Carta europea per a l’alfabetizació en mitjans

Ens compromet a complir els objectius i principis exposats a continuació amb la finalitat de defensar i desenvolupar l’alfabetització en mitjans a Europa.

Ens comprometem a crear una comissió per:

– Incrementar els coneixements i la consciència de la ciutadania envers l’alfabetització en mitjans, especialment els mitjans de comunicació, d’informació i d’expressió.

– Incloure l’alfabetització en mitjans a l’hora de desenvolupar polítiques educatives, culturals, polítiques, socials i econòmiques.

– Recolzar el dret constitucional de tot ciutadà europeu sense distinció d’edat, a tenir oportunitats -tant en l’àmbit de l’educació reglada com en la no reglada- de poder desenvolupar les destreses i els coneixements necessaris que li permetin incrementar el seu interès, comprensió i exploració vers els mitjans de comunicació.

Creiem que les persones alfabetitzades en mitjans han de ser capaces de:

– Utilitzar de forma adequada les tecnologies mediàtiques per accedir, conservar, recuperar i compartir continguts que satisfacin les necessitats i interessos individuals i col·lectius.

– Saber accedir fàcilment a la gran diversitat de mitjans que existeixen, així com als continguts que provenen de diferents fonts culturals i institucionals, i saber-ne fer una anàlisi crítica.

– Comprendre com i per què es produeixen els continguts mediàtics.

– Analitzar de forma crítica les tècniques, els llenguatges i els codis que fan servir els mitjans, així com els missatges que ens transmeten.

– Utilitzar els mitjans amb creativitat per expressar i comunicar idees, informació i opinions.

– Identificar, evitar o saber confrontar aquells continguts mediàtics i serveis que puguin ésser ofensius, nocius o no sol·licitats.

– Fer un ús efectiu dels mitjans en l’exercitació dels drets democràtics i les responsabilitats civils.

Contribuirem al desenvolupament de l’educació en comunicació de la població europea amb accions que possibilitin i ofereixin a la ciutadania altres oportunitats per:

– Ampliar els seus coneixements sobre els diferents tipus de formats i continguts mediàtics.

– Desenvolupar habilitats crítiques per a l’anàlisi i l’avaluació dels mitjans.

– Augmentar les seves habilitats creatives en l’ús dels mitjans per expressar-se, comunicar-se i participar en el debat públic.

Estem disposats a recolzar o participar en investigacions que identifiquin i desenvolupin:

– Una comprensió més àmplia del que ha de ser l’alfabetització en mitjans.

– Una pedagogia per a l’alfabetització en mitjans efectiva i sostenible.

– Mètodes d’avaluació transferibles a altres situacions i criteris d’avaluació per a l’alfabetització en mitjans.

Ens comprometem, o facilitarem que altres es comprometin, a:

– Establir lligams de col·laboració amb altres signataris de la Carta per tal de contribuir al creixement de la xarxa europea per a l’alfabetització en mitjans.

– Identificar i compartir dades i resultats de les iniciatives per a l’alfabetització en mitjans portades a terme per alguns membres amb els quals ens hem compromès o hi estem associats.

– Identificar i compartir dades i resultats de les iniciatives per a l’alfabetització en mitjans que s’hagin portat a terme o amb les quals hàgim col·laborat.

– Treballar en la creació de continguts oficials disponibles per ser utilitzats amb finalitats educatives sobre l’educació en comunicació.

www.euromedialiteracy.eu

CampusMèdia

El CampusMèdia (CM) té com a finalitat apropar el jovent a la producció audiovisual i a través d’ella vehicular una reflexió sobre els continguts de la televisió d’una forma amena i lúdica. Això ens servirà per desmitificar el mitjà, tant pel que fa a la forma com pel que es refereix al contingut, ja que els participants del CM formaran part de la mediació de la informació, constatant la diferència entre la realitat i la producció mediàtica que ells mateixos crearan.

Per desenvolupar aquest apartat, el tècnic i el de producció, proposem un seguit d’activitats audiovisuals per tal de donar a conèixer i treballar els diferents aspectes del llenguatge audiovisual i l’aplicació de la tecnologia utilitzada a la televisió. El disseny de l’activitat ens permetrà adaptar el nivell de dificultat als coneixements previs que tinguin els participants al CM.


Clip “Mis amigos”  [CampusMèdia · Mataró]


Making off [CampusMèdia · Mataró]

 

Manifest per l’Educació en Comunicació

cropped-ones0.jpg

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Cada dia que passa és més clar que, en comunicació, qui genera un nou tipus de programa de televisió o de xarxa en Internet afecta directament les nostres categories mentals i les nostres actituds socials. Considerem que envellim vivint allò que és nou. Constatem que la proliferació de tecnologies de la comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la interactivitat estan transformant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació.

D’altra banda, observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i comunicatives del nostre món..

Volem donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; a aquelles veus que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre temps, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

quadres

Per a tot això, plantegem la necessitat de seguir les següents línies d’actuació:

1.- A la vista de les innombrables experiències sobre Educació en Comunicació que s’han desenvolupat en els darrers anys, les quals posseeixen un marcat caràcter integrador i interdisciplinari; considerant que aquestes experiències poden marcar un veritable projecte educatiu d’innovació que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació; demanem que les habilitats comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial en els currículums escolars obligatoris.

Per altra banda, volem fer veure la urgent necessitat d’establir un temps-espai per l’Educació en Comunicació a l’ensenyament obligatori, que es podria concretar, en una primera fase, en un taller setmanal per l’Educació Primària, i en un crèdit variable obligatori d’un trimestre per a l’Educació Secundària Obligatòria.


2.- Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans. La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció sinó que hauria de possibilitar la producció de documents mediàtics. La producció com a eina educativa contribueix a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió i potencia les habilitats expressives, visuals i espacials de l’alumnat.

3.- Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la formació tècnicoexpressiva; però encara més important, des de la formació didàcticocrítica, per tal de donar elements i criteris a l’alumnat perquè pugui conèixer com la comunicació mediàtica l’afecta, com l’influeix, com incideix en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds socials. En aquest sentit val la pena remarcar que les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió sobre els objectius de les noves tecnologies, i un contingut d’educació ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.

4.- Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació, tant de l’àmbit local com nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos educatius en comunicació; i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans i promoure la producció escolar.

5.- Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també l’anàlisi crítica dels continguts.

mirada2

6.- Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació, a través de la seva participació activa en projectes i programes d’alfabetització comunicativa realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania.

7.- Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d’implicar els diferents agents socials i culturals i coordinar-los per tal d’arribar a optimitzar al màxim tots els recursos. Aquesta tasca podria recaure en el teixit social d’associacions, entitats i altres col·lectius organitzats des de la societat civil que presenten un cert grau d’especialització dins d’aquest àmbit i que, com es demostra dia a dia, tenen un protagonisme creixent en la nostra societat d’aquest nou segle.

8.- Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació, inspirats en la figura de l’educomunicador/a. Des dels àmbits de l’ensenyament i de la comunicació caldrà indagar quines tipologies de perfils professionals seran necessàries en tot el procés, i caldrà garantir espais de formació adients per a cadascuna d’aquestes persones.

9.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar de forma decidida cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora, més eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat on un emergent tercer sector, ni públic ni privat, associatiu, profundament arrelat a la societat civil, tingui una singular rellevància en la societat del coneixement.

10.- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut, on s’estimulin programes sistemàtics d’Educació en Comunicació des dels mitjans, i on es potenciï la participació dels col·lectius ciutadans, educatius i familiars perquè puguin debatre, opinar i cooperar en els problemes de la comunicació; i on es neutralitzi la poca cura demostrada pels grans mitjans públics i privats pel que fa als programes educatius, infantils i juvenils.

Barcelona, 26 de maig de 2004

ReNews

Photo: ReNews

AulaMèdia a assisté début décembre au séminaire proposé par ReNews dans le but de présenter un projet sur lequel l’équipe a travaillé pendant toute une année: un guide pratique pour former plus de 500 élèves, enseignant•es et bibliothécaires en Éducation et compétences médiatiques.

L’équipe de ReNews est formée par des membres du GroupeSOS Solidarités et de Mouvement Up en France, de l’Institute for Strategic Dialogue (ISD) au Royaume Uni, de Civis Polonus en Pologne et de TINK en Turquie.

Ce projet éducatif présenté par l’équipe de ReNews a été financé par le programme Erasmus et la Communauté Européenne. Ses objectifs consistent à combattre la désinformation et le discours de la haine, ainsi qu’à donner des outils pratiques à la jeunesse européenne de 14 à 18 ans pour apprendre à «lire» les médias de façon critique.

Le séminaire s’est déroulé à l’hôtel Maison de Montmartre de Paris, présenté, dynamisé et organisé par Ana Elvira García López, coordinatrice des Projets Européens et membre du GroupeSOS, ainsi que par Thibault Rabouin, membre du même groupe et spécialiste de la Géopolitique et des Relations Internationales.

Photo: ReNews

Pendant l’introduction on a présenté les porte-paroles des organismes qui ont collaboré dans ce projet transnational, ainsi que Hugo Besançon de l’ISD, qui a été présent par visioconférence et a introduit le sujet de la polarisation et l’extrémisme aux réseaux sociaux. L’introduction s’est centrée sur le fait qu’une citoyenneté critique est davantage autonomisée qu’une citoyenneté confuse, et la dichotomie de l’usage des médias numériques s’est révélée évidente: il existe des risques et des bénéfices. Les gouvernements ne veulent pas, peut-être parce que ce n’est pas facile, régulariser les produits et les contenus d’Internet. C’est pour cette raison qu’il existe des programmes de formation pour les enseignant•es destinés à l’éducation d’une citoyenneté capable de faire un bon usage des réseaux sociaux et de protéger sa privacité et celle des autres.

Ayant justifié la nécessité de ce genre de programmes pour enseigner aux jeunes à se servir des réseaux sociaux de façon responsable et éthique, la question la plus importante du séminaire à été abordée: Comment combattre la prolifération du discours de la haine parmi les jeunes et le reste de la société grâce aux réseaux sociaux et aux médias. La personne chargée d’en parler à été l’expert de l’UNESCO Khalid Aoutail, auteur du guide Décode la h@ine! Jette la violence! L’un des problèmes principaux en Europe c’est la radicalisation des jeunes comme conséquence de l’éparpillement d’idées tendancieuses et de discours de haine qui circulent sans aucun contrôle sur Internet. Il faut offrir des outils et aider les jeunes à discerner le vrai des rumeurs malintentionnées, ainsi qu’à identifier ce qu’il y a derrière le discours de la haine au niveau politique, économique et culturel.

Afin de nous conduire vers une démocratie plus réelle, les institutions gouvernementales doivent être prêtes à favoriser une alphabétisation médiatique critique des étudiants, même si cela implique que la jeunesse sera aussi critique avec celles-ci.

Après la pause, Daniel Jasmin et Jordy Nijenhuis ont continué à démonter le discours polarisé des médias, le fameux «c’est nous contre eux», une prémisse qui nous mène à répandre une vision polarisée des conflits. Dare to be grey est un blog néerlandais qui remet en question, à l’aide de données objectives, le discours des médias et de certains groupes politiques qui exposent des visions fragmentées de la réalité pour faire passer l’opinion publique d’un extrême à l’autre.

Photo: Helena Soriano

Après un repas composé de jambon cru, de confit de canard et de tarte aux pommes grâce auquel les personnes invitées avons pu nous connaître et débattre sur les questions abordées tout au long du séminaire, nous avons assisté aux ateliers de l’après-midi.

Laetitia Moréni, de Mouvement Up, journaliste et formatrice d’enseignant•es de compétences médiatiques nous a offert un atelier pour apprendre à distinguer les fake news des informations véridiques. Elle et Joachim Charlot, formateur en compétences médiatiques pour l’ASSFAM (GroupeSOS), se sont chargés, d’une façon agréable et divertissante et à l’aide d’exemples d’activités très concrets, d’offrir des directrices et des outils pour les enseignant•es dans le but de travailler sur les contenus des médias, sur ce qui semble être vrai sans l’être tout à fait, etc. Leur vision s’est centrée sur la crédibilité des médias per se, ce qu’il faudrait toujours vérifier et remettre en question d’une façon raisonnable.

Nous nous devons d’offrir des outils à la citoyenneté du XXIème siècle dans le but qu’elle devienne critique et qu’elle soit capable non seulement de discerner ce qui est vrai de ce qui est faux, mais aussi de détecter les intérêts cachés sous les informations et les contenus.

Chronique: Helena Soriano Pons
Texte traduit français par Patricia Agüera Pàmies
AulaMèdia

Photo: ReNews

ReNews

Le GroupeSOS, en France, est une organisation spécialisée dans la prévention de la diffusion du discours de haine par les médias et la radicalisation.

Mouvement Up est une entreprise spécialisée dans l’éducation aux médias et les réseaux sociaux.

L’ISD, au Royaume Uni, est une organisation indépendante et non lucrative qui se consacre à la préservation des droits humains et à inverser la vague de polarisation, extrémisme et désinformation que inonde nos sociétés globales.

Civis Polonus est une fondation polonaise pour la formation civique de la jeunesse.

Enfin, TINK est une institution turque d’enseignement secondaire spécialisée dans la technologie et intéressée aussi par les challenges en éducation médiatique qui émergent en Europe.


ARTICLE EN CATALÀ  –  ARTICLE IN ENGLISH

ReNews

Foto: ReNews

On the 4th december, it was celebrated in Paris the seminar Bringing fresh eyes to Media Literacy, presented and organised by ReNews. The ReNews Project’s main objective is to train more than 500 students from 14 to 18, teachers and librarians in Media Literacy. AulaMèdia was there, in Paris, and it was a great experience.

The ReNews team is made up of members of GroupeSOS Solidarités and Mouvement Up, from France, The Institute for Strategic Dialogue (ISD) from United Kingdom, Civis Polonus from Poland and TINK from Turkey.

ReNews is a transnational project funded by the Erasmus and a Programme of the European Union, aiming at improving Media Literacy Education (MLE) skills. ReNews works to build a new generation of “cyber-citizens”, reducing the vulnerability to hateful content and disinformation online.

The Journey took place in The Hotel Maison de Montmartre in Paris, and it was a dynamic event presented and organised by Ana Elvira García López, European Projects Coordinator at GroupesSOS Solidarités – ARTEMIS and Thibault Rabouin, member of GroupeSOS and a specialist in Geopolitics and International Relations.

Foto: ReNews

During the introduction there were presented the representative persons of the different organisations who participate in the transnational project, and Hugo Besançon , from the ISD who addresses to us online to speak and introduce the issue of the polarisation of the speech and the extremism in social networks.The introduction was based in the idea of empower the citizens giving them tools to acquire a critical way of thinking, beyond the confusion of misinformation. One of the clues was the fact that there are risks and benefits in the use of digital media. The governments aren’t on the regulation of the internet, because of the difficult task that it should be, but every day they’re most interested in promote programmes to help the teachers to educate citizens with abilities to make a successful and responsible use of the internet, and also keep safe their own privacity and the others one.

Then, once we have justify the need of this and other programmes to teach the young ones to have a responsible and ethical use of the social networks, we can go over one of the most importants points of the day: how to face the spreading of the hate speech among the very young people, and not so young, through the media and the social networks. The responsible for this mission is Khaild Aoutail, UNESCO’s expert in this issue and the author of the guide Décode la h@ine! jette la violence! In Europe, one of the main problems is the young people’s radicalisation due to an uncontrolled spread of biased ideas and hate speeches that, in the internet, they move around uncontrolled.

It is needed to provide filters to help students to identify which rumours are real and which aren’t. Youths have to be able to distinguish what is behind these kinds of ideas related to politics, economics and cultural interests. In order to reach a real democracy, the governments must be genuinely interested and determined to assist students with a real critical media literacy,even though it means to have critical citizens with the government institutions.

After the break, we had the opportunity to know the work of Daniel Jasmin and Jordy Nijenhuis, who tried to refute the polarized speech of the media, the fact of present a “they against us” reality tends to present a partial vision of the conflict. Dare to be grey is a dutch blog to question, with objective information, the media speech or the political groups ideas with a broken view of the reality to manage the public opinion in a direction or another.

Foto: Helena Soriano

After a delicious meal with prosciutto, a delicious confit of duck and an apple cake for dessert, where we could meet, talk and discuss about the subjects derived of the seminar, we attended the workshops in the afternoon.

Laetitia Moréni, from Mouvement Up, journalist and teachers coach in Media Literacy presented a practical workshop about how to distinguish fake news and rumours of the real news. She was the person in charge to do that, accompanied by Joachim Charlot, former in Media Literacy for ASSFAM (GroupeSOS) who, in an enjoyable and plenty of specific examples way, showed us some tools and directions for teachers to work on the contents of the media. His point of view was based in the fact that the media has got a high credibility per se and we have to learn to question that.

We have the duty to provide tools the citizens of the XXIst century and help them to be critical people, to be able to distinguish what is false from what is true, and to know the hidden interests in the information and the contents.

Helena Soriano
AulaMèdia

Foto: ReNews

ReNews

GroupeSOS, is a french organisation skilled in the prevention the spread of the hate speech and the radicalisation on the media.

Mouvement Up, is an enterprise specialised in Media literacy education and social networks.

L’ISD, from the United Kingdom in an independent non profit organization for human rights preservation and it fights against the wave of polarisation, extremism and misinformation in the global societies.

Civis Polonus is a polish foundation for the civic education of the young ones.

And TINK is a turkish Secondary Education Institution specialized in Technology and concerned in Media Literacy challenges emerged in Europe nowadays.


ARTICLE EN CATALÀ    –   ARTICLE EN FRANÇAIS