Les ràdios escolars s’organitzen en xarxa

Les ràdios escolars han esdevingut una eina educativa que es practica arreu del món, i que en alguns indrets s’organitza a través de xarxes d’emissores escolars per reconèixer i instaurar criteris que les identifiquin i consolidin la seva tasca. COMSOC – Comunicació Social ha impulsat una xarxa amb la mateixa pretensió: enfortir els lligams entre les més de 150 emissores escolars que hi ha als Països Catalans, i les ràdios locals i comunitàries.

En aquest context, COMSOC ha llençat una enquesta dirigida al col·lectiu interessat en la formació de la xarxa perquè pugui ser partícip d’aquesta, presentar-se i, a l’hora, votar el nom que li agradaria que tingués. Estarà accessible en el següent enllaç fins al 30 de setembre. Pretén, doncs, assentar el projecte des del procomú, la cogovernança i l’organització horitzontal.

El primer pas de la creació de la xarxa ha consistit a crear el grup de Telegram i llençar l’enquesta virtual per començar a socialitzar el projecte, obrir-se a la comunitat i estar al cas del que es belluga. La iniciativa té la voluntat de posar en comú les experiències, reptes i il·lusions dels agents relacionats amb una emissora escolar: estudiants, docents, mitjans locals, ajuntaments, entitats. Entén que és un projecte de ràdios escolars, però des de l’òptica que l’educació és una tasca comuna i que es nodreix d’una visió heterogènia.

La previsió és que la xarxa es presenti formalment el pròxim 11 de novembre, en el marc del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC) que se celebra a Granollers. En aquesta data, s’anunciarà el nom més votat, es presentarà el logotip, la pàgina web i els principis fonamentals que regiran la xarxa de ràdios escolars, que ja compta amb el suport de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), de l’Associació Rosa Sensat, del Diari de l’Educació i de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

Damià Caro
Clàudia González Deumal

Les ràdios locals: laboratoris d’educació mediàtica durant el confinament

La situació de confinament ha accelerat la millora de la competència digital de molts alumnes, docents i també de pares i mares. Aquests han hagut de posar-se a treballar a distancia a més d’ajudar els seus fills i filles a fer la feina telemàtica de les escoles. Des de l’etapa Infantil fins a la Universitat, l’ensenyament ha passat a ser virtual en un tres i no res, sense temps per preparar-ne una implantació més acurada i coherent.

Però aquests no han estat impediments perquè en Germà Bustamante s’hagi posat pel seu compte a iniciar una experiència en educació mediàtica en confinament força interessant.

En Germà Bustamante, a part de venir del món de la filologia, passat pel sedàs del periodisme, creador de continguts en format escrit i audiovisual, és un apassionat de la ràdio des de fa més de vint anys. Però, no és com a membre de la ràdio local Ona Sants-Montjuïc que ens interessa la seva feina, que també; sinó com a pare i educador en mitjans audiovisuals. Aquesta nova especialitat ha aparegut en l’horitzó global amb força, imposada per la Covid19, però que ens ha portat experiències tan fascinants com aquesta que us presentem.

El fet és que en Germà es va trobar de sobte amb la necessitat de teletreballar i seguir fent classe als seus alumnes. Però a l’hora, com a pare, havia de donar resposta a les necessitats educatives de quatre criatures; tres de seves i una de la seva parella. Segons ell mateix em va explicar, haver d’entretenir quatre nens i nenes d’edats compreses entre els 13 i els 7 anys; a més de fer-los fer els deures, de manera profitosa i eficaç, no li va deixar cap més opció: farien un programa de ràdio.

La ràdio és un mitjà que, des del punt  de vista educatiu, dona moltíssimes possibilitats, i no requereix uns coneixements ni uns mitjans tan costosos com l’audiovisual.

Citant les paraules d’en Germà, és evident que els sis programes de Ràdio Soterrani; que és com es diu el programa d’aquests joves, ho il·lustren perfectament.

L’Adrià, en Nil, en Pau i la Joana es preparen el contingut del programa cada setmana. Cada un fa segons les seves possibilitats, però un cop editat i muntat per en Germà, el producte final resulta ben preparat, amb música, continguts i el que és més important: un propòsit. Aquest propòsit és el que eleva el grau de motivació dels nens a fer-ho molt bé: cada diumenge han d’emetre aquest programa a la tarda per Ona Sants.

S’esforcen a tenir bona dicció, a contrastar els continguts, a buscar-hi músiques adients… i el que és més important: tots junts escolten el programa per veure com han millorat des de que van començar i el que els hi queda encara per aprendre.

La canalla pot arribar a motivar-se moltíssim si li oferim pautes i eines per desenvolupar la seva creativitat. La resta, ve sol.

No cal dir que el grau d’entusiasme i motivació és força elevat, cosa que arrossega un seguit de competències que es van complementant, lligades també a l’aprenentatge de la llengua, a com pensar primer per comunicar allò que volem de manera clara. Aprendre a pensar per actuar és una bona manera d’aprendre a fer servir els mitjans d’una manera cada cop més crítica.

El treball en equip entre nens de diferents edats, de manera cooperativa, retroalimenta les possibilitats de cada membre de l’equip. La transversalitat dels continguts i la diversitat dels components del grup queda cohesionat per l’ús educatiu del mitjà, en aquest cas la ràdio.

El fet que el producte s’emeti en antena fa que l’exigència del producte final sigui més alta; cosa que motiva i impulsa els joves locutors a superar-se en cada programa i a preparar molt bé la seva feina.

El cert és que amb ben poca cosa es pot fer un programa de ràdio com la sèrie Ràdio Soterrani.

Tot i que en Germà fa ràdio de veritat, el programa Ràdio Soterrani té una base tècnica que és a l’abast de tothom. Sí que cal, però, tenir uns certs coneixements tècnics per fer servir programes com l’Audacity a l’hora de fer l’edició de les diferents parts. A part de tenir l’Audacity instal·lat, cal un micro com els que duen els mòbils o bé un de tipus corbata.

Es pot recórrer a galeries de música lliure per evitar els problemes de drets d’autor. És important que l’habitació o sala  on enregistreu tingui bona acústica i no reboti el so excessivament.

Helena Soriano Pons
Mestra Especialista d’Anglès