Vida digital

Ens hem parat mai a pensar, els adults, en com utilitzem el mòbil i les tecnologies en general? Ens hem plantejat si aquests usos són assenyats i positius? Hem visualitzat quines són les referències dels nostres fills? Ens hem plantejat si les nostres accions seran imitades quan siguin ells els qui utilitzin aquestes tecnologies de forma autònoma? Hem fet alguna acció preparatòria, quan ens hem comprat o hem comprat un aparell als nostres fills, encaminada a generar un bon ús i aprofitament de les virtuts d’aquests aparells?

El principal agent educatiu transmissor de valors és la família, però n’hi ha d’altres: evidentment, l’escola, però també l’entorn social, els companys i amics i… les pantalles. Les pantalles, per exemple, sense la conducció necessària, poden tenir un efecte molt més sòlid i profund que qualsevol acció familiar i escolar, per bé i per mal. D’altra banda, en general, escola i família no s’ocupen gaire de l’educació digital, de manera que les pròpies pantalles es converteixen en agents educatius.

La pantalla connectada a internet és, certament, un finestra oberta al món, a tot allò que hi ha de bo i de dolent. Què ens fa pensar que, amb un eina tan potent, sense cap tipus d’intervenció adulta els nostres fills sabran triar bé el seu itinerari? L’exposició continuada a les pantalles en solitari pot generar en els menors confusions i consolidar-los valors erronis i nocius. Sense una intervenció positiva i consistent del món adult en el consum de tecnologies, els danys poden ser colossals.

Darrere de cada cerca, darrere de cada foto penjada, darrere de cada like, darrere de cada comentari, darrere de cada vídeo… hi ha una finalitat i una expectativa, però també hi ha uns valors subjacents. Algun agent educatiu ha treballat els valors digitals? Tant l’escola com la família treballen els valors, cadascú en el seu àmbit, i alguns són coincidents, i així l’acció es complementa. Però, ho fan en el nou paradigma de la societat del coneixement o resten encara en la societat industrial que van viure els adults fa uns anys, quan eren ells els educats i no existia cap d’aquests nous aparells i serveis? Dit d’una altra manera, qui explica la diferència entre l’amistat d’un company de classe i la d’un amic a la xarxa, la diferència entre comprar en una botiga real o en una botiga virtual, entre jugar al pati o a un videojoc online, entre dir m’agrades a la cara o en la pantalla…?

Quan arriba l’adolescència la personalitat es dispara en múltiples direccions: apareix la rebel·lia, s’accentua un viu i intens desig d’experimentació, es desperta la necessitat de reconeixement de l’entorn social, el culte a la imatge, es practica el qüestionament i desafiament de les normes, arriben les primeres escomeses amoroses, es descobreix un nou cos i amb noves possibilitats… Què esperem dels nostres fills a aquesta edat, amb la combinació del còctel hormonal i les possibilitats del món digital, si no ens hem preparat nosaltres ni els hem preparat a ells específicament per això durant la infància? Doncs que el que ja és inevitable de per si (les combulsions de l’adolescència) prendrà una nova magnitud i abast que, en ocasions, pot causar danys innecessaris i irreparables.

La societat no ofereix sempre la seva millor cara ni els millors valors per aquests canals: el culte a la imatge, els estereotips sexistes, el masclisme, el classisme, el consumisme, el racisme, la xenofòbia, la intolerància, la violència… Qualsevol tipus de desigualtat i de discriminació troba en aquests canals llibertat per expressar-se i arribar als nostres joves, que si estan tous en la seva formació o, simplement, s’hi presenten sols, n’esdevindran víctimes. També trobarem a internet els valors contraris, però més difícilment hi arribaran sense la conducció adulta.

Potenciament, els llocs per on ficar la pota són múltiples i es produeixen oportunitats constantment, a cada acció: infoxicació, ciberassetjament, tecnoaddiccions, sexting, phubbing i una llarga llista que mai s’acaba són conceptes nous (alguns s’estan formant tot just ara mateix) que han nascut en l’escena digital i que tenen un denominador comú: la percepció errònia que no són perills que ens afectin, de manera que no ens n’ocupem fins que no tenim constància que ja han tingut efectes en nosaltres o entre els nostres. I acostuma a ser tard.

L’ésser humà sempre ha comès errors, però mai els havia deixat tan ben documentats com ara. Estan preparats els nostres fills per posar-se en circulació pel món virtual, exposar-hi els seus errors i acceptar-ne les conseqüències que se’n puguin derivar, tant en el present com en el futur? Com gestionaran el rastre que deixin en l’entorn virtual, la seva petjada digital, quan algú la utilitzi de forma malintencionada o, simplement, la utilitzi?

La seguretat a internet no existeix, però sí que existeixen els comportaments segurs. Tothom hauria de conèixer els valors subjacents i aplicar-los en el seu itinerari digital. Llavors, és necessari treballar els valors de sempre, però en la seva manifestació concreta de l’entorn digital. I, sobretot, pensar que participar en l’experiència digital de manera conscient i responsable és la millor educació que podem donar al nostre entorn.

Gerard Vilanova

Tic Activa

Presentació DVD Projecte Mòbil

Des d’AulaMèdia et convidem a l’acte de presentació del documental PROJECTE MÒBIL, una producció audiovisual d’AulaMèdia i Kineina. Aquest reportatge audiovisual vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels mòbils.

Comptarem amb la presència i la participació de:

Carme Altayó (Solidaritat Castelldefels Kasando)
Alba Trepat (Setem Catalunya)
Eva Vidal (Professora de la UPC)

– Presenta i modera: Francesc-Josep Deó (AulaMèdia)


Dia: Dimecres, 21 de febrer de 2018

Hora: 18.00 h

Lloc: Casa Golferichs. Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona
(Gran Via xamfrà amb Viladomat)


Gràcies a la xarxa de Protectors i Protectores d’AulaMèdia, a totes les persones assistents a la presentació se’ls hi lliurarà una còpia del DVD.

Entrada lliure, prèvia inscripció aquí: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

T’esperem!

 

AulaMèdia

Jornades Juliol 2017

 

Reportatge fotogràfic de Dídac Roger de les onzenes Jornades d’Educació en Comunicació. Educació Mediàtica per a una Ciutadania Crítica organitzades per AulaMèdia entre el 3 i el 6 de juliol de 2017 a la Sala d’Actes de l’Edifici El Vagó del Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Agraïm a totes les persones que van assistir i participar en els debats de les Jornades, sobretot a les ponents que van aportat la seva experiència i reflexió, així com a totes les persones que van fer possible aquesta onzena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. Moltes gràcies!

Creix el suport a una assignatura sobre Educació Mediàtica

Aquest passat febrer els degans de l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC), van donar suport a la iniciativa proposada per la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) per a que la propera Llei Educativa de l’estat espanyol inclogui una assignatura obligatòria sobre els mitjans de comunicació, i la seva tasca com a servei públic, en el currículum prescriptiu. Una proposta plantejada des de l’ATIC de cara als cursos de secundària, i que du a les portes de l’administració el clam alçat des de fa temps per plataformes i organitzacions que, com en el cas d’AulaMèdia a través del Manifest per l’Educació en Comunicació signat al 2004, porten anys demanant una educació mediàtica pràcticament orfe d’ajudes institucionals sòlides. I això que al 2008 el Parlament Europeu aprovava la introducció d’una assignatura d’educació mediàtica a les escoles.

Però tots aquests moviments, que sí que van fructificar de forma vinculant en altres països, no van rebre aquí el suport que hauria estat desitjable, més enllà d’iniciatives reguladores com el Código de autorregulación de contenidos televisivos e infancia, o d’altres més enfocades a l’alfabetització de la societat a través de les escoles com el Llibre Blanc. L’educació en l’entorn audiovisual, sortit del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Podria dir-se que la resposta institucional va ser el silenci: senzillament, no es va crear cap organisme oficial que se n’ocupés.

Un panorama que podria canviar ara gràcies a aquesta iniciativa dels degans de l’ATIC, que es suma a la llarga llista d’organitzacions que hi donen suport exposant, també, la necessitat d’estendre aquesta formació a la totalitat de l’alumnat a través de material didàctic audiovisual d’anàlisi i generació de continguts, que seria possible gràcies a dotacions per a un mínim equipament per a la producció audiovisual a les escoles. Tot plegat amb l’objectiu de fer de l’alumnat un subjecte social crític, i per tant més lliure, en una societat que, tal i com es reclama des d’alguns sectors del món educatiu i del periodístic, corre el risc de perdre la seva autonomia personal i social sota la pressió d’una xarxa informativa i comunicativa cada cop més poderosa i normalitzada.

I és que l’omnipreséncia de la xarxa d’Internet com a eina d’informació i comunicació d’us quotidià, l’aparició de neologismes com postveritat, la proliferació de dispositius i tecnologies amb els que accedir-hi, el seu perfeccionament tècnic o l’us i abús comunicatiu a través de xarxes socials digitals, són només alguns dels factors que certifiquen el grau de mediatització de les nostres societats (tecnològicament) avançades, en les que la pantalla, o pantalles, sovint es converteixen en l’única finestra des de la que ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta de forma visible per a una part creixent de la ciutadania.

Potser per això, iniciatives com la impulsada pel CAC, sota el nom d’Educac, i que oferirà durant el proper curs 2017-2018 un programa d’Educació en Comunicació per a escoles públiques i concertades i que abarcarà des de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual fins a l’us responsable de les xarxes socials, han adquirit un cert ressó mediàtic que no ha aconseguit superar un dels majors obstacles als que s’enfronta l’educació mediàtica: el tebi suport que reben des de les diferents administracions educatives. Un fet denunciat des d’instàncies com l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), que l’any passat proposaven quinze eixos d’acció educativa per a una formació en mitjans de comunicació com quelcom indispensable dins una societat democràtica que depén d’una llibertat personal i social estretament vinculada als mitjans de comunicació que tots nosaltres, en major o menor grau, consumim.

Uns mitjans de comunicació que semblen estar recollint i potenciant la repercussió pública d’un debat “cada vegada més viu sobre el que està passant a les xarxes socials” en paraules del vicepresident del CAC, Salvador Alsiu, qui també adverteix que tot i els avenços cal “formació de base i sensibilitat” per al professorat que vulgui incorporar-se a aquesta alfabetització que, sota el braç de l’ATIC i amb l’explícit recolzament de la FAPE i altres organitzacions, arriba ara a les portes del ministeri d’educació. Creuem els dits.

Eduardo Martínez Gómez