| L'’Educació
Infantil és una etapa vital per als nostres infants. En ella es
configura llur personalitat, s’aprenen els conceptes bàsics de comportament,
es creen els primers vincles afectivo-emocionals, es dóna un gran
avenç cognitiu... L'escola és un marc privilegiat on el nen
i la nena aprenen a conèixer-se i a relacionar-se amb ells mateixos
i amb els altres fent servir els diferents llenguatges i eines presents
al seu entorn, entre les quals no podem deixar de banda les Tecnologies
de la Informació, la Comunicació i el Coneixement (TICC,
a partir d’ara).
Des
del seu naixement, els infants de la nostra societat conviuen amb tot tipus
de material tecnològic: l’equip de música, els caixers automàtics,
els GPS, les agendes electròniques de les mares i els pares... Són
nadius digitals que, en nombroses ocasions, interactuen amb programes i
eines que s’han creat i comercialitzat fins i tot pensant en llur perfil
(com poden ser els primers ordinadors destinats al públic infantil).
D’aquesta
manera podem dir que integrar les TICC en el dia a dia de les aules
de l'alumnat més jove de l'escola és un fet natural,
ja que els nens i nenes compten amb un gran bagatge tecnològic,
dins el qual podem afirmar que quantitat no és sinònim de
qualitat. És a dir, el fet que els nens i les nenes s’hagin endinsat
des de ben petits en el món de les noves tecnologies no implica
que les sàpiguen emprar críticament ni eficient: ensenyar-los
a fer-ho és el nostre repte com a professionals de l'educació.
Però...
és necessari integrar les TICC en els processos d’ensenyament-aprenentatge
en les primeres etapes escolars?
Tenint
en compte que un dels objectius de l’escola és ajudar els infants
a integrar-se en la societat en la qual han de viure i que aquesta es defineix
per ser la societat de la informació i el coneixement, la resposta
a aquesta pregunta és òbvia. I tant que és necessari
integrar les TICC a les primeres etapes escolars! De fet, com dèiem
abans, és vital fer-ho de manera responsable i crítica.
De
la mateixa manera que fa uns anys ens resultava impensable que un nen o
una nena acabés l’escola sense saber llegir o escriure, ara no ens
podem permetre que un infant acabi el seu període d’ensenyament
escolar sense saber-se moure entre els diferents mitjans tecnològics,
és a dir, essent un analfabet digital.
És
per això que es considera necessari que dins l’escola hi hagi un
temps i un espai per educar en comunicació, dedicat a ensenyar l’infant
a ser responsable i crític amb aquests nous mitjans. I donat que
el nen i la nena, des de ben petits, estan submergits en aquest món
digital, considerem que el moment ideal per educar-los en aquest àmbit
és quan abans millor, tot tenint en compte que l'educació
tecnològica o digital és totalment compatible amb les mil
i una activitats, variades i enriquidores, que el nen i la nena realitzaran
al llarg d’una jornada docent. Per tant, l'Educació en Comunicació
no implica eliminar ni modificar aquelles bones pràctiques que es
duen a terme a les escoles, sinó ampliar-les i enriquir-les amb
tot allò que pot aportar-los.
I com
podem fer que la integració de les TICC a l’aula d’Educació
Infantil es converteixi en un fet natural i profitós?
En
primer lloc, els i les docents hauríem d’apropar-nos a les TICC
com ho fan els nens i les nenes: amb curiositat i motivació. Per
això cal un canvi de mentalitat del professorat que tem l’ordinador
o pensa que aquest li pot aportar ben poc.
En
segon lloc, els i les mestres hem de tenir clar que no som especialistes
en tecnologia, sinó en educació. Això vol dir que
mai no hem de deixar que la part tecnològica prevalgui sobre l’educativa.
Qualsevol activitat que fem ha de tenir un objectiu clar i, en aquest sentit,
les TICC es converteixen en un mitjà i una finalitat alhora. En
un mitjà que ens permet arribar a assolir uns aprenentatges i en
una finalitat perquè el seu ús i la seva coneixença
poden ser un dels objectius que volem assolir.
En
tercer lloc, i molt relacionat amb el segon punt, cal que els i les docents
partim de les necessitats educatives reals del nostre alumnat, no de les
eines. És a dir, a l’hora de dissenyar un procés educatiu
hem de pensar Quina activitat puc crear que respongui a les necessitats
dels meus i les meves alumnes?”, i no “Què puc fer amb aquest programa
tan innovador per justificar el seu ús amb l’alumnat?.
Si
respectem aquests tres principis bàsics segur que aconseguirem integrar
plenament les TICC en els diferents processos d'ensenyament-aprenentatge,
tot provocant que aquests siguin més enriquidors i motivadors per
al nostre jove alumnat.
|
