Com va sorgir la idea d'utilitzar els audiovisuals?
Els alumnes de diversificació no tenen només mancances acadèmiques. Molt sovint trobam problemes de relació, de manca d'habilitats socials. Per això és bona qualsevol activitat que impliqui la feina en grup i la comunicació oral, i produir un curtmetratge és un tipus de projecte on tot això es fa necessari. A més, la motivació que s'aconsegueix quan es treballa amb la pròpia imatge no és comparable amb cap altra cosa.

Els alumnes participen només un any en l’elaboració de curtmetratges o poden aprofundir anys següents?
Només es fa al darrer curs, a 4t. És la culminació del procés que començam a 3r amb els projectes de fotonovel·la i ràdio.

Com s’organitza el projecte?
L’horari dels grups de diversificació és idoni per a aquests tipus de projectes. Jo mateix faig 6 hores setmanals al mateix grup. I això permet treballar-hi un poc cada dia, no necessàriament durant tota l’hora.

Què es pretén treballar amb aquests projectes?
En principi, llengua i literatura. Una part importantíssima del procés consisteix a escriure el guió. Partim d'una petita història inicial (sorgida a partir d'una pluja d'idees) i l'anam desenvolupant en diferents tractaments. Primer més literaris i poc a poc més tècnics. Això és molt útil per tal que vegin la necessitat de corregir i fer diferents versions del guió, aportant-hi coses noves contínuament. Així veuen que hi ha moltes maneres de contar una mateixa història. Es treballa (primer amb exercicis i després ja en el projecte) el diàleg i l’argument. Naturalment, després vé la preocupació per l'element plàstic (la planificació, els efectes sonors, l'estètica de la imatge), que ja hem treballat prèviament amb un projecte de fotonovel·la.

I la postproducció?
En el nostre centre es fa batxillerat artístic. Això fa que tenguem una aula equipada amb ordinadors capaços d'editar vídeo. També és necessari dividir les feines i treballar en petits grups. És important treballar només amb les eines més senzilles, fent muntatge per talls. És la manera de centrar-se en l’essencial del llenguatge cinematogràfic.

Quins són els aspectes o els coneixements que més els costa assolir i de quina manera es supera?
El que costa més és que els alumnes entenguin com es fa un guió i la importància que té. Si fos per ells, tot s’improvisaria al rodatge. A l’hora de fer el guió, tendeixen a fer-lo com si fos narrativa. Hem de revisar molt el guió i fer-los veure que és diferent explicar una història amb paraules (que és el que estan acostumats a fer) que explicar-la en imatges i diàleg.

Com valores aquesta experiència de tants d’anys?
Com a molt positiva. Personalment, crec que tots els alumnes de secundària haurien de treballar el llenguatge cinematogràfic de forma pràctica. Hem de pensar que són grans consumidors de ficció audiovisual (tant per televisió com en cine o videojocs) i l’escola hauria de fer-los espectadors competents i crítics. El problema és que el professorat de plàstica o de llengua no sol assumir això com a responsabilitat seva.