Aquest objectiu de competència comunicativa posa de manifest que parlar de l’EC suposa sempre interdisciplinarietat. Fet que sembla contradir-se amb la demanda d’una àrea concreta per a l’EC que recull el manifest de la Plataforma Cívica per a l’Educació en Comunicació, que resum documents recents i altres que tenen molt més temps. Així, el manifest inclou diversos debats i propostes de la Taula d’Educació en Comunicació, molts dels articles que han aparegut en la revista virtual AulaMèdia, així com el treball fet des de Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors. Per tant, són demandes molt treballades que responen a una sèrie d’inquietuds d’innovació i ajustades a la realitat socioeducativa actual.

Les persones que, a títol individual o a través d’entitats i col·lectius, des de fa temps estem treballant en l’EC sabem que la seva implantació no arribarà a ser una realitat si no té un espai en els currículums. La possibilitat d’un temps específic és l’única via de la seva existència i el fet que desencadena l’actualització de tots els altres aspectes que s’hi relacionen i que apareixen en el manifest (dotació tecnològica, formació inicial i permanent del professorat, convenis de col·laboració amb els mitjans, etc.). 

Demanar una àrea nova és sempre molt controvertit. L’acord és difícil. Volem la renovació de l’escola i estem contribuint a la tradicional fragmentació en disciplines. Però el tema de l’EC és urgent, una necessitat d’ara, que no es pot anar posposant indefinidament, ni esperant la renovació total de l’escola, ni la implantació absoluta de l’EC. Per la qual cosa potser hem de ser més estratègics i anar per etapes. Per això, en aquest escrit suggerim propostes, encara que d’aplicació complexa, viables a curt termini. 

Com a primer punt hauríem d’apuntar a la presència obligatòria de l’EC dins del currículum. Aquesta implantació podria fer-se a través de dues vies possiblement simultànies:

· L’assignació d’un espai-temps obligatori, que s’hauria de concretar, a Primària, amb un taller setmanal d’Educació en Comunicació i, a Secundària, amb un crèdit obligatori (vinculat a les àrees de Tecnologia, Llengües, Visual i Plàstica i Ciències Socials)¹

· La modificació dels continguts curriculars d’algunes àrees (Llengües, Tecnologia, Visual i Plàstica, Ciències Socials...) amb la incorporació de continguts específics d’EC. 

Una altra possible via d’incorporació és a través d’una sola àrea, com pot ser la de Tecnologia, que es troba actualment en situació de total renovació: Fet que ho fa més plausible. O de l’àrea de Llengua, que és el camí escollit en els currículums anglesos. Ara bé, l’opció de l’àrea de Llengua implicaria un enfocament totalment innovador, bastant allunyat dels principis que dominen l’actualitat educativa i per tant d’implementació molt més tardana. 

També ha de formar part de les propostes a curt termini la presència de la figura del coordinador d’Educació en Comunicació en els centres. Figura que ha d’anar més enllà de la cura i l’organització de l’aparellatge. El seu perfil ha de representar un suport educomunicatiu específic. I en el tema del suport potser també caldria considerar el fet de partir de plantejaments de treball en xarxa, de cooperació interdisciplinària i complementària, tot aprofitant iniciatives existents que ja treballen l’EC i estan lligades a àmbits més locals. 

En resum creiem que hem d’apuntar a fites que semblen modestes, però que poden ser realitzables i assolibles a curt termini. Perquè la seva implementació ens donarà, a més, perspectiva per ajustar millor la proposta a llarg termini.