AulaMèdia
AulaMèdia
Les tecnologies aplicades a l'educació
canvien els models pedagògics?


AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
Formació
TVaula
Índex
 
En els articles anteriors titulats Què aporten les tecnologies a l'ensenyament i a l'aprenentatge? i Tecnologies i educació: disfuncions i perspectives de canvi afirmàvem que les Tecnologies de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC) poden aportar molts beneficis al món de l'educació, però també afegíem que no tot són aspectes positius, atès que l’ús de les TICC pot afectar i perjudicar els processos formatius. Després d'haver reflexionat sobre ambdós temes, ara ens centrarem en les tecnologies i les possibilitats que ofereixen per realitzar un canvi de model pedagògic.

En els darrers anys, la introducció de les TICC en els processos educatius i formatius està esdevenint un fenomen generalitzat a tots els nivells, i convé analitzar quina és la repercussió d’aquestes noves tecnologies en els processos d’ensenyament- aprenentatge (E-A).

Una mica d'història...
Per tal de comprendre la rellevància de la incorporació de les TICC en el món educatiu i formatiu, la seva influència en els models pedagògics i el que poden suposar en el present i en el futur per a tota la societat, necessitada permanentment d'una formació al llarg de tota la vida, cal revisar els orígens i la història de la relació existent entre les tecnologies en general i l'educació.

D'una banda, hem de tenir present que l'ús de les tecnologies -noves i no tan noves- en el món educatiu s'ha associat generalment a l'Educació a Distància (EaD), que s'ha percebut sovint com un complement de l'educació presencial i que s'ha basat durant molts anys en l'aprenentatge independent i l'autoformació com a models pedagògics. És en aquest context quan comencen a aparèixer conceptes com ara “aprenentatge obert”, “aprenentatge flexible”, “teleaprenentatge”, “aprenentatge distribuït”, etc.

Ara bé, l'arribada de les TICC i d'Internet ha suposat una modificació en la relació entre l'educació presencial, l'EaD i les tecnologies, orientant la direcció del present i del futur educatius cap a noves perspectives de canvi pedagògic, especialment gràcies a l'aparició dels entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge (EVEA), que ofereixen la possibilitat d'interacció asíncrona entre l'alumnat. És aleshores quan es parla d'“educació virtual”, “aprenentatge en línia” i “e-learning”.

Així doncs, els processos educatius que integren l'ús de les TICC poden tenir com a referència diferents models formatius: presencials, que poden incloure el suport de les TICC; mixtos o blended; o totalment virtuals.

L'ensenyament presencial amb el suport de les TICC
En primer lloc, l’ensenyament presencial amb el suport de les TICC pretén canviar l’enfocament de les classes i  la metodologia que es feia servir tradicionalment, la qual es centrava en l’exposició magistral per part del professorat sense cap espai perquè l’alumnat pogués participar, col·laborar en diferents tasques, interaccionar, comunicar-se, ser més autònom, etc.

Amb el suport de les TICC, l’ensenyament presencial es pot centrar més en l’aprenentatge que realitza l'alumnat, ja que s’aprofiten les TICC per a millorar els processos educatius. Ara bé, el suport d'aquestes no garanteix en si que les pràctiques docents canviïn, ja que això depèn essencialment de l'elecció del model pedagògic i de l'estil docent.

Entre els elements d'innovació que poden aportar les TICC a l’aula tradicional trobem, per exemple, els canvis en la distribució i ubicació de les taules per tal de crear nous espais on l'alumnat pugui treballar aplicant diferents tècniques de dinàmica grupal i fent ús de diversos mitjans i eines d’informació i comunicació (ordinador personal, PDI, Projector LCD, etc.), els quals fomenten una major interacció entre l'alumnat, el professorat i els continguts objecte d’aprenentatge.

També cal dir que el suport de les TICC pot implicar un canvi en el rol de docents i alumnat. Per una banda, el personal docent hauria d’actuar no només com a transmissor de coneixements, sinó com a guia i facilitador del procés d’aprenentatge. Per l'altra, l’alumnat podria realitzar majors esforços cognitius i seria capaç de gestionar el seu propi procés d’aprenentatge i d’autoavaluar-se, per exemple amb l'ajuda de qüestionaris de resposta automàtica. Per tant, podria esdevenir més responsable i autònom en tot el procés d’E-A.

Ensenyament mixt o blended
Quant a l’ensenyament mixt o semipresencial, les TICC hi poden adquirir una posició més rellevant, ja que en aquest cas el procés d'aprenentatge pot implicar una menor dependència de l'alumnat respecte del professorat en el sentit que no hi pot comptar a totes hores ni tampoc sempre de manera presencial, però en canvi les noves tecnologies poden ser el mitjà que els permeti tant comunicar-se de manera no presencial com construir coneixement amb el professorat i amb la resta de companys/es d'aula. Ara bé, com hem dit anteriorment, el fet d'utilitzar més les noves tecnologies en el procés d'ensenyament-aprenentatge no implica que el model pedagògic i els rols de docents i alumnes canviïn, atès que el professorat també pot dur a terme accions docents no centrades en l'aprenent fent servir les TICC. De fet, aquestes poden ser utilitzades exclusivament amb l'objectiu de fer arribar els materials a l'alumnat, o bé per a mantenir la comunicació més enllà de la presencialitat entre els dos actors principals del procés educatiu, però sense plantejar-se la interacció entre aprenents.

Per acabar, cal recordar que les TICC poden oferir l'oportunitat, en un context d'ensenyament i aprenentatge semipresencial, de continuar construint coneixement més enllà de l'aula presencial gràcies a unes eines que ajuden a fomentar l'autonomia de l'aprenent, però això no es pot donar si no s'adopta un model pedagògic centrat en l'estudiant i en la interacció entre iguals, sempre amb el lideratge del professorat, que ha d'estar ben present per tal de guiar i motivar adequadament l'alumnat.

L’ensenyament basat en la virtualitat
Els processos d’E-A virtuals ofereixen un model flexible i obert, amb oportunitats educatives a les quals es pot accedir des de qualsevol lloc i/o en qualsevol moment, reduint d’alguna manera la separació física entre l’alumnat i el professorat amb una gran quantitat de processos mediadors pel que fa al contingut, el monitoratge i l’avaluació d’adquisició de coneixements i actituds. Aquest aprenentatge en línia o e-learning té a veure amb l’aplicació de les TICC en qualsevol tipus d’aprenentatge.

Actualment, els models d’educació virtual estan centrats en la web i en l’estudiant, oferint multitud de recursos per interaccionar tant amb el contingut com amb el personal docent, els materials i d’altres estudiants. Això ofereix a l'alumnat més oportunitats de triar en el seu procés d’aprenentatge per a millorar el nivell de les seves competències, habilitats i coneixements. Aquest també rep més suport i atenció en els moments necessaris, ja que les TICC poden ser un mitjà per atendre la diversitat d’alumnes.

Ara bé, perquè es preservi la qualitat dels processos de formació basats en l'e-learning, cal tenir presents alguns criteris que ens ajudaran a millorar-los, com ara la realització d’un bon disseny tecnopedagògic; una adequada planificació del procés, que ha de ser avaluable i modificable; una bona infraestructura; el coneixement dels grups d’alumnes i llurs necessitats d’aprenentatge, per tal de crear una educació virtual adient; que l'alumnat disposi d’un sistema de suport ajustat; formació i canvi de rol en el professorat, tot rebent l’ajuda que necessiti en aquesta transformació de l’entorn d’E-A; l’accés a la xarxa elèctrica i la connectivitat; etc.

Si no es compleix amb aquests requisits, tant l'e-learning com les altres modalitats descrites anteriorment poden passar de ser una oportunitat a esdevenir un fracàs. És per això que les institucions educatives i les administracions han d'assumir que es troben davant d'un repte i que el futur de la formació de tota la societat depèn de com s'afronti aquest darrer.
 
 Patrícia Agüera Pàmies
Cristina Ceide Ramírez
Lorena Herrero González

Altres articles de les mateixes autores:
- Què aporten les tecnologies a l'ensenyament i a l'aprenentatge?
  AulaMèdia, novembre de 2009
- Tecnologies i educació: disfuncions i perspectives de canvi.
  AulaMèdia, setembre de 2010


AulaMèdiamarç 2011article