El muntatge afecta el missatge?

31 d’octubre de 2020, els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa Buenos Aires a Barcelona i TV3 i BTV cobreixen mediàticament la notícia. Les dues cadenes de televisió generen una peça audiovisual per relatar els fets, tanmateix el missatge que en rebem és ben diferent. Les eines que tenim en el llenguatge audiovisual per relatar una història son múltiples: què gravem, com ho gravem, com ordenem aquestes imatges, quin grafisme les acompanya i quin so hi posem.

Podem analitzar la imatge des de diferents punts de vista, per exemple, tenint en compte el valor de pla. Per valor de pla entenem la relació entre el subjecte i la càmera. Podem enquadrar-lo de cap a peus, de cintura en amunt, només la cara o fixar-nos en un detall. Tot i que el subjecte que gravem serà el mateix, l’efecte que produirà la seva imatge no. Si gravem manifestants enquadrant-los de cap a peus (pla general, en llenguatge audiovisual) obtindrem una visió general de la situació: ens ajudarà a situar-nos. Però si només els gravem en aquest pla, despersonalitzem els subjectes i no generem empatia. En canvi, el primer pla (aquell que grava només la cara) s’utilitza en llenguatge audiovisual per transmetre emocions: estem a prop del personatge i podem veure com se sent. Per altra banda trobem el pla detall, el pla que ens serveix per focalitzar la nostra atenció -com indica el seu nom- en detalls.

Imaginem-nos que tenim un bon recull d’imatges gravades de la manifestació: plans generals dels manifestants, pancartes amb les reivindicacions, detalls de les destrosses, primers plans dels manifestants, plans generals de la policia. Com ordenem aquest relat? Quines imatges incorporem i quines decidim que no ens fan falta? Aquestes decisions construiran el relat de la nostra història.

Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”

TV3 decideix començar per quatre plans detalls de destrosses i seguir amb un pla de la pancarta, un pla general dels manifestants, un pla general de la policia, un pla mig de la policia, un pla general de la policia, un pla mig d’un manifestant realitzant una destrossa i finalment un pla general dels manifestants. Analitzem quin és el missatge que se’n desprèn: prèviament a saber quin és el motiu de la manifestació el que sabem és que ha provocat destrosses. Els manifestants els veiem sempre en pla general, i quan la càmera s’acosta a ells és per gravar-los realitzant un acte vandàlic. Hi ha més presència de plans de policia que de manifestants.

BTV inicia la peça amb un pla detall de destrosses, un pla general de destrosses i manifestants, un pla general de manifestants, pla mig de manifestants amb pancartes, pla general dels furgons de policia, pla de les reivindicacions, pla dels manifestants on podem veure les cares i tanca amb dos plans detalls de les reivindicacions. Aquest relat es centra en els manifestants, a qui podem veure més pròxims i per tant generar empatia. També prenen importància les reivindicacions, ja que han inclòs fins a quatre plans on podem llegir les diferents consignes.

Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”

L’audiovisual no és neutre: enquadrar i ordenar les imatges és decidir el missatge. Conèixer el llenguatge audiovisual ens permet analitzar-lo i poder entendre quines eines s’utilitzen per construir els missatges. Tenir-ne coneixements és incorporar habilitats i recursos per entendre el món hipercomunicat que ens envolta i poder construir un discurs crític i reflexiu. És per tots aquests motius que és cada vegada més important, a causa de les hores creixents de consum audiovisual, que aquests aprenentatges estiguin presents en el currículum acadèmic.

Clàudia Barberà Miró
Associació Nadir Audiovisual i Educació

 

El Dispositiu Pedagògic Virtual del festival Panoràmic

Foto: L’Eixida

El Festival Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més impulsat per l’escola de fotografia Grisart que se celebra cada any des de fa 4 anys entre Granollers i Barcelona.

Des del primer any, el Panoràmic ha volgut acostar els continguts i les exposicions al públic més jove, fent propostes educatives al voltant de les obres adreçades als alumnes d’ESO, Batxillerat i estudis artístics i escènics de diversos centres educatius. La proposta educativa ha estat dissenyada i dinamitzada per l’equip educatiu del festival, format per l’Eixida, un col·lectiu d’agitació cultural itinerant que activa les interseccions que hi ha entre cultura, educació i comunitat a través d’accions i projectes de creació col·lectiva.

Aquest any el Panoràmic ha girat al voltant de l’Extimitat, allò privat i íntim que esdevé públic, i totes les exposicions i activitats del festival han anat lligades a aquest concepte. A partir d’això, i tenint en compte el context COVID-19 que ha fet trontollar la presencialitat en molts contextos diferents, s’han seleccionat amb cura dues de les exposicions del festival i s’ha creat el Dispositiu Pedagògic Virtual que ha vinculat aquestes exposicions a través de dos itineraris diferenciats directament amb alumnes i professorat més enllà dels límits físics del festival.

Les exposicions i els itineraris han estat contextos educatius perfectes per, a través de la fotografia i l’audiovisual, poder parlar temes com la identitat, el gènere, les diversitats, el consum de drogues, l’exposició personal i l’ús a les xarxes, la capacitat d’expressar-nos, qüestionar els estereotips i transformar-nos i transformar.

Foto: IES Celestí Bellera. Granollers

El dispositiu pedagògic virtual i la creació d’itineraris ha vinculat les exposicions seleccionades d’una manera molt directa amb els alumnes a dins de les aules.

El Dispositiu és una proposta de reflexió i creació entesa com un procés amb diverses sessions i una avaluació final que conté una guia educativa i una guia de dinamització per assegurar l’autogestió i l’autonomia del dispositiu virtual a l’aula. Està situat a la web del Panoràmic i s’hi accedeix amb una contrasenya per als centres inscrits. Un cop a dins, a mode de campus virtual, s’hi poden trobar les diverses sessions que contenen tot el necessari per realitzar-les a l’aula: hi ha diversos materials gràfics i audiovisuals on hi han participat artistes, comissàries i especialistes per a treballar els continguts de l’exposició des de la pròpia experiència de les persones joves.

La proposta educativa, a més de les sessions a l’aula acompanyades pel Dispositiu Pedagògic Virtual, contempla la visita a l’exposició (presencial o virtual) i una conversa amb les artistes (presencial o virtual). Finalment, es proposa el repte a les joves de crear una obra pròpia a partir de tot allò treballat i que serà exposada a l’espai virtual de de la web del festival.

Foto: L’Eixida/Panoràmic

Anna Maimir Hernàndez i Joan Gener Barbany
Equip educatiu del festival Panoràmic i socis fundadors de L’Eixida.

Educar per l’antiracisme: noves eines en línia

Foto: Pedro Mata. FOTOMOVIMIENTO

Que les persones joves tinguin l’oportunitat de reflexionar críticament sobre el racisme, així com sobre el rol que cadascú pot tenir en relació amb el racisme, és una necessitat social i al mateix temps un repte per totes les professionals de l’educació. Ara bé, les eines comunicatives poden facilitar aquesta tasca.

Un exemple de tot això son el programa educatiu i la web RACISME(S), dissenyats per SOS Racisme i RUIDO Photo amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’eines pensades per contribuir a incrementar el coneixement de les persones joves sobre el racisme (entès con un sistema global de dominació, desigualtat i discriminació), per explicar-ne els mecanismes estructurals i per identificar els responsables de la seva perpetuació.

Aquests recursos van ser dissenyats per ser, al mateix temps, una eina de suport a l’activitat pedagògica de les professionals de l’educació formal i informal, però també una eina de sensibilització en línia sobre el racisme, amb un format i uns continguts fàcilment «navegables» i dirigits especialment a les persones joves.

RACISME(S) vol contribuir a estimular la reflexió personal de l’alumnat sobre el paper que tota persona pot tenir en relació amb el racisme (de «privilegiada» o «discriminada», «d’aliada» o «opressora» de qui el pateix, d’actor «transformador» o «de bloqueig» del canvi social etc.), i sobre la importància de l’acció antiracista. Aquest és un pas indispensable per a enfortir la comprensió i la implicació de la ciutadania amb la dimensió política de l’antiracisme, i a entendre’l com una eina indispensable per la transformació de la societat.

Com recursos per l’acció educativa, la web reuneix materials en formats diferents (vídeos, fotos, infografies, reportatges, testimonis escrits etc.), que s’acompanyen amb informació procedent de campanyes, informes i de la feina d’acompanyament de persones duta a terme, a diari, per SOS Racisme.

Per a més informació sobre el programa, els seus continguts i els materials en línia disponibles a la web RACISME(S), podeu escriure a: formacio@sosracisme.org

El Clam, cinema social

Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. En segon lloc, perquè en un moment en què l’oferta de productes multimèdia i cinematogràfica és omnipresent i accessible des de múltiples entorns, es fa especialment necessari educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic i oferir uns productes alternatius a l’oferta més comercial i de lleure. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència (sovint, fins i tot en l’àmbit educatiu), però no té en els currículums escolars –ni de bon tros– el pes que té el llenguatge verbal i escrit.

El plantejament pedagògic del Clam per al públic infantil i juvenil s’orienta, doncs, en dues direccions complementàries: en primer lloc, posar en valor el cinema d’autor en tant que creació artística i en tant que vehicle a través del qual l’autor expressa i comparteix amb l’espectador valors estètics, però també ètics i morals i, en definitiva, la seva visió de la realitat. Des d’aquest punt de vista, no existeix un cinema neutral i asèptic. El Clam ofereix una programació que pren partit, des d’una visió crítica amb la realitat, en favor dels drets de les persones. En segon lloc, en la mesura del possible, facilitar claus interpretatives del llenguatge cinematogràfic i educar la mirada. Tota obra, tot producte audiovisual, porta implícits uns missatges que no només s’articulen i s’expressen verbalment. La imatge i el so també hi juguen un paper essencial per conduir l’espectador a través de l’emoció i de missatges subliminars. Saber identificar i objectivar aquestes percepcions, poder entendre quins són els missatges, és un aprenentatge que facilita la mirada crítica i un rol més actiu de l’espectador front al bombardeig constant d’estímuls audiovisuals.

Per això, des del seu inici, el festival ha proposat unes accions adreçades específicament a la població escolar, consistents en la programació d’unes sessions específiques en horari lectiu. Les projeccions s’ofereixen habitualment en el marc del propi festival, per poder contextualitzar i explicar el sentit de l’activitat. Es complementen de vegades (quan és possible) amb la presència d’alguna de les persones protagonistes del film i amb debats posteriors a la projecció o amb treball a l’aula, amb la oferta d’un material pedagògic que el festival elabora expressament per fer reflexionar sobre els continguts de la pel·lícula i altres aspectes relacionats amb la imatge i la banda sonora i com aquests reforcen el relat i ens transmeten, sovint, conceptes i emocions implícits.

Les pel·lícules es seleccionen seguint els criteris de qualitat cinematogràfica i d’interès social amb què el Clam orienta tota la seva programació. A més, es busca que la temàtica sigui d’interès per a un públic jove i que faciliti la reflexió a l’entorn de qüestions d’actualitat amb què es puguin sentir interpel·lats. Cada any, al voltant d’un miler de joves de Manresa, Navarcles i altres poblacions del Bages visiten el Clam. Tant de bo siguin aquests els futurs amants del (bon) cinema.

Serafí Vallecillos
Director del Festival Clam

Combatre la desinformació des de les aules

Els ciutadans tenim el dret fonamental d’accedir a una informació veraç i contrastada. En l’actual context de sobreinformació, arran de la irrupció d’Internet i la possibilitat de què qualsevol usuari creï i difongui contingut a la xarxa, sorgeix la necessitat de verificar la informació que rebem. Amb aquest objectiu, l’abril de 2019, es va crear Verificat: una plataforma de fact-checking que contrasta el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes.

Aquest any posem en marxa Verificat Escola amb l’objectiu principal de formar els estudiants en el consum crític i responsable de la informació digital. Des de fa uns anys, proliferen la desinformació, la postveritat, les fake news, els rumors, les mentides, etc. I els mitjans de comunicació tradicionals, que pateixen una greu crisi de legitimació per part de la ciutadania, no tenen mans suficients per contextualitzar tot el contingut generat i distribuït a Internet a través de plataformes tecnològiques com Twitter, Instagram, Whatsapp, Tik Tok, i un llarg etcètera.

Aquests canals són els més utilitzats pels joves que avui es formen a les escoles i als instituts. Ells són receptors d’aquesta informació poc fiable i és imprescindible que rebin una educació mediàtica digital que els faci ser competents en detectar-la i contextualitzar-la.

Si bé l’anomenada generació Zeta és nadiva digital i la seva manera de socialitzar-se i comunicar-se es caracteritza per ser híbrida entre entre el real i el digital, no està exempta de ser un target desproveït de protecció vers les notícies falses que circulen per Internet. De fet, un recent estudi de la Standford History Education Group explica que els joves adolescents i, no ho oblidem, futurs votants, es refien de l’aparença del web més que del contingut, focalitzen la seva atenció en el titular, poques vegades consulten més profundament els continguts del web, i depositen la seva confiança en aspectes que poden ser fàcilment manipulats.

Aquesta figura presenta el percentatge de trànsit de diferents fonts respecte als 690 principals webs de notícies d’EUA i a 65 webs de notícies falses. Els llocs es ponderen pel nombre de visites mensuals. Les dades són d’Alexa. | Social Media and Fake News in the 2016 Election, Hunt Allcott and Matthew Gentzkow.

Des de Verificat Escola proposem sessions formatives que van més enllà de l’educació mediàtica tradicional, tot utilitzant tècniques com la lectura lateral, l’ús d’eines digitals i la creació i difusió de continguts contextualitzats. I ho fem amb un doble objectiu: (1) que els joves tinguin eines per a esdevenir crítics davant la desinformació, (2) que es constitueixin com una comunitat activa de fact-checkers que s’articula per a combatre-la. Per això, les nostres formacions inclouen des de l’aprenentatge de tècniques bàsiques de verificació fins a la creació d’un propi canal de comunicació basat en l’ús d’eines i plataformes audiovisuals digitals.

A dia d’avui, estem implementant un curs de fact-checking als alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Llor de Sant Boi gràcies a una beca de l’International Fact-Checking Network. Al llarg de l’any, els estudiants, constituïts com una redacció de fact-checking, aprenen a detectar la informació falsa que circula a les seves xarxes i la contrasten, compartint el resultat a través d’un canal de YouTube i perfils a Instagram i TikTok. És la primera generació de fact-checkers formada dins les aules.

Susana Pérez Soler
Responsable d’Educació de Verificat
Elena Salgado Cobo
Assistent pedagògica de Verificat