Mentre tries on invertir aquest minut com a internauta, et preguntes com has arribat aquí i si sóc de confiança. Per començar, fas bé. Dubtes del teu interlocutor, comproves que és fiable i segueixes la lectura. Tenim molta informació. Tanta, que ens toca seleccionar-la amb criteri. Davant la complexitat i varietat de missatges, l’educomunicació esdevé el motor per combatre la infoxicació, però també la base per interpretar el contingut i ser-ne partícip de la seva producció.
Ara, t’assabentes que en 60 segons també podries haver realitzat una altra de les 4.497.420 recerques que es fan a Google, visualitzar un dels 4.500.000 vídeos que es veuen a Youtube, ser un dels 694.444 consumidors de Netflix, o podies estar publicant una story a la platja mentre 277.776 persones també ho fan a Instagram. Però estàs llegint aquest article, i no deixa de sorprendre saber que la connexió a internet arriba actualment al 56,1% de la ciutadania i ha crescut un 9% més respecte a l’any passat. Les dades les publica la plataforma digital Domo en l’estudi Data Never Sleeps 7.0 d’enguany.
La qüestió és si estem preparats per endinsar-nos en el món mediàtic i informacional, de les xarxes socials, de les noves literatures audiovisuals i narratives. Per això, normatives com la Directiva 2018/1808 insta a què l’educació mediàtica arribi a tots els estats i generacions. I la realitat és que s’hi realitzen iniciatives, però no de manera sistemàtica.
Sigui com sigui, l’atenció atorgada a la media literacy assenyala el reclam de pedagogia mediàtica i informativa que es propulsa des de nuclis diferenciats. Però com que encara hi ha moltes esferes a escalar per assolir un bon nivell d’alfabetització mediàtica, el més senzill és perdre’s en qui ha de carregar la motxilla. El que no hem d’oblidar és que la voluntat de comunicar i d’educar en cultura, valors i habilitats va lligada a l’evolució de la humanitat, en la transmissió del coneixement. I, en aquest cas, l’educomunicació beu d’ambdós conceptes.
Clàudia González Deumal