Reflexions a partir de
les exposicions del MACBA:
Esteu a punt per a la
televisió? 05/11/2010 - 25/04/2011
The Otolith Group, la
Forma del pensament. 04/02/2011 - 29/05/2011
Darrerament ens arriben un
munt de materials audiovisuals que ens permeten reflexionar sobre el món
en que vivim, el món que ens agradaria viure i sobre els mateixos
materials audiovisuals. No és cap novetat que ens qüestionem
on anem i d'on venim i que qüestionem allò que és real
i què és fictici partint de la nostra pròpia percepció.
Darrerament, i amb això no segueixo una línia del temps en
ordre cronològic, personatges de molt diversos àmbits: filòsofs,
cineastes, artistes, Plató o Aristòtil, Nietzsche,
Proust, Le Corbussier, Jack Kirby, Godard, Pasolini, Warhol o William Turner,
ens obliguen a qüestionar-nos com interpretem la realitat que ens
envolta i la realitat que ens ha estat presentada sota el criteri d'algú
altre.
Al MACBA, a partir de les seves
mostres sobre la televisió i fent una mena de falsa retrospectiva
de l'Otolith Group, ens conviden a ser els editors de la Història.
Aquestes segueixen la línia de les últimes exposicions del
Museu en les que més que l'artista, interessa la seva metodologia
de treball i la investigació artística. La multiplicitat
i la transversalitat són eixos que articulen les exposicions i des
del mateix moment en que decidim estructurar el nostre visionat d'una o
una altra manera ens convertim en part actora del procés creatiu
i de l'aprehensió de la realitat.
Les creacions audiovisuals
formen part de la nostra vida i les captem amb uns mecanismes que tenim
tan interioritzats, que poques vegades ens parem a analitzar-les amb una
mirada crítica i prou allunyada d'elles com per poder trencar clixés
o històries de la Història pre concebudes. Com a receptors
hauríem de poder reflexionar sobre la relativitat de la nostra pròpia
lectura, la que fem des del nostre prisma, i sobre la lectura que en fem
a partir del prisma de l'emissor, que pot ser l'autor o simplement el transmissor
de la realitat. Hem de ser conscients que la major part del temps per interpretar
necessitem buscar un motiu que ens ancori en la Història, però
que de maneres de representar la Història n'hi ha moltes. La dels
vencedors, la del món globalitzat, però també la dels
marginats, la dels països sense país, la dels mateixos oblidats
de la Història.
Amb les creacions audiovisuals
podem alterar el temps i l'espai, podem imaginar el desconegut, mostrar
la nostra petita història, fer viatges en el temps a móns
hipotètics, descobrir emocions, podem revisar la Història
i a modus de collage insertar els nostres interessos, donar veu
a aquell que no la té, fer palesa l'existència d'aquells
a qui, per alguna raó, se'ls nega la mateixa existència.
I tot això a partir de premisses basades en la intel·lectualitat,
la qüestió estètica, la política, l'econòmica,
l'adoctrinament, la ciència, l'humor, etc.
De fet, i com nosaltres juguem
a reinterpretar les imatges passades que ens serveixen en diversos formats
durant el recorregut de les exposicions, el futur podrà llegir el
nostre present a través de les nostres creacions audiovisuals. |
