Cinescola renova la seva imatge

cinescola

El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel.lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Aquesta he estat la idea – probablement des del subconscient – que ens ha mogut a posar dempeus el projecte de Cinescola des del 2004.

La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seva feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades i assajades per tenir la tranquil.litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques.

Des que va començar el projecte Cinescola, el seu procés de consolidació ha estat molt ràpid i ha tingut diverses fases – que l’han fet força singular – i esperem que en tingui més en el futur: inicialment van sortir de forma tímida, de tempteig, una sèrie de propostes didàctiques avalades per AulaMèdia. Davant la bona acollida del professorat les propostes es van fer més llargues i, a més, es va incorporar un apartat específic per treballar el llenguatge i les tècniques audiovisuals de cada film treballat. A continuació, vam començar a incloure propostes per a l’Educació Primària i, arran de la I Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació, vam obrir un espai, El Rebost de Cinescola, als professors i professores perquè també poguessin publicar les seves pròpies propostes sobre pel.lícules que els funcionaven a les seves aules.

(Extret de la presentació de Cinescola)

 

La publicitat. Darrere la pantalla

La publicitat · Darrere la pantalla [vídeo promocional]

Cada dia rebem centenars d’impactes publicitaris. Són missatges presents a la televisió, a la ràdio, als diaris i revistes, a Internet o al carrer. Qualsevol lloc és bo per posar-hi un anunci. Estem envoltats de missatges ideats per seduir-nos i incitar-nos al consum. Però, tot s’hi val per vendre?

En aquest DVD ens hem endinsat en el món de la publicitat per conèixer quines estratègies fan servir els publicistes per aconseguir els seus objectius i saber quins efectes pot produir la publicitat en els consumidors.

Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 15 €) AQUÍ.

També el pots trobar a les botigues d’ABACUS.

“Alimentar la bèstia”

oct11-

Divendres, 13 de novembre. Cap a les 22 hores una alerta em sona al mòbil. És l’app d’un diari que reclama la meva atenció amb una notícia d’última hora: Matança terrorista a París. En menys de dos minuts, quatre alertes més d’altres mitjans. Impacient per saber-ne els detalls començo a obrir diaris digitals. Decepció: només hi ha titulars. M’aturo dos segons a pensar per caure en una obvietat: els fets s’estan produint en aquell mateix moment, no hi pot haver detalls, és impossible. Però aquest buit només dura uns minuts. De seguida s’amunteguen informacions oficials, balls de xifres, reaccions polítiques i testimonis telefònics… Tot això barrejat amb hipòtesis, suposicions i anàlisis d’urgència dels tertulians de capçalera… I el més increïble: corresponsals entrant en directe quan no han tingut temps material de recopilar cap informació. Però la immediatesa mana.

Només 48 hores abans, la implacable maquinària informativa va ser un dels temes centrals de la xerrada d’AulaMèdia, Per entendre els mitjans, cal saber com funcionen. Per parlar-ne, tres mirades des d’òptiques ben diferents. Des d’un gran mitjà com TV3, el periodista i presentador del TN migdia, Carles Prats. Des dels mitjans alternatius, si és que en podem dir així, Gemma Garcia, periodista de la Directa i membre de Contrast i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. I des de l’òptica acadèmica, David Vidal, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació a la UAB i membre del col·lectiu SomAtents.

Sobre la voràgine informativa, Prats resumia la sensació que alguns dies tenen els periodistes a la redacció amb aquesta inquietant frase: «Hem d’alimentar permanentment la bèstia». I aclaria: «Treballem en una redacció gran que nodreix diversos mitjans de comunicació: televisions, ràdios, portal d’internet, etc. i durant 24 hores al dia. I aquesta necessitat d’alimentar la bèstia condiciona les rutines de treball. Es prioritza, potser, el rendiment fàcil en detriment d’aquell periodisme de documentar-se, investigar, fer recerca… que segurament té altres tempos». Els tres ponents van estar d’acord en la manca d’anàlisi com una de les carències d’una part important de la producció de notícies. «Hem acabat fent un periodisme molt vinculat al com i molt poc al perquè» apuntava David Vidal. Gemma Garcia s’afegia a aquest argument i ho exemplificava denunciant el desconeixement que tenim sobre la guerra de Síria. Ara se’n parla cada dia, però la majoria d’espectadors, i molts periodistes m’atreviria a dir, no en tenen ni idea de les causes.

Un matí a la redacció. Un reportatge d'AulaMèdia i Objectiu: Comunicació

Decisions: què es prioritza i què es deixa en un breu… I, sobretot, què queda fora. «Sempre ens hem de preguntar quins són els silencis mediàtics» reflexionava Gemma Garcia. «Existeixen pressions i hi ha temes que triguen molt a sortir. Per això són importants les esquerdes. Quan un mitjà trenca aquest bloqueig hi ha un efecte dominó i es perd la por a parlar d’aquests temes». Un exemple, la vaga dels treballadors d’una gran empresa de telefonia que no va ser notícia durant molt de temps a la majoria de grans mitjans que la tenien com a anunciant. La mateixa Garcia insistia amb la teoria de les esquerdes com a esperança per l’ofici: «Som molt crítics amb els mitjans però hi ha esquerdes i els periodistes som molt plurals i sovint trobem l’esquerda. I a partir de la discussió s’aconsegueixen col·locar temes que els caps primer són reticents a tractar».

El debat bullia de matisos. La sensació que m’anava quedant és que tenim bons periodistes, però que alguns mitjans no estan a l’altura. Quedava clar que una redacció no és un conjunt de gent monolítica conxorxada per vendre’ns una idea. Prats apuntava: «com tot col·lectiu humà, és plural i hi ha diferents criteris i afortunadament discutim i molt». Segons va explicar, un dels debats més intensos que havien viscut darrerament a la redacció de TV3 va ser el de com mostrar les imatges del nen mort a la platja de Lesbos, icona del drama del Mediterrani: «Els d’internacional deien que tal qual, que el món és com és i a veure si alguna vegada algú reacciona. Després, els que som pares vam pensar que no ens agradaria que es veiés,… però ho havíem d’ensenyar […] Al final es va arribar a la conclusió que s’havia de donar però posats a triar, no donar el plano curt, per preservar la seva identitat».

oct11b

El debat a les redaccions és saludable i imprescindible, però els que ens sentim propers al discurs d’AulaMèdia, també ens agradaria que aquest debat s’obrís a la ciutadania. Que els mitjans expliquessin més clarament els seus criteris. En aquest sentit, en David Vidal explicava que en altres àmbits, com en l’art, l’audiència és molt més partícip, es parla de públic cocreador i d’audiències emancipades. Però en el periodisme encara es creu en el «sacerdoci de la veritat». Carles Prats va valorar la importància que els mitjans públics «estiguem oberts a debats com aquest, malgrat saber que sovint se’ns critica, i moltes vegades amb raó; però ens devem a la ciutadania».

I abans d’acabar, un darrer debat, tan antic com mal resolt. El de l’objectivitat. En David Vidal, provocador, afirmava que el posa «molt poc calent això de l’objectivitat». I exposava: «Si seguim la història del periodisme, s’han fet salts de qualitat quan hi ha hagut periodistes convençuts que el periodisme és una cosa molt parcial i que s’ha de prendre partit». Paraula de Kapuściński, que es referia a prendre partit pels desfavorits, els silenciats.

Es pot parlar d’honestedat, rigorositat, fins i tot d’imparcialitat, coincidien els tres ponents. Però sempre hi ha una mirada. Segons Vidal, «no hi pot haver algú que expliqui una història que no tingui una perspectiva des de la qual s’explica la història». El que passa és que a vegades aquesta perspectiva la tenim tan interioritzada que no la percebem com un discurs, un discurs social, polític o econòmic».

oct11c

Però tenir mirada no significa deixar de contrastar les fonts. La Gemma Garcia ho deixava clar: «Sóc molt partidària de donar veu a les diferents parts, no invisibilitzar una part». En Francesc Deó, moderador de la taula, li demanava si no creia que, en un reportatge que pretengui donar veu a fonts silenciades, no es poden obviar les que ja tenen una representació sobrada en altres mitjans. Per a la periodista de la Directa és una qüestió innegociable: «Contrastar fonts el que et dóna és legitimitat. Jo desconfiaria si no trobo aquesta versió […] A més, aniràs a consultar aquesta font que és com adversària en el relat de la teva història i, si ets una bona periodista, segurament la informació que et doni contribuirà a la teva mirada.»

Passen els dies, l’actualitat no s’atura: reaccions als atemptats de París, estat d’alerta a mitja Europa, tancament de fronteres, guerra a Síria, el procés, el Barça-Madrid. Els periodistes segueixen alimentant la bèstia i l’interès general segueix decidint què apareix als mitjans de comunicació. Però, com deu ser aquest interès general? Me l’imagino com un ésser mitològic amb la capacitat de saber-ho tot de tothom i amb la virtut de consensuar tot allò que ens interessa. Per cert, si algú l’ha vist, si us plau, posis en contacte amb nosaltres que tindrem molt de gust en convidar-lo a les properes jornades d’AulaMèdia.

Dídac Roger

 

Projecte 16: El poder dels mitjans

projectes

De cara al proper any 2016 des d’AulaMèdia volem realitzar un nou DVD amb el títol “El poder dels mitjans“. Per tirar endavant aquest nou reportatge necessitem l’ajut de 150 protectors i protectores que donin suport econòmic (20 €) a aquest projecte.

Gràcies als protectors o protectores d’AulaMèdia, darrerament, hem realitzat els DVDs titulats “Mirades” i “eduCOM“, dos DVDs que van aparèixer el 2014 i el 2015 respectivament i també hem posat en marxa el web eduCOM.info

Ara us sol·licitem el vostre ajut –una aportació de 20 €– per tirar
endavant el projecte del 2016: “El poder dels mitjans“. Un DVD que veurà la llum el juny de 2016.

Per agrair-vos el vostre suport al Projecte 2016 d’AulaMèdia us
enviarem a casa les següents “recompenses”:

1.- El DVD “El poder del mitjans
2.- El llibre “Zàping
3.- El DVD triat.

Esperem el teu suport!

PROJECTE2016

Tallers de comunicació i periodisme

somatentsTallers de comunicació i periodisme per a escoles i instituts impartits per periodistes i acadèmics

Explicar als alumnes qui decideix què és notícia; jugar amb ells a fer de periodistes per un dia mentre aprenen a llegir, jerarquitzar, seleccionar i explicar històries; ajudar-los a fer el taller de revista de l’escola… El col·lectiu de periodistes i acadèmics de la comunicació SomAtents ofereix a les escoles un ampli programa de tallers i cursos amb activitats formatives que desenvolupen les habilitats expressives i comunicatives dels alumnes. Els tallers i cursos, que ja s’han impartit amb èxit en escoles de tot Catalunya, proposen també una mirada crítica sobre la societat de la comunicació des de l’experiència dels professionals del sector i de professors i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Alguns dels cursos més contractats per les escoles han estat: Periodista per un dia, Taller de Revista, Qui decideix què és notícia, Pares i mestres de natius digitals, Taller de crònica periodística de la vida quotidiana o el Taller de producció i gramàtica audiovisual. Si voleu rebre més informació sobre els tallers podeu entrar i emplenar el formulari en aquest link: http://bit.ly/1InUcEl

SomAtents, que també desenvolupa una revista digital i diversos projectes de periodisme d’interacció social amb el suport del districte de Ciutat Vella al barri del Raval, on té la seu, proposa una mirada crítica al món de la comunicació i del periodisme, ja que entén la feina dels informadors com una eina per actuar i visibilitzar els problemes de la societat i de la democràcia i per emancipar la ciutadania. Per això considera que les escoles han de ser un espai d’atenció especial per a la formació crítica en comunicació.

SomAtents