Tallers de comunicació i periodisme

somatentsTallers de comunicació i periodisme per a escoles i instituts impartits per periodistes i acadèmics

Explicar als alumnes qui decideix què és notícia; jugar amb ells a fer de periodistes per un dia mentre aprenen a llegir, jerarquitzar, seleccionar i explicar històries; ajudar-los a fer el taller de revista de l’escola… El col·lectiu de periodistes i acadèmics de la comunicació SomAtents ofereix a les escoles un ampli programa de tallers i cursos amb activitats formatives que desenvolupen les habilitats expressives i comunicatives dels alumnes. Els tallers i cursos, que ja s’han impartit amb èxit en escoles de tot Catalunya, proposen també una mirada crítica sobre la societat de la comunicació des de l’experiència dels professionals del sector i de professors i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Alguns dels cursos més contractats per les escoles han estat: Periodista per un dia, Taller de Revista, Qui decideix què és notícia, Pares i mestres de natius digitals, Taller de crònica periodística de la vida quotidiana o el Taller de producció i gramàtica audiovisual. Si voleu rebre més informació sobre els tallers podeu entrar i emplenar el formulari en aquest link: http://bit.ly/1InUcEl

SomAtents, que també desenvolupa una revista digital i diversos projectes de periodisme d’interacció social amb el suport del districte de Ciutat Vella al barri del Raval, on té la seu, proposa una mirada crítica al món de la comunicació i del periodisme, ja que entén la feina dels informadors com una eina per actuar i visibilitzar els problemes de la societat i de la democràcia i per emancipar la ciutadania. Per això considera que les escoles han de ser un espai d’atenció especial per a la formació crítica en comunicació.

SomAtents

Subjectiu: audiovisuals per una ciutadania crítica

subjectiuEl gran reporter Ryszard Kapuściński deia que el veritable periodisme és intencional, és a dir, es fixa algun objectiu i intenta provocar algun canvi. Kapuściński es referia al bon periodisme, però si treiem de context aquesta reflexió, pot semblar que justifiqui algunes males praxis de la professió. El que està clar, i això és de primer de periodisme, és que l’objectivitat no existeix. Podem parlar de rigor, veracitat i pluralitat però les intencions, siguin més defensables o reprovables, hi són. Si acceptem aquesta premissa, el que es fa imprescindible és tenir eines d’anàlisi per descodificar aquests missatges, eines per tenir una mirada crítica que és el camí per poder construir una opinió pública lliure. I la recepta, com fa anys i panys que es defensa des d’aquesta revista, és l’educació en comunicació.

Ja fa gairebé 10 anys que des de Objectiu: Comunicació col·laborem amb AulaMèdia realitzant audiovisuals didàctics per tal de donar contingut a aquesta matèria. També hem tingut l’oportunitat de fer diversos tallers d’anàlisi i de producció audiovisual. Aquesta activitat l’hem compaginat amb la creació de continguts per a empreses i entitats. L’educació ha estat una de les nostres raons de ser des dels orígens i és per això que ara fem un pas endavant i us presentem el projecte Subjectiu, un nou segell dedicat exclusivament a l’Educació en Comunicació i la producció de cinema documental amb la intenció de treballar per una ciutadania crítica.

practica

I com ho fem? Doncs tornant al que deia Kapuściński, per nosaltres el periodisme, el cinema i qualsevol forma d’expressió o art han de servir per alguna cosa més enllà del simple fet de mostrar. La ficció permet l’alumnat posar-se en la pell dels que pensen diferent, dels que pateixen problemàtiques… El documental és una oportunitat per poder fer preguntes, conèixer realitats en primera persona que sovint només es reben mediatitzades. Per tant, fer cine a l’escola o institut té un resultat triple: és educació en comunicació, és motivador i aconsegueix canvis en l’entorn. Ah, i molt important, els alumnes deixen de gravar en vertical a la primera sessió.

En aquest portal que estem començant a construir oferim tallers de curtmetratges de ficció, de documental i d’anàlisi de missatges audiovisuals. També, com sempre hem fet, tallers a mida segons les necessitats de cada centre, tant en durada com en contingut.

Per a més informació podeu consultar la pàgina: subjectiu.cat

I al correu: taller@subjectiu.cat

Tallers de Periodisme Crític i Social

tallersadpc

Després de tres anys realitzant els Tallers de Periodisme Crític i Social a diferents municipis de Barcelona, des de l’Associació de dones periodistes de Catalunya (ADPC) tornem a oferir la possibilitat de realitzar-los en tots els centres d’ensenyament que hi estiguin interessats.

La sessió de dues hores està basada en l’anàlisi i la reflexió sobre els mecanismes que regulen els mitjans de comunicació i la seva producció de notícies, la creació de la realitat i dels estereotips sobre aquesta, la manca de visió de gènere i el sexisme encara imperant.

El desenvolupament del taller és eminentment participatiu, creant espais per a la participació, el debat i la comunicació. A partir d’un material didàctic, presentat en un suport de Power Point, i una àmplia selecció d’exemples periodístics i mostres audiovisuals, exposarem tots els continguts, els analitzarem i els debatrem amb els joves i les joves.

adpc

També els hi mostrarem el facebook específic creat des de l’ADPC per aquestes activitats, on es podran afegir tots els joves i les joves escrivint una reflexió, animant-los així a la continuació del diàleg, més enllà de les aules. A la darrera part de la classe, l’alumnat realitzarà una part pràctica a partir dels continguts tractats en el taller.

Informar sobre els mecanismes i les rutines que regeixen el periodisme per potenciar l’esperit crític davant els mitjans de comunicació i desenvolupar una lectura crítica entre les i els joves, és un dels principals objectius dels tallers.

Per a més informació podeu consultar la pàgina Tallers de Periodisme Crític i Social o posar-vos en contacte amb Cristina Mora mora.cristina@gmx.es

“Construir mirades”

 

cmirades

La cultura visual està present en tot el trajecte vital de les persones, forma part de les experiències que alimenten els coneixements, el pensament, les emocions i les referències simbòliques que configuren les identitats individuals i socials. La cultura visual ens educa, tant a l’aula com a fora, en qualsevol moment, en un context de sobreexposició audiovisual en el qual infants i joves passen hores i hores mirant i interaccionant amb les pantalles.

Per aquest motiu és més necessari que mai reforçar l’educació visual per a què l’acte de mirar no sigui un exercici irreflexiu sinó que permeti desenvolupar la pròpia creativitat a la vegada que la responsabilitat i l’esperit crític.

Drac Màgic ofereix a tots els centres educatius de Catalunya una nova edició de Construir mirades, un programa orientat a la formació en llenguatges audiovisuals i a la difusió de la cultura cinematogràfica que permet conèixer la seva evolució al llarg de la història, així com la seva riquesa i diversitat. Construir mirades pretén desenvolupar entre infants i joves el plaer de mirar i entendre les narratives audiovisuals tot oferint eines per interpretar els significats i reconèixer les qualitats i les particularitats de les obres audiovisuals.

colomsrec

Construir mirades proposa un conjunt d’activitats on es combinen dinàmiques participatives, creatives i d’anàlisi adaptades a cada edat i relacionades amb els continguts, les competències i les àrees curriculars de cada nivell per recolzar el treball dels equips docents i enriquir les seves programacions amb el coneixement i l’expertesa de Drac Màgic, entitat que des de fa quaranta cinc anys du a terme un treball continuat per a introduir el cinema i la cultura audiovisual a l’escola.

Trobareu totes les activitats a: Construir mirades

Drac Màgic

Els Tallers Radiofònics

estudi

Els Tallers Radiofònics van néixer amb l’objectiu d’ensenyar a fer ràdio, televisió i periodisme digital a tots aquells que se sentissin atrets per aquests mitjans. Som un grup de professionals amb anys d’experiència, que gaudim transmetent el nostre coneixement, i sempre treballem amb grups molt reduïts. És la manera ideal de poder fer els exercicis pràctics que proposem, amb les màximes garanties d’oferir una atenció personalitzada a cada un dels participants. Defensem que s’aprèn més i millor quan es treballa mitjançant activitats divertides. Fins i tot, petits jocs que estimulin el que volem potenciar des d’un punt de vista lúdic, però sense perdre en cap cas el rigor. Sabem tots els elements positius que proporciona treballar en mitjans de comunicació i tot el que es pot exercitar a través d’aquest món.

Saber comunicar-se millor amb els altres i amb l’entorn és l’element principal que hem ensenyat a adults durant els últims cinc anys. En la societat actual, però, aquest factor també és de vital importància per al desenvolupament dels infants. Per aquest motiu, els Tallers Radiofònics hem decidit obrir una nova branca de la nostra iniciativa i ara volem ensenyar aquests valors als nens. No ens oblidem, també, d’altres elements com el pensament crític per relacionar-se de manera correcta amb el món o valorar els beneficis de treballar en equip.

davant

A més, considerem que la nostra proposta és un complement educatiu ideal a l’ensenyament convencional, ja que potencia el fet de treballar competències que no estan directament presents en els programes o plans educatius reglats i que considerem que són importants per al desenvolupament humà dels nens.

Més informació:
www.tallersradiofonics.cat

Les adaptacions literàries i la cultura audiovisual

encara

Una experiència escolar

Unes de les satisfaccions més grans que pot tenir un professor és que el teu alumnat s’implique en un projecte i el faça seu. Des que impartesc l’assignatura, ja fa anys, “valencià, llengua i imatge” en 1r de batxillerat, i comunicació audiovisual en 1r d’ESO, un dels objectius -per a mi el principal- és que acaben el curs amb una “mirada crítica” mitjançant els textos, tot i entenent el text com una unitat de significat, tant escrit com visual.

Casualitats de la vida, sóc un admirador de l’obra d’Albert Sánchez Pinyol i vaig tenir el plaer de conèixer-lo l’any 2006,  en la presentació d’un dels seus llibres, “Pandora al Congo”, a la meua ciutat, Sueca, i a la casa d’un dels personatges més il·lustres de la nostra cultura, Joan Fuster.

Només digues si encara m’estimes

Anys després, quan es publicà el llibre “Tretze tristos tràngols”, vaig proposar al meu alumnat de 1r de batxillerat que férem una versió “suecana” d’un dels seus contes. Primer llegírem tota la seua obra i decidírem quin podíem realitzar. Tots  i totes teníem clar que el conte havia de ser “Només digues si encara m’estimes”. Recorde que fou el curs 2008-2009 i ens estimulà la imaginació (com dia l’Albert al seu llibre),  i a més tot el grup s’implicà, amb la lectura, amb el guió. Amb pocs recursos al nostre abast, però amb molt d’entusiasme, començàrem el projecte que fou un repte per a tothom i que ha estat un punt de partida per a les noves generacions que els han seguit i els serveix d’exemple.

Treballàrem tots els aspectes tècnics, com la localització (una casa antiga ben conservada), personatges (calia fer una tria que tingués en compte el nostre alumnat), ambientació, interpretació, doblatge i muntatge foren un camí d’aprenentatge i maduresa que, amb el pas del temps, crec que ens ha confirmat que el treball interdisciplinari és una de les millors maneres d’ensenyar i aprendre, i la imatge n’ha de formar part.

Miquel Furió Diego
IES “Joan Fuster” Sueca
 

Educació i televisions locals

etl11

Tipologia d’activitats i col·laboracions

Les col·laboracions entre les televisions locals i els centres docents generen activitats que podríem dividir en tres grans blocs: a) les activitats audiovisuals de referència o aproximació al mitjà televisiu, b) les activitats de suport didàctic relacionades amb el currículum i c) les activitats d’integració que ofereixen a l’alumnat la possibilitat de participar directament en la programació.

Segons aquesta tipologia, les característiques pròpies de les activitats serien les següents:

a) Activitats de referència. Activitats puntuals o esporàdiques proposades des de les pròpies televisions locals, des dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) o d’altres entitats, amb la intenció d’oferir als centres docents la possibilitat d’apropar i conèixer el mitjà televisiu, sobretot des d’una perspectiva tècnica o de producció.

Algunes d’aquestes activitats poden ser, per exemple: visites guiades que ens donaran una visió general dels diferents aspectes tècnics, d’organització interna i funcionament d’una televisió. També, a través de tallers de televisió es pot endinsar l’alumnat en el món de la producció televisiva professional. Tallers on s’incloguin diferents tasques a desenvolupar per l’alumnat (tècnic de so, regidor, dissenyador gràfic, operador de càmera, conductor, etc.) i es puguin realitzar petits enregistraments pràctics a tall d’exemple del que és la producció televisiva.

etl22

b) Activitats de suport didàctic. Activitats d’educació audiovisual proposades i organitzades per les televisions locals, o per alguna institució educativa, com poden ser els Centres Pedagògics de Recursos (CPR) amb la col·laboració de les emissores locals.

L’organització d’aquestes activitats tenen una clara finalitat didàctica i desenvolupen i complementen el treball realitzat a l’aula en qualsevol àrea. Segons el gènere televisiu que realitzarem, podrem desenvolupar els continguts d’una sola àrea, cas que fos un reportatge, o de diverses àrees en el cas dels informatius. En tots dos casos el treball de producció audiovisual és molt complex i, per tant, les tasques que els alumnes hauran de realitzar seran molt diverses. Aquestes activitats són una forma de rendibilitzar socialment i econòmicament les instal·lacions de la televisió local en hores que no es fa producció.

c) Activitats d’integració. Aquestes activitats solen ser puntuals o periòdiques i la característica principal és la participació directa de l’alumnat en algun espai televisiu periòdic que s’emet per antena, ja sigui en la seva realització total o en alguna de les seves fases.

Les col·laboracions o espais televisius són normalment molt espaiats (mensuals, bimensuals o trimestrals) a causa de la complexitat de la producció audiovisual. La intenció d’aquestes col·laboracions és la d’integrar en la programació de la televisió local les informacions i activitats escolars. Aprofitant aquesta col·laboració més estreta i contínua, els alumnes, coordinats pel professorat, poden dissenyar activitats audiovisuals tant de caire lúdic com didàctic. D’aquesta forma, l’alumnat és directament responsable de part de la programació de la televisió local.

cargolnot

Malauradament, però, són molt escasses les experiències d’integració que hi ha, podríem apuntar-hi algunes causes:

– Les poques activitats de referència i de suport didàctic que es realitzen en els centres docents i que en molts casos podrien desembocar en activitats d’integració o com a mínim en una col·laboració més estreta amb la televisió local.

– El poc interès de la majoria de les televisions locals per integrar en la seva programació informació dels centres docents (actes, activitats, etc.), menystenint així els centres com una entitat sociocultural més del municipi o la comarca.

– La manca de relació que hi ha entre l’interès didàctic del programa realitzat per l’alumnat -procés i continguts- i la qualitat -tècnica i formal- que es reclama des de les televisions locals.

Francesc-Josep Deó
Fragment del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre “Educació i Televisió Local”
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000