, comparant-ho amb la seva pròpia experiència. Un cop hem analitzat aquests elements, els demanem com és que es mou el tren. Això ens serveix per treballar la percepció del moviment i fer una animació.
 

Adbusters

Penses que la publicitat i la televisió afecten als infants?
Si et refereixes a si són una influència negativa, no crec que per elles mateixes ho siguin. En tot cas és per l’ús que se’n fa. Els nens i nenes es passen moltes hores sols davant del televisor sense que ningú els ajudi a llegir el que veuen, a llegir aquests “textos”. I per la meva experiència he pogut comprovar que, el que els hi arriba, són fragments d’allò que veuen. Costa molt que un nen de parvulari t’expliqui de manera ordenada el que veu i el que sent. Això sense parlar de les intencions dels qui produeixen els programes, que els queda totalment fora de cap tipus de control.

Si el que vols dir per afectar és que els dóna models d’actuació, modifica els gustos i crea necessitats. Penso que la televisió i la publicitat afecta a adults i a infants. Més als nens i nenes perquè no tenen recursos per a fer front a les estratègies de seducció que utilitzen els mitjans i no tenen capacitat per a fer una lectura crítica d’allò que reben. Crec que és una irresponsabilitat no ensenyar a llegir i escriure missatges audiovisuals a l’escola en aquests moments quan aquests tipus de missatges són omnipresents.

A 4 anys encara no han entrat a l’esclavatge de les marques, però en algunes activitats es deixa entreveure la influència de la televisió: canten l’última cançó de moda, porten per esmorzar allò que surt anunciat, juguen a ser un personatge de dibuixos animats, en els seus dibuixos hi apareixen estereotips, etc.

Heu rebut algun suport per part del Departament d’Educació pel que fa al material necessari per a fer aquestes activitats? 
Sí, l’escola disposa de diversos aparells que provenen de les dotacions del Departament i d’altres que hem anat adquirint.

Recentment aquesta experiència ha rebut el reconeixement del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), no...?
Sí, aquest any hem estat guardonats amb el segon premi del CAC a l’escola. Aquest premi ens ha fet molta il·lusió i suposa un gran estímul i ajuda per a nosaltres ja que ens trobem en la fase d’introduir l’Educació en Comunicació a l’escola amb les dificultats que això comporta.

Com penses que es podria integrar l'Educació en Comunicació en el currículum de l'Educació Infantil? 
Tot i que segurament que el millor seria que l’Educació en Comunicació estigués integrada dins del currículum formant part de diferents àrees, a mi em costa molt fer-ho així. M’és més còmode tractar-la com un apartat més que incloc dins l’àrea d’Intercomunicació i Llenguatges. Penso que són molts els continguts a treballar i d’aquesta manera és més fàcil assegurar-se que es facin. Sóc molt conscient que quan treballem el llenguatge audiovisual estem treballant llenguatge verbal, matemàtiques, plàstica, etc. de tota manera, en el nostre horari hi ha un espai destinat al llenguatge audiovisual (una sessió setmanal).
 

Adbusters

A l’hora de fer aquesta activitat de publicitat amb els nens i nenes, hi ha alguna cosa que us ha sorprès?
Sí, ens ha sorprès la dificultat d’identificar allò que estaven veient com a anunci,  tot i ser-ne grans consumidors. També, el logotip. No sabien que era de ‘El Corte Inglés’. A Girona hi ha l’Hipercor i  tots hi han anat. Potser la gran quantitat de logotips que ens arriben dificulta la seva identificació.