Sota el títol L’educació mediàtica. El poder dels mitjans, la revista digital AulaMèdia organitza -entre el 6 i el 9 de juliol de 2015- la novena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació.
El lema de les Jornades recull la doble intenció de la trobada d’enguany: per una banda vol mostrar el poder motivador que té per a l’alumnat el fet de treballar amb els mitjans a l’aula i, per altra banda, vol reflexionar sobre el poder social dels mitjans de comunicació.
Les Jornades L’educació mediàtica. El poder dels mitjans volen ser un punt de trobada i reflexió de totes aquelles persones preocupades per l’educació en matèria de comunicació, sobre la incidència els mitjans audiovisuals en els infants, en els adolescents i en la ciutadania en general.
Volem reflexionar sobre com els mitjans de comunicació o el cinema construeixen referents en l’imaginari dels més joves, però també en els rols dels adults. Reflexionarem sobre la violència masclista, el racisme, la representació de la realitat, etc.
Convidarem a professorat de Primària i de Secundària que treballen en l’àmbit de la producció escolar audiovisual, ja sigui en el camp de la televisió o del cinema, per mostrar la capacitat motivadora dels audiovisuals entre l’alumnat, per veure quin es la metodologia que utilitzen, quines són les competències es treballen, en definitiva com s’implementa l’Educació en Comunicació Audiovisual a l’aula.
També volem preguntar-nos si hi ha una altra forma d’informar o de comunicar des dels mitjans, si realment hi ha una comunicació d’interès social, o amb finalitats socials. En aquest cas periodistes i productors audiovisuals reflexionaran sobre la capacitat de transformació dels mitjans i sobre els continguts educatius i socials que habitualment no apareixen en els grans mitjans de comunicació.
Aquests son alguns temes que volem abordar en aquests novenes jornades d’Educació en Comunicació que AulaMèdia organitza anualment, en aquesta edició entre el 6 i el 9 de juliol al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona.
AulaMèdia · Educació en Comunicació és una revista digital (associació sense ànim de lucre) que treballa des del 2001 per l’Educació en Comunicació o Educació Mediàtica. És a dir, per portar l’anàlisi crític dels mitjans de comunicació i la producció audiovisual creativa a les escoles i els instituts.
En els darrers anys hem produït diferents materials audiovisuals: 4 DVDs de la col·lecció Darrere la pantalla, el DVD Una mirada crítica sobre l’anàlisi dels continguts dels mitjans de comunicació i el DVD Dóna’m la teva mirada sobre els fonaments del llenguatge audiovisual.
Podeu trobar aquests 6 DVDs a les botigues d’ABACUS.
Per saber més del seu contingut i poder veure un vídeo promocional d’aquests 6 DVDs cliqueu sobre el títol corresponent.
– DVD Dóna’m la teva mirada
– DVD Una Mirada Crítica
Col·lecció de DVDs “Darrere la Panatalla”
– DVD La publicitat. Darrere la Pantalla
– DVD Els dramàtics de televisió. Darrere la Pantalla
– DVD Els informatius de televisió. Darrere la Pantalla
– DVD Una visita guiada a la televisió. Darrere la Pantalla
Tipologia d’activitats i col·laboracions
Les col·laboracions entre les televisions locals i els centres docents generen activitats que podríem dividir en tres grans blocs: a) les activitats audiovisuals de referència o aproximació al mitjà televisiu, b) les activitats de suport didàctic relacionades amb el currículum i c) les activitats d’integració que ofereixen a l’alumnat la possibilitat de participar directament en la programació.
Segons aquesta tipologia, les característiques pròpies de les activitats serien les següents:
a) Activitats de referència. Activitats puntuals o esporàdiques proposades des de les pròpies televisions locals, des dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) o d’altres entitats, amb la intenció d’oferir als centres docents la possibilitat d’apropar i conèixer el mitjà televisiu, sobretot des d’una perspectiva tècnica o de producció.
Algunes d’aquestes activitats poden ser, per exemple: visites guiades que ens donaran una visió general dels diferents aspectes tècnics, d’organització interna i funcionament d’una televisió. També, a través de tallers de televisió es pot endinsar l’alumnat en el món de la producció televisiva professional. Tallers on s’incloguin diferents tasques a desenvolupar per l’alumnat (tècnic de so, regidor, dissenyador gràfic, operador de càmera, conductor, etc.) i es puguin realitzar petits enregistraments pràctics a tall d’exemple del que és la producció televisiva.
b) Activitats de suport didàctic. Activitats d’educació audiovisual proposades i organitzades per les televisions locals, o per alguna institució educativa, com poden ser els Centres Pedagògics de Recursos (CPR) amb la col·laboració de les emissores locals.
L’organització d’aquestes activitats tenen una clara finalitat didàctica i desenvolupen i complementen el treball realitzat a l’aula en qualsevol àrea. Segons el gènere televisiu que realitzarem, podrem desenvolupar els continguts d’una sola àrea, cas que fos un reportatge, o de diverses àrees en el cas dels informatius. En tots dos casos el treball de producció audiovisual és molt complex i, per tant, les tasques que els alumnes hauran de realitzar seran molt diverses. Aquestes activitats són una forma de rendibilitzar socialment i econòmicament les instal·lacions de la televisió local en hores que no es fa producció.
c) Activitats d’integració. Aquestes activitats solen ser puntuals o periòdiques i la característica principal és la participació directa de l’alumnat en algun espai televisiu periòdic que s’emet per antena, ja sigui en la seva realització total o en alguna de les seves fases.
Les col·laboracions o espais televisius són normalment molt espaiats (mensuals, bimensuals o trimestrals) a causa de la complexitat de la producció audiovisual. La intenció d’aquestes col·laboracions és la d’integrar en la programació de la televisió local les informacions i activitats escolars. Aprofitant aquesta col·laboració més estreta i contínua, els alumnes, coordinats pel professorat, poden dissenyar activitats audiovisuals tant de caire lúdic com didàctic. D’aquesta forma, l’alumnat és directament responsable de part de la programació de la televisió local.
Malauradament, però, són molt escasses les experiències d’integració que hi ha, podríem apuntar-hi algunes causes:
– Les poques activitats de referència i de suport didàctic que es realitzen en els centres docents i que en molts casos podrien desembocar en activitats d’integració o com a mínim en una col·laboració més estreta amb la televisió local.
– El poc interès de la majoria de les televisions locals per integrar en la seva programació informació dels centres docents (actes, activitats, etc.), menystenint així els centres com una entitat sociocultural més del municipi o la comarca.
– La manca de relació que hi ha entre l’interès didàctic del programa realitzat per l’alumnat -procés i continguts- i la qualitat -tècnica i formal- que es reclama des de les televisions locals.
Francesc-Josep Deó
Fragment (5) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000
Una forma de comprendre el món comunicatiu és entrar en contacte directe amb els mitjans de comunicació i amb les seves rutines de producció. Això es fa inviable quan pensem en l’accés de l’alumnat als centres de producció de televisió estatal o autonòmiques. Per tant, aquesta aproximació l’hem de buscar en el mateix ecosistema social que ocupa l’escola, és a dir, l’ecosistema local. […] Les característiques pròpies de les televisions locals: l’àmbit geogràfic de cobertura, la proximitat física, la possibilitat d’accés al mitjà, l’interès mediàtic per tot allò que pertany a l’àmbit local i la funció social comunitària que tenen poden resultar una eina molt útil per tal d’educar audiovisualment l’alumnat.
Per tant, els centres docents, com a entitats actives de l’entramat sociocultural del municipi o la comarca, han de tenir un espai en el medi social de comunicació, com és la televisió local. Aquest espai estarà determinat per la voluntat o capacitat de generar informació per part de l’escola o l’institut. A partir d’aquesta premissa, es poden buscar formes de col·laboració amb la televisió local per poder desenvolupar diversos tipus d’activitats.
Una de les primeres propostes, amb finalitats didàctiques, per aproximar les televisions locals i l’escola la va fer Federico Fernández Díez (1987). Per treballar l’educació en els centres docents, amb col·laboració de les televisions locals, proposava tres línies d’actuació:
“Existeixen actualment objectius educatius, no estrictament curricular, en els quals la televisió local pot intervenir.
– Anàlisi dels missatges massius. Descobrir les seves formes de manipulació, treure partit de les seves informacions i adoptar un esperit crític.
– Ensenyament del llenguatge audiovisual, comprendre les tècniques que utilitzen i conèixer les fórmules d’organització dels missatges.
– Aprenentatge de l’ús dels mitjans per a l’expressió personal, com a mitjà de creació i desmitificació.” (Federico Fernández Díez (1987). “Televisión local y escuela” Vídeo Popular, número 23. Barcelona).
Com a complement a aquestes propostes, Federico Fernández proposava també que les televisions locals posessin a disposició dels centres docents els bancs d’imatges de què disposen, ja que recullen “les característiques del l’entorn immediat”. […] Les seves propostes no només continuen sent vàlides, sinó que prenen més sentit que mai.
Posteriorment, altres autors han afegit més motius perquè es doni aquesta aproximació i utilització de les televisions locals amb finalitats educatives.
“En no estar subjecta a les estrictes necessitats comercials, la televisió local és un mitjà idoni per al foment de la creació audiovisual i per estimular la participació no professional al mitjà televisiu. Precisament per no estar subjecta a aquests imperatius comercials i professionals la televisió local es pot constituir en catalitzador del sistema educatiu i cultural de les localitats, aspectes que, per desgràcia no reben l’atenció que es mereixen a les televisions convencionals.” (Pere Oriol Costa, José Manuel Pérez Tornero i José Martínez Abadia (1992). Realitat i perspectives de la televisió local. Barcelona).
Aquestes potencialitats que tenen les televisions locals, que actualment aprofiten molts estudiants de les facultats de Ciències de la Comunicació i joves fascinats pel mitjà, s’apropen cada vegada més a joves d’altres edats. La pregunta és: com convertir en educativa aquesta fascinació per la tecnologia? Algunes experiències de col·laboració entre televisions locals i centres docents -o en el camp de l’educació no formal- realitzades als barris de Barcelona, i també en altres ciutats i pobles dels Països Catalans ens mostren camins per desenvolupar les possibilitats didàctiques d’aquest tipus de televisions.
Francesc-Josep Deó
Fragment (4) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000
