El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel.lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Aquesta he estat la idea – probablement des del subconscient – que ens ha mogut a posar dempeus el projecte de Cinescola des del 2004.
La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seva feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades i assajades per tenir la tranquil.litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques.
Des que va començar el projecte Cinescola, el seu procés de consolidació ha estat molt ràpid i ha tingut diverses fases – que l’han fet força singular – i esperem que en tingui més en el futur: inicialment van sortir de forma tímida, de tempteig, una sèrie de propostes didàctiques avalades per AulaMèdia. Davant la bona acollida del professorat les propostes es van fer més llargues i, a més, es va incorporar un apartat específic per treballar el llenguatge i les tècniques audiovisuals de cada film treballat. A continuació, vam començar a incloure propostes per a l’Educació Primària i, arran de la I Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació, vam obrir un espai, El Rebost de Cinescola, als professors i professores perquè també poguessin publicar les seves pròpies propostes sobre pel.lícules que els funcionaven a les seves aules.
(Extret de la presentació de Cinescola)
