AulaMèdia

Des del curs 2008-2009 a l’Institut Euclides hem posat en marxa Euclides tv i cada any intentem ampliar la nostra programació. En aquesta ocasió us presentem un dels darrers programes: Fem les paus! Aquest projecte no es limita a ser un programa de televisió, ha estat plantejat com a Projecte d’Aprenentatge i Servei.

El moment social que estem vivint demanda que els centres educatius i tota la comunitat aposti per una formació integral per a la interacció positiva i la corresponsabilitat davant del conflicte. És necessària la prevenció de la violència i promoció de la concòrdia per part de tots els agents educatius. Una comunitat educativa que proposi la intervenció positiva davant del conflicte, que fomenti el consens entre els protagonistes i la reparació de danys i reconciliació interpersonal que contempla l’aprenentatge a partir dels propis errors.

Aquest projecte el du a terme l’alumnat de 2n d’ESO en una optativa quadrimestral. Aprendran a ser mediadors i mediadores i gravaran els programes de televisió que expliquen les diferents fases d’aquesta tècnica de resolució de conflictes. Amb aquest projecte pensem que els nois i noies poden proporcionar un seguit de serveis a través d’aquest mitjà de comunicació.

En primer lloc, Euclides televisió informa doblement ja que per una banda informa de l’activitat que fa l’alumnat de 2n sobre la resolució de conflictes i per altra banda informa sobre maneres de resoldre’ls positivament. En segon lloc entreté; la televisió és una font molt important d’entreteniment massiu. Les persones no volen saber només notícies carregades sovint de successos negatius o de violència. En aquest i tots els programes d’Euclides tv intentem aconseguir un entreteniment educatiu i donar missatges positius com en el cas de la resolució de conflictes.

No podem oblidar, tampoc, que els mitjans difonen la cultura, recullen i transmeten els valors culturals de les diferents generacions, el seu passat i els projectes de futur. És la funció per excel·lència del nostre canal televisiu, intentem fomentar valors passant pel sedàs de l’alumnat juvenil i infantil que hi col·labora.

Tenim molt en compte que els mitjans s’utilitzen per formar opinió, canviar actituds i moderar la conducta. Mitjançant el projecte Fem les paus! pretenem que els nens, nenes i joves aprenguin a moderar les seves actituds violentes i a resoldre els conflictes de forma empàtica i assertiva.

Per arrodonir el projecte, en la darrera fase de Fem les paus!, l’alumnat de 2n fa un taller de mediació a l’alumnat de 6è de les escoles de primària més properes (Montpalau i Doltra) i els hi presenta el programa de televisió.

En definitiva, lluny del “Sálvame” i d’altres programes que podem veure a algunes emissores de televisió, Euclides tv aposta pel diàleg i la comunicació responsable.

Anna Rodón

Cada vegada és més clar que les noves i àmplies xarxes digitals necessiten narracions i no només tecnologia. Això és obvi si pensem que webs, blocs, Facebooks i Twitters o el que sigui, s’alimenten de “continguts”, que podran ser textuals o artístics però sempre entesos en una dimensió audiovisual. Així és el nostre món! Unes xarxes sense continguts són com cases sense mobles o prestatgeries sense llibres: quelcom buit i mig mort.

La facilitat actual per produir fitxers de vídeo és increïble i creix cada dia que passa. Ara bé, no succeeix pas el mateix en el domini i l’ús d’aquest llenguatge. Als centres educatius hi ha classes de Llengües i una mica de Música o de Dibuix i Plàstica i de moltes altres matèries, però el llenguatge de la càmera no s’hi explica. L’esforç de tantes entitats –aquí, a Catalunya, i arreu– no han assolit encara que hi hagi una presència curricular de la formació en comunicació audiovisual. Tampoc sembla que les noves Lleis ideològiques que prepara el Govern estatal canviïn res per a bé.

És per això que sembla ben interessant promoure iniciatives com la de fer una televisió d’institut. Ara bé… atenció!: no es tracta de “fer vídeos”, ni tan sols de veure i analitzar programes, sinó de molt més. Avui dia, els grups d’alumnes –segons les combinacions i els equips que es vegi més adient– poden elaborar totalment una televisió, especialment informatius en els seus propis àmbits (escola, institut, població, associacions, etc.). Sabem que els productes audiovisuals, com les redaccions de textos o les obres d’art estàtic, s’han de “saber elaborar”. Hi ha llenguatge, gestió de persones, tècniques, psicologia, recerca. Cal aprendre’n.

Els avantatges pedagògics d’aquestes propostes són obvis: es millora la competència lingüística (receptiva i expressiva), l’habilitat i diligència per a una recerca acurada de la informació, es proposen habilitats retòriques i socials, s’exigeix l’estudi de les millors tècniques i s’incentiva la resolució intel·ligent i sostenible dels problemes, es garanteix el treball cooperatiu. Per què no tenir-ho en compte?

Hi ha un buit en aquest terreny potser perquè, fins ara, semblava quelcom per a universitaris -els qui triaven la Facultat de Comunicació– o una manera de “perdre el temps” (per això se’ls consentia posar-la com a Optativa o alternativa a altres assignatures que es consideren “tradicionals” i rellevants). Quin error!

La formació en comunicació audiovisual és completíssima i l’experiència ja la justifica. El secret però –a més de la il·lusió d’alguns docents i la col·laboració de la direcció dels centres– està en l’objectiu, no és el producte (el “fitxer de vídeo”) ni tampoc que a “l’alumnat l’entretingui i els agradi”. Tot això passa, certament. Ara bé, l’objectiu és generar informadors, formar periodistes, càmeres, tècnics, directors de producció, etc.

I a “Illa TV”, com en d’altres projectes, ens ho vam proposar de debò. L’experiència és d’èxit. I és compatible i exportable.

Xavier Serra Besalú

Professor de Filosofia. Promotor d’Illa TV.

@xserra