Fem les paus! Un programa d’Euclides TV

flp1Des del curs 2008-2009 a l’Institut Euclides hem posat en marxa Euclides tv i cada any intentem ampliar la nostra programació. En aquesta ocasió us presentem un dels darrers programes: Fem les paus! Aquest projecte no es limita a ser un programa de televisió, ha estat plantejat com a Projecte d’Aprenentatge i Servei.

El moment social que estem vivint demanda que els centres educatius i tota la comunitat aposti per una formació integral per a la interacció positiva i la corresponsabilitat davant del conflicte. És necessària la prevenció de la violència i promoció de la concòrdia per part de tots els agents educatius. Una comunitat educativa que proposi la intervenció positiva davant del conflicte, que fomenti el consens entre els protagonistes i la reparació de danys i reconciliació interpersonal que contempla l’aprenentatge a partir dels propis errors.

flp2

Aquest projecte el du a terme l’alumnat de 2n d’ESO en una optativa quadrimestral. Aprendran a ser mediadors i mediadores i gravaran els programes de televisió que expliquen les diferents fases d’aquesta tècnica de resolució de conflictes. Amb aquest projecte pensem que els nois i noies poden proporcionar un seguit de serveis a través d’aquest mitjà de comunicació.

En primer lloc, Euclides televisió informa doblement ja que per una banda informa de l’activitat que fa l’alumnat de 2n sobre la resolució de conflictes i per altra banda informa sobre maneres de resoldre’ls positivament. En segon lloc entreté; la televisió és una font molt important d’entreteniment massiu. Les persones no volen saber només notícies carregades sovint de successos negatius o de violència. En aquest i tots els programes d’Euclides tv intentem aconseguir un entreteniment educatiu i donar missatges positius com en el cas de la resolució de conflictes.

No podem oblidar, tampoc, que els mitjans difonen la cultura, recullen i transmeten els valors culturals de les diferents generacions, el seu passat i els projectes de futur. És la funció per excel·lència del nostre canal televisiu, intentem fomentar valors passant pel sedàs de l’alumnat juvenil i infantil que hi col·labora.

flp3

Tenim molt en compte que els mitjans s’utilitzen per formar opinió, canviar actituds i moderar la conducta. Mitjançant el projecte Fem les paus! pretenem que els nens, nenes i joves aprenguin a moderar les seves actituds violentes i a resoldre els conflictes de forma empàtica i assertiva.

Per arrodonir el projecte, en la darrera fase de Fem les paus!, l’alumnat de 2n fa un taller de mediació a l’alumnat de 6è de les escoles de primària més properes (Montpalau i Doltra) i els hi presenta el programa de televisió.

En definitiva, lluny del “Sálvame” i d’altres programes que podem veure a algunes emissores de televisió, Euclides tv aposta pel diàleg i la comunicació responsable.

Anna Rodón

…voluntat política!

ticesc

En un recent article a AulaMèdia en Xavier Serra apuntava que malgrat “l’esforç de tantes entitats –aquí, a Catalunya, i arreu– no han assolit encara que hi hagi una presència curricular de la formació en comunicació audiovisual.”

Es cert, les entitats i les associacions no ho han aconseguit. Però també caldria afegir que… ni les universitats han pressionat suficientment a les administracions educatives, ni l’industria audiovisual ho ha considerat el seu terreny, ni tant sols les institucions europees han aconseguit que l’estat escolti les recomanacions que fan reiteradament per inserir l’alfabetització mediàtica en els currículums de nostres infants i joves. No, no ho hem aconseguit.

Malgrat tot, el debat sobre la necessitat d’una Educació Mediàtica per a tota la ciutadania continua estant present en alguns fòrums (reduïts, això sí!). Fa unes setmanes, per exemple, MEDIA Antena Catalunya en col·laboració amb l’Oficina de Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va organitzar una jornada sobre “Les cultures pedagògiques de la comunicació”.

Per cert… és una molt bona notícia que una institució com MEDIA organitzi i promocioni el debat sobre la relació entre l’educació i les pantalles, sobre l’educació mediàtica. En l’esmentada jornada es va parlar de “l’ús de les noves tecnologies a l’aula, les possibilitats de la participació ciutadana mitjançant els audiovisuals i la tecnologia, i la importància que els nostres infants i adolescents tinguin un bon criteri audiovisual”. (Vegeu resum).

mediaantena

Doncs bé, en el marc d’aquest jornada el senyor Gerard Ardanuy, regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que “no es pot construir l’autopista sense ensenyar abans a conduir”. També va parlar sobre les infraestructures tecnològiques, de la capacitació tecnològica, de les aplicacions i dels continguts audiovisuals. Va dir que per possibilitar una capacitació tecnològica cal treballar amb els tres grans eixos educatius: el professorat, les famílies i l’alumnat.

Déjà vu, senyor Ardanuy, déjà vu! Torna aquesta sensació que fan més d’una dècada sentim aquells que treballem diàriament per la implementació d’Educació en Comunicació Audiovisual. Fa molts anys que les administracions educatives estan donant voltes al tema sense avançar… “marejar la perdiu” en diuen?

Potser, i dic només potser… la implementació de la formació en comunicació audiovisual -tant l’educació expressiva, com l’analítica- és una qüestió purament de voluntat política. Per que tots sabem, senyor Ardanuy, que en política el que compte és la voluntat política i no les bones paraules.

Jordi Joan Raventós

Un nou projecte d’AulaMèdia

eduCOMgran

Des de l’associació AulaMèdia estem dissenyant un nou projecte audiovisual, es tracta d’eduCOM.info que inclourà material audiovisual amb finalitats didàctiques per treballar el món de la televisió a l’aula (els informatius, els magazín d’humor, la publicitat, etc.). El material escrit que l’acompanyarà, pot servir de guia didàctica tant per l’alumnat com per al professorat. Aquest material va adreçat a Secundària i també als darrers cursos de Primària i vol ser un material que doti a l’alumnat dels elements necessaris per tenir una mirada crítica davant la televisió.

Per consolidar eduCOM necessitem l’ajut -com a mínim- de 100 persones (100 “mecenes”: protectors i protectores) que donin suport econòmic per fer possible aquest projecte. Esperem que eduCOM sigui del teu interès.

Ens vols ajudar?

Vols fer-te “mecenes” del projecte AulaMèdia-eduCOM?  mes

 

El potencial formatiu de fer televisió: l’assignatura oblidada

Cada vegada és més clar que les noves i àmplies xarxes digitals necessiten narracions i no només tecnologia. Això és obvi si pensem que webs, blocs, Facebooks i Twitters o el que sigui, s’alimenten de “continguts”, que podran ser textuals o artístics però sempre entesos en una dimensió audiovisual. Així és el nostre món! Unes xarxes sense continguts són com cases sense mobles o prestatgeries sense llibres: quelcom buit i mig mort.

La facilitat actual per produir fitxers de vídeo és increïble i creix cada dia que passa. Ara bé, no succeeix pas el mateix en el domini i l’ús d’aquest llenguatge. Als centres educatius hi ha classes de Llengües i una mica de Música o de Dibuix i Plàstica i de moltes altres matèries, però el llenguatge de la càmera no s’hi explica. L’esforç de tantes entitats –aquí, a Catalunya, i arreu– no han assolit encara que hi hagi una presència curricular de la formació en comunicació audiovisual. Tampoc sembla que les noves Lleis ideològiques que prepara el Govern estatal canviïn res per a bé.

És per això que sembla ben interessant promoure iniciatives com la de fer una televisió d’institut. Ara bé… atenció!: no es tracta de “fer vídeos”, ni tan sols de veure i analitzar programes, sinó de molt més. Avui dia, els grups d’alumnes –segons les combinacions i els equips que es vegi més adient– poden elaborar totalment una televisió, especialment informatius en els seus propis àmbits (escola, institut, població, associacions, etc.). Sabem que els productes audiovisuals, com les redaccions de textos o les obres d’art estàtic, s’han de “saber elaborar”. Hi ha llenguatge, gestió de persones, tècniques, psicologia, recerca. Cal aprendre’n.

Els avantatges pedagògics d’aquestes propostes són obvis: es millora la competència lingüística (receptiva i expressiva), l’habilitat i diligència per a una recerca acurada de la informació, es proposen habilitats retòriques i socials, s’exigeix l’estudi de les millors tècniques i s’incentiva la resolució intel·ligent i sostenible dels problemes, es garanteix el treball cooperatiu. Per què no tenir-ho en compte?

Hi ha un buit en aquest terreny potser perquè, fins ara, semblava quelcom per a universitaris -els qui triaven la Facultat de Comunicació– o una manera de “perdre el temps” (per això se’ls consentia posar-la com a Optativa o alternativa a altres assignatures que es consideren “tradicionals” i rellevants). Quin error!

La formació en comunicació audiovisual és completíssima i l’experiència ja la justifica. El secret però –a més de la il·lusió d’alguns docents i la col·laboració de la direcció dels centres– està en l’objectiu, no és el producte (el “fitxer de vídeo”) ni tampoc que a “l’alumnat l’entretingui i els agradi”. Tot això passa, certament. Ara bé, l’objectiu és generar informadors, formar periodistes, càmeres, tècnics, directors de producció, etc.

I a “Illa TV”, com en d’altres projectes, ens ho vam proposar de debò. L’experiència és d’èxit. I és compatible i exportable.

Xavier Serra Besalú
Professor de Filosofia. Promotor d’Illa TV.
@xserra

 

Tallers de vídeo i televisions escolars

La posada en marxa de tallers de vídeo, televisions escolats o col·laboracions amb televisions locals -esporàdiques o periòdiques- poden ser algunes propostes per aproximar l’alumnat al mitjà tant des d’una perspectiva tècnica com expressiva i crítica.

Abans d’engegar alguna d’aquestes experiències és interessant conèixer i donar a conèixer les limitacions tècniques dels equips que utilitzarem per evitar falses expectatives entre l’alumnat. És necessari també tenir un coneixement de les possibilitats expressives del mitjà que usarem i concretar al màxim la finalitat didàctica del treball, per evitar la gadgetització, és a dir per evitar que l’experiència es converteixi només en un joc i el mitjà una joguina. Per això cal aplicar una metodologia que sistematitzi totes les fases del treball i que desenvolupi una o vàries funcions didàctiques: investigar, motivar, avaluar, etc.

Els tallers de vídeo són una forma fàcil i econòmica de treballar d’una forma pràctica la comunicació audiovisual. Per les seves característiques i prestacions -la seva simplicitat d’ús, baix cost, immediatesa, etc.- podem considerar el vídeo una eina didàctica molt “dúctil”. En la majoria dels centres de secundària aquests tipus d’activitats són presentades en forma de crèdit variable o optativa. Es poden proposar algunes activitats lúdiques o didàctiques a treballar, en petits grups, per després posar-les en comú, situant-les en el terreny de l’anàlisi i l’autocrítica tant pel que fa al contingut com a la forma.

En el taller de vídeo, no cal plantejar la producció d’un videograma acabat -tot i que això pot motivar molt més a l’alumnat- podem proposar altres treballs alternatius en forma de “vídeo brut” com una possibilitat per explicar processos lineals o seqüencials sense la necessitat de passar per la fase d’edició, la qual cosa estalvia molt de temps. Aquesta és una possibilitat d’aplicació de la comunicació audiovisual -com a suport- a les àrees curriculars per realitzar presentació de treballs de ciències experimentals o tecnologia, exercicis d’auto-observació tant en l’expressió oral (llengua) com en la corporal (educació física) o de projectes interdisciplinaris més complexos (crèdit de síntesi).

Les televisions escolars són una altre manera de treballar la comunicació audiovisual. És el següent pas del taller de vídeo, en el qual, […] es poden mostrar als companys de curs i del centre las produccions audiovisuals realitzades en grups reduïts sobre un aspecte concret didàctic o lúdic. Aquesta proposta és més complexa que els tallers de vídeo, sobretot perquè a l’hora d’engegar-la s’han de tenir presents diverses qüestions, com ara: els espais necessaris a utilitzar, els recursos tècnics, la concreció del projecte i l’elaboració del pla, sense oblidar la formació i la responsabilització del professorat. En alguns casos, molt pocs, aquestes experiències de televisions escolars han fet alguna emissió esporàdica per via hertziana, convertint-se així en petites emissores de televisió.

Francesc-Josep Deó
Fragment (2) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000