Tenim una mirada crítica?

Tenim una mirada crítica? El discurs dels mitjans construeix la realitat? Qui te el poder en els mitjans? La feina del periodista és només explicar las coses que veu? Aquest reportatge vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes (Elvira Altés, Xavier Giró, Vicent Partal, Roger Palà i Teun A. van Dijk) que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El DVD també fa una reflexió sobre la situació del periodisme a casa nostra.

 

Vídeo promocional:

Una mirada crítica
un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació
Un reportatge de Francesc-Josep Deó i Dídac Roger

 

Reeducant la mirada

El Taller de Vídeo Participatiu té com a objectiu potenciar el pensament crític, aprendre a treballar en equip i desenvolupar la creativitat. El vídeo participatiu és a més una eina que acompanya processos socials i que centra sobretot l’atenció en l’elaboració i no tant en el producte final. En funció de les necessitats i les inquietuds dels grups, els tallers poden tenir diferents formats com son el documental, el reportatge, les vídeo postals, les entrevistes… Però en tots ells es treballen aspectes com la identitat, la pertinença al grup i la capacitat expressiva.

Des de l’Associació Fora de Quadre, entitat que a través del periodisme i l’audiovisual realitza projectes per a la transformació social, desenvolupem en escoles, instituts, esplais o entitats els Tallers de Vídeo Participatiu. En tots ells es qüestiona la societat actual, engegant un procés crític i de reflexió sobre l’entorn. Un procés que implica una reeducació de la mirada.

Formem part també del Catàleg d’Activitats d’Igualtat i Ciutadania per al període 2012 de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/aic/activitats.asp (pàgina 72 ), des d’on podreu rebre subvencions per a la realització dels tallers.

Si esteu interessats en la nostra proposta i us voleu fer una idea de la línia que seguim, cliqueu aquest enllaç on veureu una petita mostra d’alguns tallers que hem realitzat. No dubteu en contactar amb nosaltres i us farem arribar un dossier informatiu més detallat.

Un Taller de Video Participatiu és una proposta engrescadora perquè tant nens com joves treballin la identitat, el treball en equip i la creativitat.

Cristina Mora i Núria Piera

Associació Fora de Quadre

“Dóna’m…” entra a postpoducció

Després d’un intens rodatge, realitzat en diferents escenaris durant el passat mes de juliol, finalment Dóna’m la teva mirada entra a postproducció.

Aquest és un material multimèdia, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques i demostracions pràctiques. Pensat per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades perquè pugui ser usat de diferents maneres per tal d’adaptar-se a les diferents matèries en què pot ser útil i a les diferents dinàmiques d’aula de cada docent.

Podeu trobar tota la informació del projecte en aquest bloc

Aquí teniu un tast del que serà el DVD:

Impressions fotogràfiques

Consultes diferents webs i truques per telèfon però no hi ha sort. El “Visa pour l’Image”, el 24è Festival Internacional de Fotoperiodisme, omple els hotels de Perpinyà. Tots estan plens, com a mínim els del centre!

Divendres. Després de donar moltes voltes amb el cotxe, i ja tard, arribeu a l’hotel, un hotel funcional de la perifèria de la ciutat. Al matí us esperen onze espais, alguns habilitats, expressament, per les exposicions fotogràfiques: antics convents i esglésies, antigues casernes i presons. En total més de 25 exposicions, amb centenars –milers?- de fotografies.

Una de les exposicions que et frapa –potser perquè és una de les primeres que veus- és la de tres fotògrafs grecs (Louisa Gouliamaki, Angelos Tzortzinis i Aris Messinis) que recull les protestes a Atenes contra les retallades econòmiques i socials que aquests darrers anys ha patit Grècia. Edificis cremant, brutalitat policial, manifestants amb pals, cascos i màscares antigas, policies entre flames…

Passejant pels carrers del barri vell de Perpinyà escoltes els gitanos parlar un català entranyable. Molta gent arreu, un munt de catalans del Sud visiten les exposicions del “Visa”. Algunes persones fotografien les fotos més impactants. Fotògrafs fotografiant fotografies… paradoxes! Llargues converses amb la Cristina sobre imatge, sobre la composició i el retoc fotogràfic, sobre l’estètica i l’ètica del blanc i negre.

Us atrau un reportatge sobre els abocadors de ferralla electrònica. Les fotografies de Stanley Greene ens mostren les condicions deplorables -tant humanes com mediambientals- del reciclatge electrònic a països com l’Índia, Nigèria, Pakistan o Xina. Al final de la introducció a l’expo, una frase fa reflexionar al visitant: “Després de veure aquest reportatge, no podreu tornar a mirar el vostre telèfon amb els mateixos ulls”.

Entre exposició i exposició feu alguna foto, pareu a descansar, a desconnectar, a fer un cafè o a sopar en una terrassa. Les samarretes dels cambrers, però, recorden constantment que a Perpinyà es celebra el “Visa pour l’Image”. Al dia següent hi torneu…

Us salteu un munt de retrats, però us atureu a mirar totes les exposicions sobre les minories: “Kurdistan. La còlera d’un poble sense dret” de Julien Goldstein. “Els Saami: caminat amb els rens” de l’Erika Larsen. “Austràlia autòctona: Terra d’orígens” d’Amy Toensing. Reportatges fotogràfics que ens apropen a pobles o a nacions amagades, desconegudes per la majoria de la gent.

El cap de setmana s’acaba, saturats d’impressions fotogràfiques en colors o en blanc i negre, agafeu el cotxe per tornar a Barcelona. De baixada la veu de l’Scott Matthews i la seva “Ballerina Lake” us acompanya un tros del camí.

“The perfect end holds a place very dear by her side”

Del cap de setmana et queda un sabor agredolç… per no haver pogut veure-ho tot, però també per haver gaudit de tot allò que has vist. Per l’autopista un sentiment et corprèn: què lluny està Perpinyà, però què propera l’has sentida aquest cop!

Quaranta-vuit hores més tard més d’un milió i mig de persones demanen la independència pels carrers de Barcelona.

Francesc-Josep Deó

Enganxat al Wap

Realment avui es fa difícil agafar el son, fa molta i molta calor. Aquesta vegada els homes i les dones del temps ho han encertat… per una vegada! A la ràdio la Melody Gardot canta a Lisboa i encara fa més dens l’aire d’aquesta nit d’agost. La seva veu et recorda a Pessoa, els tramvies, els fados i et transporta novament a la vella ciutat atlàntica. Per un moment tornes a passejar pels carrers de l’Alfama i el Chiado sota la llum de la teva sempre estimada i encantadora Lisboa. Quina enyorança!

Com és impossible dormir, et trobes a altes hores de la matinada “xerrant” a través del WhatsApp del teu mòbil. Et va agradar que la dependenta de la teva nova companyia telefònica et preguntés abans de vendre’t qualsevol telèfon.

–Per què fas servir normalment el mòbil? Envies molts missatges?

Home! –vas pensar- Per fi algú que et pregunta per les teves “necessitats comunicatives reals” i no et vol vendre un supermòbil de la gamma alta, amb una tarifa de talla extra que sens dubte serà massa per tu i et vindrà gran.

Sí, ja tens el teu flamant “terminal”, com diuen els tècnics, ara només desitges no ser d’aquells que van caminant per les Rambles o pel Passeig de Gràcia, amb els ulls clavats a la pantalla del mòbil, ensopegant amb els vianants que venen de cara. Tems ser d’aquelles persones que fan “zàping social” a tota hora, teclejant els missatges ràpidament sobre la pantalla, saltant de conversa en conversa sense estar en cap, sense estar amb ningú… perquè volen estar amb tothom.

Tu, sí tu, que has criticat tant i tant radicalment la tecnologia de consum, et trobes ara enganxat al WhatsApp en aquesta nit de calor espessa per culpa de la humitat de Barcelona. Malgrat l’hora que és, pel pati interior de l’illa de cases, sents la gent que, seguda a les galeries, encara fa petar la xerrada.

Sí, realment el WhatsApp és molt potent però, penses, té algunes limitacions.

Com diu la teva amiga Àlex.

–Jo no puc discutir-me per WhatsApp. Jo soc millor face to face.

Sabent com és l’Àlex rius i li dones la raó afegint…

–Sí, sí, clar, ni els missatges de SMS, ni els waps tenen entonació… per tant, per moltes emoticones que posis en els missatges, algunes vegades ens poden portar a malentesos. Tu ho saps molt bé!

Malgrat tot creus que sí, que segurament li trauràs partit a això del “Uapxap” com tu li dius. No, no és un caprici d’estiu.

Però… per què fa tanta calor avui?

Francesc-Josep Deó