El Dispositiu Pedagògic Virtual del festival Panoràmic

Foto: L’Eixida

El Festival Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més impulsat per l’escola de fotografia Grisart que se celebra cada any des de fa 4 anys entre Granollers i Barcelona.

Des del primer any, el Panoràmic ha volgut acostar els continguts i les exposicions al públic més jove, fent propostes educatives al voltant de les obres adreçades als alumnes d’ESO, Batxillerat i estudis artístics i escènics de diversos centres educatius. La proposta educativa ha estat dissenyada i dinamitzada per l’equip educatiu del festival, format per l’Eixida, un col·lectiu d’agitació cultural itinerant que activa les interseccions que hi ha entre cultura, educació i comunitat a través d’accions i projectes de creació col·lectiva.

Aquest any el Panoràmic ha girat al voltant de l’Extimitat, allò privat i íntim que esdevé públic, i totes les exposicions i activitats del festival han anat lligades a aquest concepte. A partir d’això, i tenint en compte el context COVID-19 que ha fet trontollar la presencialitat en molts contextos diferents, s’han seleccionat amb cura dues de les exposicions del festival i s’ha creat el Dispositiu Pedagògic Virtual que ha vinculat aquestes exposicions a través de dos itineraris diferenciats directament amb alumnes i professorat més enllà dels límits físics del festival.

Les exposicions i els itineraris han estat contextos educatius perfectes per, a través de la fotografia i l’audiovisual, poder parlar temes com la identitat, el gènere, les diversitats, el consum de drogues, l’exposició personal i l’ús a les xarxes, la capacitat d’expressar-nos, qüestionar els estereotips i transformar-nos i transformar.

Foto: IES Celestí Bellera. Granollers

El dispositiu pedagògic virtual i la creació d’itineraris ha vinculat les exposicions seleccionades d’una manera molt directa amb els alumnes a dins de les aules.

El Dispositiu és una proposta de reflexió i creació entesa com un procés amb diverses sessions i una avaluació final que conté una guia educativa i una guia de dinamització per assegurar l’autogestió i l’autonomia del dispositiu virtual a l’aula. Està situat a la web del Panoràmic i s’hi accedeix amb una contrasenya per als centres inscrits. Un cop a dins, a mode de campus virtual, s’hi poden trobar les diverses sessions que contenen tot el necessari per realitzar-les a l’aula: hi ha diversos materials gràfics i audiovisuals on hi han participat artistes, comissàries i especialistes per a treballar els continguts de l’exposició des de la pròpia experiència de les persones joves.

La proposta educativa, a més de les sessions a l’aula acompanyades pel Dispositiu Pedagògic Virtual, contempla la visita a l’exposició (presencial o virtual) i una conversa amb les artistes (presencial o virtual). Finalment, es proposa el repte a les joves de crear una obra pròpia a partir de tot allò treballat i que serà exposada a l’espai virtual de de la web del festival.

Foto: L’Eixida/Panoràmic

Anna Maimir Hernàndez i Joan Gener Barbany
Equip educatiu del festival Panoràmic i socis fundadors de L’Eixida.

Educar per l’antiracisme: noves eines en línia

Foto: Pedro Mata. FOTOMOVIMIENTO

Que les persones joves tinguin l’oportunitat de reflexionar críticament sobre el racisme, així com sobre el rol que cadascú pot tenir en relació amb el racisme, és una necessitat social i al mateix temps un repte per totes les professionals de l’educació. Ara bé, les eines comunicatives poden facilitar aquesta tasca.

Un exemple de tot això son el programa educatiu i la web RACISME(S), dissenyats per SOS Racisme i RUIDO Photo amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’eines pensades per contribuir a incrementar el coneixement de les persones joves sobre el racisme (entès con un sistema global de dominació, desigualtat i discriminació), per explicar-ne els mecanismes estructurals i per identificar els responsables de la seva perpetuació.

Aquests recursos van ser dissenyats per ser, al mateix temps, una eina de suport a l’activitat pedagògica de les professionals de l’educació formal i informal, però també una eina de sensibilització en línia sobre el racisme, amb un format i uns continguts fàcilment «navegables» i dirigits especialment a les persones joves.

RACISME(S) vol contribuir a estimular la reflexió personal de l’alumnat sobre el paper que tota persona pot tenir en relació amb el racisme (de «privilegiada» o «discriminada», «d’aliada» o «opressora» de qui el pateix, d’actor «transformador» o «de bloqueig» del canvi social etc.), i sobre la importància de l’acció antiracista. Aquest és un pas indispensable per a enfortir la comprensió i la implicació de la ciutadania amb la dimensió política de l’antiracisme, i a entendre’l com una eina indispensable per la transformació de la societat.

Com recursos per l’acció educativa, la web reuneix materials en formats diferents (vídeos, fotos, infografies, reportatges, testimonis escrits etc.), que s’acompanyen amb informació procedent de campanyes, informes i de la feina d’acompanyament de persones duta a terme, a diari, per SOS Racisme.

Per a més informació sobre el programa, els seus continguts i els materials en línia disponibles a la web RACISME(S), podeu escriure a: formacio@sosracisme.org

El Clam, cinema social

Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. En segon lloc, perquè en un moment en què l’oferta de productes multimèdia i cinematogràfica és omnipresent i accessible des de múltiples entorns, es fa especialment necessari educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic i oferir uns productes alternatius a l’oferta més comercial i de lleure. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència (sovint, fins i tot en l’àmbit educatiu), però no té en els currículums escolars –ni de bon tros– el pes que té el llenguatge verbal i escrit.

El plantejament pedagògic del Clam per al públic infantil i juvenil s’orienta, doncs, en dues direccions complementàries: en primer lloc, posar en valor el cinema d’autor en tant que creació artística i en tant que vehicle a través del qual l’autor expressa i comparteix amb l’espectador valors estètics, però també ètics i morals i, en definitiva, la seva visió de la realitat. Des d’aquest punt de vista, no existeix un cinema neutral i asèptic. El Clam ofereix una programació que pren partit, des d’una visió crítica amb la realitat, en favor dels drets de les persones. En segon lloc, en la mesura del possible, facilitar claus interpretatives del llenguatge cinematogràfic i educar la mirada. Tota obra, tot producte audiovisual, porta implícits uns missatges que no només s’articulen i s’expressen verbalment. La imatge i el so també hi juguen un paper essencial per conduir l’espectador a través de l’emoció i de missatges subliminars. Saber identificar i objectivar aquestes percepcions, poder entendre quins són els missatges, és un aprenentatge que facilita la mirada crítica i un rol més actiu de l’espectador front al bombardeig constant d’estímuls audiovisuals.

Per això, des del seu inici, el festival ha proposat unes accions adreçades específicament a la població escolar, consistents en la programació d’unes sessions específiques en horari lectiu. Les projeccions s’ofereixen habitualment en el marc del propi festival, per poder contextualitzar i explicar el sentit de l’activitat. Es complementen de vegades (quan és possible) amb la presència d’alguna de les persones protagonistes del film i amb debats posteriors a la projecció o amb treball a l’aula, amb la oferta d’un material pedagògic que el festival elabora expressament per fer reflexionar sobre els continguts de la pel·lícula i altres aspectes relacionats amb la imatge i la banda sonora i com aquests reforcen el relat i ens transmeten, sovint, conceptes i emocions implícits.

Les pel·lícules es seleccionen seguint els criteris de qualitat cinematogràfica i d’interès social amb què el Clam orienta tota la seva programació. A més, es busca que la temàtica sigui d’interès per a un públic jove i que faciliti la reflexió a l’entorn de qüestions d’actualitat amb què es puguin sentir interpel·lats. Cada any, al voltant d’un miler de joves de Manresa, Navarcles i altres poblacions del Bages visiten el Clam. Tant de bo siguin aquests els futurs amants del (bon) cinema.

Serafí Vallecillos
Director del Festival Clam

Combatre la desinformació des de les aules

Els ciutadans tenim el dret fonamental d’accedir a una informació veraç i contrastada. En l’actual context de sobreinformació, arran de la irrupció d’Internet i la possibilitat de què qualsevol usuari creï i difongui contingut a la xarxa, sorgeix la necessitat de verificar la informació que rebem. Amb aquest objectiu, l’abril de 2019, es va crear Verificat: una plataforma de fact-checking que contrasta el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes.

Aquest any posem en marxa Verificat Escola amb l’objectiu principal de formar els estudiants en el consum crític i responsable de la informació digital. Des de fa uns anys, proliferen la desinformació, la postveritat, les fake news, els rumors, les mentides, etc. I els mitjans de comunicació tradicionals, que pateixen una greu crisi de legitimació per part de la ciutadania, no tenen mans suficients per contextualitzar tot el contingut generat i distribuït a Internet a través de plataformes tecnològiques com Twitter, Instagram, Whatsapp, Tik Tok, i un llarg etcètera.

Aquests canals són els més utilitzats pels joves que avui es formen a les escoles i als instituts. Ells són receptors d’aquesta informació poc fiable i és imprescindible que rebin una educació mediàtica digital que els faci ser competents en detectar-la i contextualitzar-la.

Si bé l’anomenada generació Zeta és nadiva digital i la seva manera de socialitzar-se i comunicar-se es caracteritza per ser híbrida entre entre el real i el digital, no està exempta de ser un target desproveït de protecció vers les notícies falses que circulen per Internet. De fet, un recent estudi de la Standford History Education Group explica que els joves adolescents i, no ho oblidem, futurs votants, es refien de l’aparença del web més que del contingut, focalitzen la seva atenció en el titular, poques vegades consulten més profundament els continguts del web, i depositen la seva confiança en aspectes que poden ser fàcilment manipulats.

Aquesta figura presenta el percentatge de trànsit de diferents fonts respecte als 690 principals webs de notícies d’EUA i a 65 webs de notícies falses. Els llocs es ponderen pel nombre de visites mensuals. Les dades són d’Alexa. | Social Media and Fake News in the 2016 Election, Hunt Allcott and Matthew Gentzkow.

Des de Verificat Escola proposem sessions formatives que van més enllà de l’educació mediàtica tradicional, tot utilitzant tècniques com la lectura lateral, l’ús d’eines digitals i la creació i difusió de continguts contextualitzats. I ho fem amb un doble objectiu: (1) que els joves tinguin eines per a esdevenir crítics davant la desinformació, (2) que es constitueixin com una comunitat activa de fact-checkers que s’articula per a combatre-la. Per això, les nostres formacions inclouen des de l’aprenentatge de tècniques bàsiques de verificació fins a la creació d’un propi canal de comunicació basat en l’ús d’eines i plataformes audiovisuals digitals.

A dia d’avui, estem implementant un curs de fact-checking als alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Llor de Sant Boi gràcies a una beca de l’International Fact-Checking Network. Al llarg de l’any, els estudiants, constituïts com una redacció de fact-checking, aprenen a detectar la informació falsa que circula a les seves xarxes i la contrasten, compartint el resultat a través d’un canal de YouTube i perfils a Instagram i TikTok. És la primera generació de fact-checkers formada dins les aules.

Susana Pérez Soler
Responsable d’Educació de Verificat
Elena Salgado Cobo
Assistent pedagògica de Verificat

El CineBaix Educa

Foto: Òmnium Cultural

CineBaix som un cinema associatiu sense ànim de lucre, basat en el voluntariat i l’autogestió, que vam obrir les portes el 4 de novembre de 2005 -just ara fa 15 anys- fruit de la mobilització ciutadana que va sortir al carrer per no deixar-se perdre un espai cultural al centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca del Baix Llobregat.

El cinema constitueix una eina educativa d’una vàlua inqüestionable. A partir d’un llenguatge propi molt atraient, esdevé una font de coneixement de les societats a través de la història, de l’evolució social, del paisatge i de molts altres àmbits de les ciències humanes que el cinema ha sabut expressar i transmetre. En aquest sentit, a CineBaix treballem per oferir cinema de qualitat (cinema d’autor, cinema europeu, cinema en català, documentals…), que acosti a diferents realitats i cultures , que fomenti la reflexió, el debat i la crítica, i que contribueixi a l’apropament i a l’aprenentatge del llenguatge audiovisual, especialment entre els infants i els joves.

El projecte CineBaix.Educa inclou una oferta específica que varia d’any en any, pensada per als diferents nivells educatius, des d’educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius, i també educació d’adults, i oberta preferentment als centres educatius de Sant Feliu de Llobregat però també als centres de la comarca del Baix Llobregat. Aquest projecte té el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu i de la xarxa Europa Cinemas, i inclou tres grans apartats:
1. Cicle “Cinema i drets humans”
2. La Mostra.Educa
3. Sessions a demanda

El cicle “Cinema i drets humans” té dues edicions al llarg del curs: abans de Nadal i abans de Setmana Santa, en les qual s’ofereixen un seguit de pel·lícules per als diferents nivells educatius que pretenen sensibilitzar sobre valors com la solidaritat, el respecte a la diferència, la biodiversitat, la diversitat cultural i lingüística, etc. Cada pel·lícula s’acompanya d’una guia didàctica perquè els docents puguin treballar, a l’aula, el contingut de la pel·lícula tant abans com després de veure-la al cinema. Aquestes sessions són gratuïtes per als centres de Sant Feliu i la resta paguen un preu simbòlic.

Foto: El Llobregat

La Mostra.Educa és un apartat de La Mostra de CineBaix. Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat, que inclou quatre festivals anuals: Festival de cinema de la Mediterrània i del Llevant, Festival de cinema asiàtic, Festival de cinema llatinoamericà i Festival de cinema africà. En cada un d’aquests festivals, s’ofereixen 3 pel·lícules per als centres educatius, amb l’objectiu principal de donar suport a un canvi social basat en la tolerància, el respecte, la cohesió social i la convivència dins una cultura de la pau. Les sessions són gratuïtes per a tots els centres, tant locals com comarcals.

Les sessions a demanda ofereixen als centres la possibilitat d’organitzar una sessió de cinema amb la pel·lícula que els interessi sobre temes o àrees de coneixement en concret. Aquestes sessions són de pagament.

Pel que fa al futur pròxim, CineBaix estem estudiant la manera d’aprofitar la nostra plataforma virtual, la Sala7.CineBaix.Virtual, que vam posar en funcionament a finals de març durant l’etapa del confinament. D’aquesta manera s’ampliarien, encara més, les possibilitats del cinema com a eina didàctica i permetria fer front a possibles eventualitats derivades de la situació actual.

L’any 2019 més de 10.000 alumnes de diferents centres escolars i edats van passar per les sales de CineBaix en el marc del projecte CineBaix.Educa.

Associació CineBaix
www.cinebaix.cat

Manifest d’1entretants a propòsit de la situació educativa d’emergència ocasionada per la COVID-19

La crisi sanitària a causa de la COVID-19 ha provocat la declaració de l’estat d’alarma i, com a conseqüència, la suspensió de les classes presencials. Aquesta nova situació del procés ensenyament aprenentatge a distància, ha posat de manifest una mancança de la competència digital en el sistema educatiu actual. Tant l’alumnat com el professorat n’han patit les conseqüències. Superades aquestes primeres setmanes, ha passat el moment de les improvisacions i cal fer anàlisi i aprendre de l’experiència viscuda.

La UNESCO, en el Marc de Competències dels Docents en matèria de TIC, ja expressa clarament que per a integrar eficaçment les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge es precisa d’una redefinició de la funció dels docents en la planificació i aplicació d’aquestes tecnologies, a fi de canviar i millorar l’aprenentatge.

A més, al Fòrum Internacional de la UNESCO sobre les TIC i l’Educació 2030, l’any 2017, en la Declaració de Qingdao sobre Estratègies de mobilització de les TIC per a realitzar l’agenda Educació 2030, es reafirma que les polítiques i estratègies nacionals sobre les TIC en l’educació haurien de centrar-se en explotar el potencial de les TIC per a garantir que els programes d’educació compten amb recursos adequats i equitatius i insta els governs que donen suport a la investigació i les pràctiques pilot per a aprofitar les tecnologies emergents amb la finalitat de transformar els sistemes educatius, equiparar l’accés a les oportunitats d’aprenentatge i facilitar una prestació de serveis d’aprenentatge intel·ligent i individualitzada.

Des d’1entretants considerem fonamental que l’administració educativa considere, de manera urgent, aquestes qüestions:

      • Definir la competència digital docent, tant instrumental com metodològica. Cal elaborar un document marc adient perquè el procés ensenyament aprenentatge des de les TIC siga efectiu i no genere escletxes digitals.
      • Garantir la presència transversal real de la competència digital en totes les àrees. Tot i que es tracta d’una de les competència establertes per les lleis educatives, s’ha demostrat que resulta insuficient tal i com s’està plantejant actualment a l’aula. Per això cal replantejar-ne la presència transversal en totes les àrees i garantir que l’alumnat, en finalitzar les diverses etapes obligatòries, esdevé competent digitalment.
      • Formació digital del professorat obligatòria. El professorat ha de tindre coneixement de l’ús de les TIC i ensenyar-les al seu alumnat. Si coneix i fa servir les eines digitals en la pràctica docent, podrà acompanyar l’alumnat en el camí cap a la competència digital com a ciutadà autònom i crític, amb una formació que li permetrà accedir al món tecnològicament globalitzat.
      • Aprofundir en la competència informacional i mediàtica del nostre alumnat. Aquesta crisi sanitària també ha fet palesa la importància de la recerca d’informació pertinent, la necessitat de llegir críticament els discursos oficials i polítics, la capacitat per destriar la informació verídica i el tractament acurat d’aquesta per aturar la difusió de notícies falses.
      • Avaluar per aprendre. És menester reduir els continguts dels currículums i insistir, encara més, en el desenvolupament de competències i l’assoliment d’uns criteris d’avaluació. Cal una avaluació per a l’aprenentatge, inclusiva i individualitzada, que desenvolupe l’autoregulació, l’autonomia i la confiança en l’alumnat.

Sens dubte, i així ho veiem des d’1entretants, aquesta crisi ha posat de manifest alguns errors i mancances que cal corregir al més aviat possible. Cal considerar aquest confinament com l’oportunitat per a establir les estratègies adequades que enfortisquen el nostre sistema educatiu amb l’ús de les TIC i aconseguir que el nostre alumnat arribe a desenvolupar una capacitat crítica per a viure com a ciutadà lliure, que puga enfrontar-se amb garanties d’èxit a la societat en què els ha tocat viure i contribuir a fer-la més democràtica, inclusiva i solidària.

1entretants