“El Síndic de Greuges insta a la Conselleria de Educación a implementar la enseñanza audiovisual en las aulas”

BARCELONA, 2 Enero 2009. (Europa Press)

El Síndic exigió a Educación una respuesta argumentada, motivada y por escrito –según la ley vigente– sobre los diferentes aspectos de la petición de información del Síndic, según un comunicado de la asociación AulaMèdia, que pidió la intervención del Síndic en el asunto.

Asimismo, el organismo aconsejó a la Conselleria que explore espacios de diálogo entre administraciones y otros agentes implicados. Recordó a Educación la “importancia que asume la comunicación audiovisual en la actual sociedad del conocimiento”.

La respuesta de la Conselleria fue que los decretos de 2007 que regulan las enseñanzas de Primaria y Secundaria “ya contienen de forma explícita” la formación en comunicación audiovisual, competencia que se imparte “de forma transversal” en todas las asignaturas.

“Entiendo que las administraciones deben asumir la responsabilidad de implementar medidas legales y políticas para garantizar el abordaje de este reto educativo”, explicó Ribó, quien concluyó que el informe de la Conselleria “no hace mención a posibles cambios legales significativos de futuro respecto a la formación en comunicación audiovisual”.

Resolució del Síndic de Greuges

AulaMèdia denuncia que malgrat que -sobre el paper- les diferents àrees curriculars integren la Comunicació audiovisual com a competència transversal, la realitat es que per diferents raons l’Educació en Comunicació no s’implementa en tots els centres de Catalunya, ni molt menys en totes les aules. Això crea un agravi comparatiu entre centres educatius; i el més preocupant: un analfabetisme mediàtic en un sector important de l’alumnat. L’Educació en Comunicació, com part de l’Educació del segle XXI, és un dret universal i, per tant, tot l’alumnat hauria cursar aquest continguts.

Les raons d’aquesta manca d’implementació generalitzada a les aules les podem trobar en la falta d’una tecnologia educativa en els centres (sobretot pel que fa a la producció audiovisual); en la incompleta formació inicial del professorat en el camp de l’Educació en Comunicació (massa centrada en el “tecnologisme”); i sobretot en la manca d’un espai i un temps en el currículum on poder desenvolupar coherentment -i en profunditat- el continguts de l’Educació en Comunicació: comprensió dels missatges, producció audiovisual, recepció, etc.

L’associació AulaMèdia. Educació en Comunicació va sol·licitar al Síndic de greuges de Catalunya la seva intervenció davant la manca de polítiques educatives concretes,per part de l’administració educativa, per desenvolupar l’Educació Audiovisual a les aules de Primària i Secundària.

sdgEn la seva resolució el Síndic de Greuges recorda al Departament d’Educació “la importància que assumeix la comunicació audiovisual en l’actual societat del coneixement, i la conveniència que l’ordenament normatiu i el desplegament de polítiques garanteixin l’atenció dels drets educatius emergents relacionats amb el domini d’aquesta competència.”

El Síndic també subratlla la importància que “els infants i adolescents del nostre país han de trobar en el sistema educatiu oportunitats suficients per a l’adquisició adequada de la competència comunicativa audiovisual.” En aquest sentit cal recordar que lesdarreres dades de consum de TV, els catalans veuen quatre hores de televisió diàries.

Finalment el Síndic de Greuges proposa “explorar espais de diàleg entre administracions i altres agents implicats en l’educació en comunicació audiovisual”, com ara AulaMèdia o La Xarxa d’Educació en Comunicació, plataforma cívica que agrupa diverses entitats i associacions.

Podeu consultar la resolució del Síndic de Greuges

am4

DVD Els informatius de televisió

Els informatius de televisió · Darrere la pantalla [vídeo promocional]

dp2Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat i el dret d’informar-nos. En funció de la manera com s’organitzi, con es desplegui, com s’expliqui la informació s’hi donarà una visió o una altra del nostre món. Per conèixer com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada crítica hem comptat amb l’ajut de Gavà Televisió. Un reportatge de la col·lecció “Darrere la Pantalla” que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen les notícies.

Per una mirada crítica: Educació en Comunicació

postal

En el passat, el cicle de renovació del coneixement era molt més llarg que el cicle de vida de les persones. Ara, però, ja no és així. Ara, la roda de coneixement, canvia i s’accelera espectacularment. Sembla evident que una institució de la importància de l’escola hauria de ser sensible davant d’aquest canvi protagonitzat per la nova societat de les pantalles i hauria d’anar al davant de les previsions socials i educatives.

El model dominant del mitjans de comunicació de masses transmet un contingut tòxic i, a més, s’ha anat constituint en un factor fals i negatiu d’igualació social, ètica i cultural, perquè fa servir la fascinació i apel·la al que és instintiu, al pensament ràpid; a la manca de complexitat; i afecta grans masses de població que no poden seleccionar.

Resulta clar que gaudir d’un gran volum d’informació no ens portarà al coneixement lliure, sinó el fet de saber filtrar-la. Les prioritats de les instàncies educatives en una societat que pretén aprofundir en la democràcia participativa haurien de promoure el coneixement dels llenguatges comunicatius, potenciar pràctiques expressives i creatives en comunicació per part de l’alumnat i desenvolupar la capacitat crítica per, justament, pensar i descodificar el contingut que els mitjans de comunicació ens transmeten.

Proposem una Educació en Comunicació (EC) universal –es a dir, per a tot l’alumnat- i una formació per l’alfabetització mediàtica de tota la ciutadania, un dret irrenunciable en el segle XXI. Per tal d’avançar en aquest sentit entenem que cal:

logocampanyamm7

POLÍTIQUES EDUCATIVES PER IMPLEMENTAR L’EC

  • L’Educació en Comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació han de desplegar-se en l’horari lectiu de l’alumnat d’una manera real i tangible, i han de transcendir el nivell cosmètic d’enunciats merament formals i evitar la falàcia de la transversalitat que s’ha demostrat confusa i estèril. D’altra banda, es fa imprescindible l’increment de programes de formació en Educació en Comunicació des de les institucions corresponents, així com la imperiosa necessitat d’elaborar materials didàctics en educació mediàtica per tota l’educació obligatòria, que gran part del professorat reclama.

DESENVOLUPAR LA LLEI DE L’AUDIOVISUAL

  • Tal com planteja la Llei de l’Audiovisual, els mitjans de comunicació tenen l’obligació d’Educar en Comunicació i, a tal efecte, cal que estableixin mecanismes per produir programes d’alfabetització mediàtica. Cal que vagin més enllà de la simple descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupin l’anàlisi crítica de continguts. Cal també la creació de canals educatius que, juntament amb l’acció educativa en comunicació als centres educatius i la col·laboració de tota la comunitat educativa, permetin avançar per aconseguir una ciutadania més autònoma i crítica.

De la mateixa manera que la consecució de l’escola obligatòria va representar una fita per a la societat en el seu camí cap a l’aprofundiment de la democràcia social, és ara imprescindible que la ciutadania pugui exercir el dret a l’Educació en Comunicació i pugui disposar de les eines adequades per entendre i desxifrar els missatges comunicatius amb què conviu quotidianament i que modelen i condicionen la seva consciència.

AulaMèdia. Educació en Comunicació
Barcelona, 21 de gener de 2009