Periodistes de l’institut

segon
J.C. Tagua, A. Rodón, F. Nadal, J. Fontdeglòria i P. Castelló. Foto: M. Contijoch

Espriu TV, Príncep TV, Teleturró, Illa TV o Euclides TV. Totes elles són televisions amb propostes diverses i interessants que no les fan periodistes professionals, sinó alumnes de diferents instituts catalans. El seu objectiu? Ser una eina educativa més, formar l’alumnat en comunicació audiovisual i donar-los eines per tal que consumeixin mitjans amb sentit crític.

A explicar com es fan possible aquestes experiències a l’aula vam dedicar el segon dia de les jornades Mirar, escoltar… crear! d’enguany. La clau per tal que tot plegat funcioni és un cop més la voluntat del professorat i l’alumnat, que amb pocs recursos però moltes ganes han dut a terme projectes ben interessants i complexos.

Príncep TV, de l’Institut Príncep de Girona (Barcelona), per exemple, utilitza l’audiovisual per tal de crear documentals, enregistrar debats i fins i tot entrevistes i penjar-ho al seu bloc, fent especial èmfasi en l’àrea de Llengües. Altres propostes com Illa TV, de l’Institut Illa de Rodes (Roses), ja fa anys, en canvi, que tenen programes propis de temàtica diversa i que s’emeten per internet i per Empordà televisió. Teleturró, a l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar), per la seva banda, és un projecte de l’Aula Oberta amb diverses produccions audiovisuals on els alumnes s’ocupen de tot el procés d’elaboració.

Igual d’interessant es la proposta d’Espriu TV, a l’Institut Salvador Espriu (Salt), que va arrencar aquest curs amb propostes audiovisuals que inclouen formació teòrica i pràctica per acabar realitzant programes o reportatges sobre el centre o la ciutat i que es difonen, com altres televisions, per internet. L’activitat s’avalua de forma normal i els seus alumnes fins i tot reben el certificat per ser “periodistes de l’institut”.

segondia
A. Mustienes, C. Torralba, X. Serra i P. Castelló. Foto: Martí Contijoch

L’Institut Euclides (Pineda de Mar) ha fet un pas més i la seva televisió, Euclides TV, treballa ja fa anys en xarxa amb altres centres utilitzant l’audiovisual com a eina d’aprenentatge. Així doncs, el centre té els seus propis programes de temàtiques diverses on hi participen diferents departaments i alhora col·labora amb l’Ajuntament creant audiovisuals per a campanyes i cobrint notícies del poble. Anna Rodón, la seva impulsora, va explicar per exemple que si al cicle formatiu de perruqueria o cuina tenen alguna sessió especial, els estudiants van a gravar-ho i es penja al bloc o s’emet en livestream. Entre les seves propostes hi ha programes on alumnes immigrats expliquen experiències dels seus països d’origen.

La jornada va comptar també amb l’experiència de l’escola Sadako de Barcelona, amb una proposta molt interessant de com introduir el cinema a l’aula, en aquesta ocasió elaborant un curtmetratge de forma cooperativa i tractant l’educació emocional amb els alumnes de 6è de primària. Una idea semblant a la de l’Institut Sant Just Desvern, que mitjançant un projecte de recerca a l’ESO es treballa la cultura del cinema i s’elabora un producte audiovisual.

Potser és cert que introduir la cultura audiovisual a l’aula no és tan difícil com de vegades sembla, i així es va demostrar en aquesta sessió. Algú va recordar durant les jornades allò de “hice una locura porque la hicimos juntos”. Doncs això.

Anna Montero Farrero

Documentals, la realitat!

public

En Dídac Roger fou l’encarregat de presentar i moderar la tercera jornada de les Jornades Mirar, escoltar… crear!, centrada en els documentals. En la primera part, el protagonisme fou per la vessant més informativa i de denúncia d’aquest gènere. En primer lloc va parlar la documentalista i periodista Cristina Mora, que ens va presentar el documental El barri s’ha de defensar. Aquest documental, que va realitzar juntament amb la també periodista i realitzadora Neus Ràfols, és la crònica de la lluita que un grup de veïns i veïnes de la Barceloneta ha protagonitzat des del 2005, amb la imposició de l’anomenat “Pla dels Ascensors”, fins a les actuals mobilitzacions contra la Reforma del Port Vell.

elbarri

En segon lloc va parlar Laura Arau, comunicadora i realitzadora que forma part de l’organització del Festival Protesta, un dels pocs festivals de curtmetratges de crítica social i mediambiental. Segons Arau, els curts permeten la participació tant de professionals com d’amateurs. Cada any s’escull una temàtica i la d’aquesta darrera edició fou la desobediència civil amb la intenció de conscienciar el públic i despertar el sentit crític. Tot seguit, es van projectar els dos documentals guanyadors del Festival Protesta 2014, Minerita –que narra la situació de les dones a les mines de Bolívia– i Un lugar mejor –un curt de ficció que mostra com el nord ja és el que abans era el sud.

La segona part de la jornada es va dedicar a la vessant educativa dels documentals amb la projecció d’Un dia, tres hiverns. Abans de visualitzar el vídeo les professores Tona Calm i Anna Garcia ens van explicar en què consisteix el projecte Ull, canvi i acció que duen a terme a l’Institut la Garrotxa d’Olot. Les professores van començar la seva intervenció oferint-nos una breu descripció de les set edicions del projecte, durant les quals han fet estades a països com Marroc, Cuba, Índia, Gàmbia i Xina. Els objectius d’aquesta experiència són potenciar el creixement personal, comprendre altres realitats i facilitar la integració d’un seguit de valors i pràctiques encaminades a aconseguir una societat més justa i comprensiva a través del llenguatge audiovisual. Les docents ens van fer partícips de tot el procés dut a terme, des de la preparació del viatge fins a les visites que fan a altres centres educatius per compartir l’experiència viscuda. A més van respondre els dubtes i qüestions dels assistents i vam saber que el títol del documental, Un dia, tres hiverns, és un proverbi xinès que es fa servir per expressar el sentiment d’enyorança.

Julita Arranz

 

Gènere, violència i mitjans

gvm1
M. Corcoy, M. Carrasco, A. Bordanova, A. Curto i M. Illesques. Foto: M. Contijoch

La taula redona dedicada a “Gènere, violència i mitjans” de les Jornades Mirar, escoltar… crear!, va començar amb dades per a l’optimisme: el tractament de la dona als mitjans de comunicació ha millorat. L’Associació de Dones Periodistes (ADPC), dedicada, entre d’altres, a vetllar per un periodisme no sexista i promoure una imatge digna de les dones en els mitjans, ha detectat darrerament un tractament més acurat de la violència masclista, tot i que reconeixen que encara hi ha un llarg camí a recórrer. Alguns dels principals problemes continuen sent les imatges utilitzades, que sovint no aporten cap informació, i el fet que es faci molt poc seguiment de les persones agressores. És per això que Marta Corcoy i Mavi Carrasco, des de l’ADPC, van compartir amb els assistents els punts més importants d’un manual elaborat per a periodistes per tal que es faci un tractament adequat de la violència de gènere als mitjans. Defensen, entre d’altres, que se’n doni informació per tal de visualitzar el fenomen i que s’utilitzin fonts diverses i qualificades per explicar-ho, fugint del tant comú testimoni de veïns i familiars. Evitar el sensacionalisme amb descripcions detallades o escabroses i respectar la pressumpció d’innocència són també qüestions pendents, especialment si tenim en compte el tractament que algunes televisions fan encara d’aquesta violència. Abans de concloure la sessió els assistents vam fer l’anàlisi d’una notícia al diari on vam observar com d’important és llegir entre línies i com els mitjans de comunicació poden ser l’eina per tractar la temàtica des de l’aula.

leds
Fotograma del video-clip “Ningú com tu” de LEDS

El periodisme i l’àudiovisual, de fet, permeten moltíssimes possibilitats didàctiques, i tractar a través seu la violència masclista n’és una més. Així doncs, la següent proposta de la jornada ens va acostar a com treballar-la amb els alumnes. En aquest cas va ser Maribel Illesques, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, qui va tenir la iniciativa després de detectar que alguna cosa fallava amb els joves del municipi en aquest àmbit. La cançó “Ningú com tu”, del grup de rock català LEDS, va servir doncs perquè els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Els Tres Turons elaboressin un videoclip planificat, enregistrat, editat i difós per ells mateixos en el marc d’una campanya contra la violència masclista. La proposta va rebre el suport de la direcció del centre i va tenir molt bona acollida entre l’alumnat. Pedagògicament, es va poder encaixar en el disseny curricular i treballar des de diverses àrees com ara les llengües, música, ètica, tutoria o imatge i so. I el resultat va ser un vídeoclip que va tenir molt ressò tant a internet com en altres mitjans.

leds2
Fotograma del video-clip “Ningú com tu” de LEDS

Des de la direcció del centre, Antoni Curto va donar suport en tot moment al projecte i va destacar en les jornades el suport de bona part del professorat, ja que es tracta d’un projecte fet amb pocs recursos i molt esforç humà. Curto va explicar també que als alumnes de l’ESO els preocupa potser més la violència entre amics que la violència masclista concretament, per això la cançó, que parla de l’esperit de seguir endavant malgrat les dificultats, la van enfocar de manera molt creativa i positiva a la violència que ells viuen a l’aula. Sens dubte, una proposta molt interessant que mostra com la col·laboració entre diferents entitats i l’audiovisual permet, un cop més, explorar moltíssimes possibilitats a l’aula.

Anna Montero Farrero

Racisme i xenofòbia als mitjans

rxmc0
Sergi Picazo, Marta Muixí, Mar Carrera i Beatriu Guarro. Fotos: Martí Contijoch

L’últim tema tractat a les passades Jornades Mirar, escoltar… crear!, organitzades per AulaMèdia, va anar a càrrec de tres especialistes en racisme i xenofòbia als mitjans. La presentadora de la taula rodona Mar Carrera va ser l’encarregada de donar l’espurna inicial al segon bloc del darrer dia amb una cita de Manuel Vázquez Montalbán que incitava a la reflexió: Només hi ha tres races, els pobres, els rics i els racistes. Així mateix, va presentar les “tres P” de les tres élits simbòliques, fent referència als Polítics, al Professorat i als Periodistes.

Amb l’exposició de les dades de l’informe sobre el racisme en els mitjans de comunicació, la lingüista Beatriu Guarro –portaveu de SOS Racisme- va fer adonar als assistents de la segregació, la discriminació i l’agressió que es troben actualment presents a diversos mitjans de comunicació, tal com els diaris i els canals televisius. Tanmateix, amb el suport de diverses notícies reals on s’incitava indirectament al racisme, amb titulars com “masivo”, “allau”, “assalt a les valles” referint-se a persones immigrants, es van anar exposant els aspectes que caldria evitar en els mitjans, els quals es troben en contraposició d’aquesta violència i d’aquest sang i fetge que tant els hi agrada alguns periodistes.

La periodista Marta Muixí va continuar amb el tema del racisme institucional, fent referència a la despersonalització i a l’etnificació de la delinqüència. Van haver-hi dos moments que van xocar especialment; el primer d’ells va ser el tall de l’emissió de ràdio extret del RAC 1 sobre les persones imigrades. I, el segon, el qual va suscitar un debat i una crítica efusiva per part d’alguns assistents, va ser una infografia d’un diari on es relacionava l’origen dels immigrants carteristes més habituals amb les parades del metro. Finalment, tots aquests pensaments van portar a l’observació del poc impacte que tenen les denúncies a aquestes publicacions denigrants per les persones i a la conclusió que els mitjans en comptes de resoldre el problema del racisme, el que fan és amagar-lo.

rxmc1

També, el periodista Sergi Picazo, presentat com a militant antirracista, va posar el seu granet de sorra al debat sobre el racisme i la xenofòbia en el periodisme. Picazo va presentar el problema del racisme com un problema estructural de fons i, tot seguit, va exposar les tres batalles: la batalla del silenci, la batalla de la culminització i la batalla de la superficialitat, originada per aquesta generació flash en la que vivim. Va acabar la seva intervenció fent referència a Els silencis mediàtics, un informe anual editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils on es presenten en profunditat reportatges silenciats pels mitjans de comunicació.

Per acabar, tots tres ponents van coincidir en que encara queda un bon camí per recórrer però que els mitjans de comunicació han millorat moltíssim en comparació amb aquests últims deu anys. És cert que ara costa més trobar exemples, però encara es pot notar aquest racisme implícit i aquesta xenofòbia banal en la societat actual.

Patrícia Fernàndez Martínez

 

AulaMèdia demana una educació en comunicació audiovisual per a tot l’alumnat

com21

Arran de l’acord entre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Departament d’Ensenyament per introduir l’educació en comunicació audiovisual a les escoles, l’associació AulaMèdia ha reivindicat un cop més que aquesta s’introdueixi en tots els centres docents del país en el currículum prescriptiu i per a tot l’alumnat.

“Des d’AulaMèdia volem una escola catalana, indubtablement, però també volem una educació crítica amb els temps que vivim. Això implica una Educació en Comunicació global contra l’analfabetisme mediàtic, en definitiva, una educació que faci una ciutadania més crítica, autònoma i lliure”, assenyala en un comunicat.

L’associació insisteix en la reivindicació de cinc aspectes que considera “bàsics” per a la “real” implementació de l’educació en comunicació audiovisual:

  • A més d’una formació per dominar les eines digitals, demana dotar l’alumnat dels elements “suficients” per desenvolupar una “visió crítica” dels missatges dels mitjans.
  • Estendre l’educació en comunicació (domini de la tecnologia digital, el llenguatge audiovisual i l’anàlisi dels continguts) a tot l’alumnat i no només als d’uns centres concrets.
  • Dotar tots els centres docents d’un mínim equipament per a la producció audiovisual escolar.
  • Potenciar l’elaboració de material didàctic per poder desenvolupar activitats a les aules de tots els nivells educatius, per tal de facilitar la tasca docent.
  • Formació del professorat en educació en comunicació. Segons AulaMèdia, aquesta ha d’incloure la coneixença de les eines digitals audiovisuals i de la seva didàctica, però “sobretot” del llenguatge audiovisual i de mètodes d’anàlisi dels continguts dels mitjans per facilitar a l’alumnat la comprensió.

Jornades d’Educació en Comunicació

De l’1 al 4 juliol, AulaMèdia organitza les vuitenes Jornades d’Educació en Comunicació, que tindran lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya sota el títol de Mirar, escoltar… opinar! Com en les edicions precedents, les jornades volen ser una trobada anual de tot el professorat interessat en l’educació mediàtica, un espai per debatre sobre com implementar-la a les aules i amb quins continguts, intercanviar experiències de producció audiovisual, i reflexionar sobre els continguts dels mitjans i el seu anàlisi.

Comunicació 21