Projecció, debat i reflexió

Un home es veu obligat a fer escala a l’aeroport de Nova York, als EUA i, aprofitant el temps restant fins a tornar a enlairar-se cap a la seva destinació definitiva, decideix visitar el MOMA per gaudir en persona de la seva col·lecció d’art modern. Però el taxi que l’ha de dur fins al reputat museu s’encalla en un embús monumental que li impedeix arribar-hi i l’atrapa a mig camí.

Aquest home era el pintor Miquel Barceló, i a través de la seva història, interpretada com una metàfora de l’ànsia de la ciutadania contemporània per accedir a la informació tot i que de vegades sigui inaccessible pel trànsit o no sàpiga on trobar-la, en Francesc-Josep Deó presentava davant els congregats a l’Espai VilaWeb el reportatge Projecte mòbil: el viatge. Un document audiovisual definit per Deó (director del reportatge i també coordinador d’AulaMèdia) com “un camí directe a una informació sobre la tecnologia dels mòbils”. Un antídot contra la sobrecàrrega informativa o la propaganda tecnòfila que envolta esdeveniments de la repercussió del Mobile World Congress, que moltes vegades impedeixen veure el veritable preu que s’amaga darrere de la producció de molts dels ginys tecnològics que consumim -i ens consumeixen- dia a dia.

Amb aquesta intenció, i cinc minuts després de les 18 hores del passat 10 d’octubre, començava la projecció a l’Espai VilaWeb, cedit pel portal informatiu català a la seva seu als baixos del carrer Ferlandina del barceloní barri del Raval. Un reportatge que després de l’estrena a la Casa Golferichs i abans que sigui projectat dins el Festival Protesta d’aquest 2018, conserva la seva capacitat per provocar un colpidor sentiment de vergonya a tots els que, durant la mitja hora de projecció, no ens atrevim a treure el nostre telèfon mòbil de la butxaca. Perquè, tal com s’exposa en aquest reportatge, l’aparell pràcticament omnipresent en les nostres vides està compost per minerals de sang com el coltan que s’extreu majoritàriament de la República Democràtica del Congo en condicions esfereïdores, després és fabricat per la indústria xinesa on els drets humans dels treballadors són pràcticament inexistents, i finalment retorna a l’Àfrica, a Ghana, però com ja com a deixalla tòxica, víctima de l’obsolescència programada.

Un viatge d’anada i tornada recollit amb la intenció d’informar però també de remoure les consciències, incloses les dels poc més de 30 assistents a la seva projecció, que es va completar amb un debat moderat a dues veus pel mateix Deó i el coordinador de Kineina i editor del reportatge Dídac Roger i que va comptar amb la participació dels assistents.

Encetat aquest tram de l’acte, Deó va emmarcar aquesta producció d’AulaMèdia i Kineina en l’últim dels quatre camps educatius tractats per AulaMèdia: el pedagògic, el de l’expressió i producció a través del llenguatge audiovisual, el referent a l’anàlisi crítica de continguts mediàtics i, per últim, el tecnològic. Un àmbit d’investigació del qual forma part Projecte mòbil: el viatge per a permetre, segons el mateix Deó, “reflexionar sense ser tecnofòbic ni tecnofílic”, per a fer-ho des d’una tercera via: la de “l’ètica i la del consum responsable” que justifica l’orientació pedagògica d’aquest reportatge. I que, molt probablement, també va justificar la majoritària presència de docents i professionals del món de l’educació a la sala, que van emprar gran part del debat en qüestionar-se la validesa i efectivitat que materials didàctics com aquest poden tenir i la necessitat de la presència dels mòbils a l’aula i les possibles estratègies de la seva implementació a les escoles.

Tot i que cap dels participants va rebutjar ni el to ni les conclusions de Projecte mòbil: el viatge, alguns assistents van apuntar que l’escassetat d’imatges més impactants podia dificultar que arribés a audiències adolescents acostumades a prestar atenció a cop d’impacte audiovisual, mentre que d’altres van preguntar sobre l’absència de testimonis gravats dels damnificats pel mercat de la telefonia mòbil. Qüestions que, degudament respostes, van deixar pas a un debat, conduït pels assistents a l’acte i no tant pels seus impulsors, que va culminar amb una esmena a la totalitat de la realitat exposada al reportatge. I tot a través d’una qüestió que no només posava en dubte la capacitat dels materials pedagògics per a incidir en el públic escolar, si no de fer-ho en els seus espectadors en general: Per què discutim sobre com emprar el mòbil, després de veure el que provoca la seva fabricació, a un reportatge com Projecte mòbil: el viatge? No hauríem, senzillament, de negar-nos a comprar-ne cap més fins que es fabriquin sota unes condicions humanes mínimament acceptables?

Eduardo Martínez Gómez

Vine!!!

PRESENTACIÓ del DVD PROJECTE MÒBIL
Dimecres, 10 d’octubre a les 18.00 h
Espai Vilaweb. C/ Ferlandina, 43 baixos. Barcelona

> A totes les persones assistents se’ls hi lliurarà una còpia del DVD <

Accés lliure. Inscripció gratuïta.
Emplena aquest formulari i clica “enviar”

T’esperem!

 

Nom: (obligatori)

Cognoms: (obligatori)

Primer correu-e: (obligatori)

Segon correu-e:

Organitza AulaMèdia amb la col·laboració de VilaWeb

Un viatge per l’interior del nostre mòbil

“No estem en contra de la tecnologia, però sí del seu mal ús.” Si hi va haver una frase que resumís l’esperit que es respirava durant l’acte de presentació del reportatge Projecte Mòbil (el viatge), probablement seria aquesta.

I és que, a poc menys d’una setmana que el Mobile Social Congress enceti una nova edició, el passat dimecres dia 21 de febrer a la sala d’actes gairebé plena de la Casa Golferichs, no només es va visionar aquest nou reportatge dirigit per Francesc-Josep Deó dins el marc de la iniciativa educativa Projecte Mòbil d’AulaMèdia. També es van posar en comú les diferents opinions sobre el què, el com i el perquè de la deshumanització, i inhumanitat, que acompanya na indústria tan aparentment neta com la de la telefonia mòbil.

I tot sota el repte llençat per Deó -que va moderar l’acte- als assistents de passar prop de dues hores amb el mòbil silenciat i invisibilitzat per a poder donar veu i cos a aquells que pateixen les conseqüències de la seva fabricació. Així va començar aquesta xerrada a tres veus -les de les tres conductores de Projecte Mòbil (el viatge), l’Alba Trepat, de SETEM Catalunya, la Carme Altayó, de Solidaritat Castelldefels Kasando i l’Eva Vidal, professora de la UPC i membre del Centre de Cooperació per al Desenvolupament– que va prolongar allò que tancava, a mode d’epíleg, aquesta peça audiovisual dividida en quatre capítols. Un debat ric en el que no hi va faltar les preguntes d’un públic que va ser definit, i amb raó, com a “convençut” pel moderador, i que incloïa membres d’entitats que aposten per models de fabricació sostenibles de TIC, alumnes de la UPC, mestres, i nouvinguts a la causa.

Un viatge pel costat més fosc (per la seva immoralitat, però també per la seva escassíssima exposició a la llum pública) de la indústria de telefonia mòbil, que comença a la República Democràtica del Congo, on es troben el 80% de les reserves mundials de Coltan, el mineral de sang que serveix de base a la pràctica totalitat de dispositius TIC que consumim habitualment, continua per la brutal explotació laboral dels treballadors de fàbriques de telefonia mòbil de la Xina, on drets humans com el d’associació, el sindicalisme o la demanda col·lectiva son paper mullat, i que sembla morir a Ghana, on van a parar els altament contaminants materials d’aquests dispositius un cop han caigut en desús i son retornats al continent africà a causa de la seva perillosa toxicitat.

Un espectacle de brutalitat en tres dels seus quatre actes, moguts a cop de consumisme i rendibilitat a qualsevol preu, explicat per cada una de les tres ponents del debat que no es troben juntes fins al quart capítol, on parlen a tres veus sobre el consum responsable d’aquestes tecnologies fins a tancar el reportatge amb la paradoxa que, conseqüentment, va inaugurar la xerrada: “Han anat a Venus i a Mart, i no poden fabricar un mòbil que sigui respectuós amb el medi ambient?” Ni, com es va afegir després, amb els drets humans o la sostenibilitat econòmica?

A partir d’aquest punt de partida, les rèpliques i contrarèpliques es van succeir gairebé sense trepitjar-se, coincidint en la majoria de vegades en la necessitat d’una major transparència, conscienciació i una aposta decidida pel reciclatge de tecnologies que, ja sigui per modes creades artificialment per pura rendibilitat o per una fabricació a prova de reparacions, tenen una vida tan espúria com perniciosa per a gran part dels que participen en la seva creació. Però, també, en la impossibilitat de refiar-se de tot intent de traçabilitat absoluta dels minerals per part de les empreses responsables de la deshumanització vista en pantalla minuts abans, i de la necessitat, però, de demanar-ne més i més informació, de l’escletxa d’esperança de la ma d’empreses com FairPhone i la seva lluita per un comerç TIC (una mica) més just…

Un complement, en definitiva, que, lluny de tancar les ferides morals obertes per Projecte Mòbil (el viatge) pel que fa a l’ús aparentment neutral de les TIC, avança un debat que caldrà alimentar sota la màxima dita en pantalla i repetida a la Casa Golferichs: “tot és política”. Acabat el torn de preguntes on algun dels assistents va demanar la traducció d’aquest reportatge del català a altres llengües, per a una major difusió d’un missatge urgent per a la ciutadania (i consumidors) que pugui impulsar algú canvi des de baix, va començar l’habitual ritual de reconnexió amb el món en el que vivim a través del mòbil… amb una mica més de suspicàcia.

Eduardo Martínez Gómez

 

Presentació DVD Projecte Mòbil

Des d’AulaMèdia et convidem a l’acte de presentació del documental PROJECTE MÒBIL, una producció audiovisual d’AulaMèdia i Kineina. Aquest reportatge audiovisual vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels mòbils.

Comptarem amb la presència i la participació de:

Carme Altayó (Solidaritat Castelldefels Kasando)
Alba Trepat (Setem Catalunya)
Eva Vidal (Professora de la UPC)

– Presenta i modera: Francesc-Josep Deó (AulaMèdia)


Dia: Dimecres, 21 de febrer de 2018

Hora: 18.00 h

Lloc: Casa Golferichs. Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona
(Gran Via xamfrà amb Viladomat)


Gràcies a la xarxa de Protectors i Protectores d’AulaMèdia, a totes les persones assistents a la presentació se’ls hi lliurarà una còpia del DVD.

Entrada lliure, prèvia inscripció aquí: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

T’esperem!

 

AulaMèdia

Les nostres escombraries electròniques

Des de que va aparèixer el primer smartphone al 2007, s’han fabricat i venut més de 7.100 milions d’unitats. Amb ells hem estat en contacte amb els nostres estimats, hem fet fotos, hem trobat com anar a un lloc determinat, ens hem divertit, hem aprés… ens han estat útils fins que, ups!, la bateria ha deixat de funcionar, la pantalla s’ha ratllat, s’ha fet massa lent o hem trobat un model nou que ens sembla molt més a la moda. Patim obsolescència programada i obsolescència estètica.

I què hem fet d’aquest aparell que ja no ens serveix o no volem? Què s’ha fet dels 3 milions de tones que es van recollir d’e-waste (escombraries electròniques) de petits aparells com el nostre només al 2014? On han anat a parar els materials que els composen? Què es fa del plàstic, el vidre, les terres rares, els materials perillosos per a la salut, els minerals de conflicte que tanta sang han costat, quan s’acaba la vida útil dels nostres mòbils?

S’estima que menys d’un 16 % dels mòbils es reciclen. I és que reciclar un aparell que ni tant sols ha estat dissenyat per a poder ser reparat (amb pega a les bateries, cargols exclusius per cada marca, mides micromètriques…) és extremadament complicat. Sovint es trituren i es fonen però, degut a la gran quantitat de substàncies diferents que contenen, aquest sistema és molt ineficaç per a la recuperació de materials. No obstant, si tots aquest aparells rebessin un tractament adequat s’extraurien (i, per tant, estalviarien) 16 milions de tones de ferro, 1.9 de coure, 300 d’or… seria una valuosíssima mineria urbana.

Malauradament, la majoria de les nostres escombraries electròniques acaben en abocadors il·legals en països en vies de desenvolupament, conformant una mineria tòxica amb pràctiques altament perilloses per a la salut com els banys d’àcid, la crema de cables, l’emmagatzematge d’elements nocius… En un dels llocs més contaminats del planeta, Agbogbloshie que abans era un aiguamoll on la població d’Accra, la capital de Ghana, pescava, joves cremen cables per tal d’obtenir el coure de l’interior i vendre’l per uns cèntims. Aquest cables contenen plom que directament contamina l’ambient i la sang de les persones que hi tenen contacte. I no només plom, les persones que reben la nostra porqueria electrònica en les seves terres pateixen malalties causades per alumini, arsènic, vanadi, mercuri, crom, etc.

Podríem gaudir d’aquesta tecnologia que tant ens agrada i tant útil ens resulta sense contaminar el medi ambient, sense perjudicar la salut d’altres quan la deixem de fer servir? Doncs sí, en primer lloc complint les lleis, com la convenció de Basilea que regula el moviment entre països de deixalles perilloses. I evidentment regulant i prohibint l’obsolescència programada. Dissenyant els aparells per a que es puguin reciclar adequadament quan acabin la seva vida útil. I a nivell individual, pensant i repensant dues i tres vegades si realment necessitem un aparell nou, quins criteris respecte a la seva útil considerem quan l’escollim, què en farem quan ens deixi de ser útil…

Eva Vidal
Directora acadèmica del CCD de la UPC
Fotografies: The e-waste tragedy