Salsa bolonyesa i producció audiovisual escolar

Tu, jo i ells (2011). IES Faustí Barberà (2n premi EAJ. Cinema Jove/ Premi Tirant)

La primera vegada que vaig presentar un curtmetratge dels meus alumnes a un festival escolar corria l’any 1995. Es tractava del més longeu dels festivals escolars a l’Estat espanyol, i a València, clar: Cinema Jove. D’aleshores ençà, hi he participat en una vintena d’ocasions. Com també en diferents edicions del Festival Inquiet, del Gaztebideo, dels Tirant, de la MICE i, en una ocasió, del FIC-CAT.

Amb dubtes i recances, els festivals escolars m’han agradat sempre com a experiència de projecció compartida, i com a punt de trobada tant per a l’alumnat com per al professorat. Hi he assistit a molts debats sobre el sentit de la producció audiovisual escolar. Per a mi la qüestió més significativa, ara i adés, es podria resumir en una pregunta: A qui pertany el procés creatiu?

Val a dir que aquesta inquietud no sempre ha estat ben rebuda. Amb els anys, per a bona part del professorat i dels organitzadors d’aquests certàmens, l’acabat final ha esdevingut més important que el propi procés d’aprenentatge. Sens dubte hi ha moltes maneres d’enfocar la producció audiovisual en un centre de Secundària. Recordo que, en diferents situacions, un col·lega intentà tancar el debat amb una afirmació culinària: “A casa meua ningú m’ha de dir com he de preparar els macarrons”. Així que, si m’ho permeteu i sense voler imposar a ningú la recepta de la salsa bolonyesa, exposaré el meu punt de vista, adobat de reflexions, preguntes i errors.

El cor delator (2019), Raquel Barrachina. IES LLuís Vives (Premi Book Tràiler Grup Sorolla/MICE)

En una producció escolar, a qui pertany el procés creatiu?

En la introducció del cinema a l’escola hi ha una referència obligada, per a mi imprescindible: La hipòtesis del cine (1) d’Alain Bergala. He discutit molt sovint amb les pàgines d’aquest llibre. Però, hi torno sempre. Sobre aquesta qüestió de la producció escolar no puc estar més d’acord. Concretaré la visió de Bergala en tres cites:

1. “En un context educatiu, el principal objectiu no és la pel·lícula com a objecte, com a producte, sinó l’experiència insubstituïble d’un acte, per modest que siga, de creació.”

2. Per què (…) un grup de xiquets han de dominar el que sabem que és el resultat d’un llarg procés de maduració, no només tècnica, sinó també d’aprehensió general del món i dels models de representació?” (p.168)

3. “Aquesta perversió de la realització escolar que consisteix en organitzar-ho tot per assegurar l’èxit del resultat final sovint comporta una confiscació de l’acte de creació.” (p.171)

Fent balanç, me n’adono que he treballat la producció audiovisual bàsicament de dues maneres que anomenaré Model A i Model B.

El model A consisteix a fer grups de 4 o 5 alumnes que han d’escriure, gravar i editar un curtmetratge. Cada grup es responsabilitza del seu projecte.

El model B, en canvi, consisteix a realitzar un únic curtmetratge entre tots, tot dividint l’alumnat en grups encarregats de diferents funcions
o de diferents escenes.

Pot semblar que no hi ha gran diferència entre un model i l’altre. No és així. El model B permet un major seguiment i control del procés i de l’acabat. Per això, la meua seqüència ha estat A-B-A. És a dir, vaig començar donant major llibertat a l’alumnat. Després vaig intentar controlar el resultat per allò de “l’èxit” que temia Bergala i vaig dividir tasques, fent-me càrrec en tot moment de la coordinació i la supervisió.

Finalment, he tornat al model A amb el propòsit de fer els alumnes completament responsables del seu procés creatiu. D’aquesta manera el resultat és més incert. Però, al meu parer, més autèntic perquè forma part d’un procés d’aprenentatge real i insubstituïble. Diré més, pot passar i passa que, de sobte, et trobes amb curtmetratges d’una veritat corprenedora, que només he vist en aquells treballs en què els alumnes han assumit totalment els riscos del procés creatiu. Sense “confiscacions” adultes, ni del professorat ni de professionals externs al centre educatiu.

Enjaulado (2020), IES Lluís Vives (Seleccionat EAJ Cinema Jove/ Premi eMOVE)

El professorat ha d’aparèixer en els crèdits?

Amb els anys he arribat a la conclusió que com menys apareguem als crèdits, millor. Tan poquet com puguem.

Deixem-les ser creatives. Deixem-los equivocar-se totes les vegades que siga menester, i tenir l’oportunitat d’aprendre dels errors. Deixem-los acarar-se escena a escena amb el guió, suar en el moment de la gravació, desvetllar-se durant l’edició. Deixem-les contar i contar-se.

Recordo que en una entrevista Agnès Varda (2) explicava: “Jo he conegut la tècnica difícil, professional i un poc misteriosa. Ara tot és més fàcil”.

Així és: quan vaig començar, pocs alumnes tenien una càmera de vídeo. Ara tots en tenen, si més no, la càmera del mòbil. Quan vaig començar havíem d’emprar una taula d’edició del CEFIRE. Ara, qualsevol pot accedir a un software d’edició acceptable. Ara la tècnica és senzilla i els adolescents no li tenen gens de por. Per tant, deixem-los anar fent, anar fent-se.

Pilar Alfonso Escuder
Professora de Secundària

 

1 – La hipótesis del cine (2007), Alain Bergala. Laertes
2 – Varda, espigando a una espigadora, Isabel María (2014)

Qui ens ensenya cinema?

“Cinema” (1988) Joan Brossa

Deia Joan Brossa que “El cinema ens ha ensenyat a mirar” (Anafil, 1987), avui, seguint aquest joc de paraules caldria preguntar-nos… qui ens ensenya cinema?

Alguns estudis diuen que el cinema és un dels mitjans audiovisuals més utilitzat a l’aula, sobretot pel que fa a il·lustrar els continguts curriculars. En aquest sentit podríem dir que el cinema és una bona eina pedagògica a l’hora de transmetre contigus.

Per altra banda tenim un col·lectiu de professorat que molt sovint s’endinsa en l’aventura de la producció audiovisual escolar, experiències amb molt de voluntarisme i pocs recursos tècnics, però que moltes vegades tenen un resultat molt reeixit. El cinema té en l’àmbit de l’educació, tant a Primària com a Secundària, un col·lectiu petit però molt actiu de professionals que s’estima el cinema i ensenya cinema a les aules.

En el marc d’alguns festivals estan creixent espais d’encontre entre el món del cinema i el món de l’educació, aquest és el cas del Festival CLAM de cinema social de Manresa o el FIC-CAT de cinema en català de Roda de Berà, que en la seva programació inclouen “noves zones” de reflexió i debat sobre l’educació i l’audiovisual, amb la intenció d’acostar els dos mons: el pedagògic i el cinematogràfic.

Però en aquest binomi educació i cinema, volem anar més enllà i preguntar-nos quina és la posició i opinió dels professionals del cinema en relació a l’educació i a l’educació audiovisual en particular. En aquest sentit parlem amb Neus Ballús i Judith Colell candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català. Dues directores que creuen fermament en el cinema com a eina de transformació social.

Neus Ballús. “Una acadèmia de portes obertes”.

Educació i cinema

Judith Colell -que encapçala la candidatura Cinema i Futur– proposa que l’Acadèmia faci “un pacte amb la Conselleria d’Educació i algunes institucions que ja estan treballant, com Drac Màgic o Cinema en Curs, i també amb festivals de cinema que estan fent una tasca molt i molt interessant de treball amb les escoles. Hem d’ensenyar a veure cinema i hem d’ensenyar a veure cinema català… i en català”.

«Jo diria que juguem amb l’avantatge, ens diu Neus Ballús de la candidatura Una acadèmia de portes obertes, els espectadors joves estan molt acostumats a consumir audiovisual i en realitat es necessiten més que mai els relats cinematogràfics.» Per aquesta directora cal transmetre al jovent «el plaer per veure cinema, fent-los experimentar que vol dir veure cinema en una sala i veure que és diferent l’experiència compartida de l’experiència individual que podem tenir a casa. Tècnicament és una experiència que ens envolta, que és molt sensorial, que no es pot viure a través ni de plataformes ni de mòbils».

Judith Colell. “Cinema i Futur”

Nous espectadors

Quan es parla de la crisi del cinema, i de l’augment del consum d’altres pantalles, es parla molt sovint d’incorporar nous espectadors a les sales. Però de quina manera es pot incorporar el jovent al cinema català?

Per Judith Colell «l’única manera de crear nous públics és justament incidint a les escoles i ensenyant a veure un altre tipus de cinema i ensenyant, sobretot, el nostre cinema.»

En aquest punt Neus Ballús afirma que “cal generar un pont entre la gent que fem cinema i els nous espectadors” i subratlla la necessitat d’ensenyar «llenguatge cinematogràfic i la seva història. És molt important que s’estudiï història del cinema per entendre la seva evolució fer-se’l seu i que ells mateixos -no només com a espectadors- sinó com a creadors utilitzin la plataforma del cinema.» conclou.

Aquestes son algunes reflexions per un debat sobre com implementar l’educació del cinema a les aules. Un debat per dissenyar i crear «espais» o «amplies zones» de trobada que acostin el professorat i els creadors i creadores audiovisuals.

Francesc-Josep Deó

 

TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA

El Festival CLAM i AulaMèdia organitzen la primera TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA el dissabte 8 de maig a l’Espai Plana de l’Om de Manresa.

Aquesta TROBADA te un doble objectiu, per una banda vol mostrar algunes experiències de producció audiovisual que s’estan realitzant en escoles i instituts de Catalunya i, per l’altra, reflexionar -des d’una perspectiva pedagògica- com és de necessari que els infants i el jovent coneguin el llenguatge audiovisual que utilitzen les grans i les petites pantalles. També donarem a conèixer materials que pugui ajudar a mestres de Primària i professorat de Secundària a dur aquest llenguatge a l’aula, en aquesta ocasió presentarem el DVD Dóna’m la teva mirada un material audiovisual produït per AulaMèdia. A totes les persones assistents a la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA se’ls lliurarà gratuïtament aquest DVD.

La inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la.

Us hi esperem!


“El cinema ens ha ensenyat a mirar.” Anafil, 1987. Joan Brossa


Més de mig centenar de docents a Manresa

Espai Plana de l’Om. Manresa. Dissabte, 8 de maig 2021

El Festival CLAM i la revista digital AulaMèdia han reunit més de mig centenar de docents de la Catalunya Central a Manresa, per parlar de CINEMA I EDUCACIÓ. El cine, una gran eina formativa.

Joan Barbé
@Joan_Barbe


PROGRAMA

Dissabte, 8 de maig de 2021


9.30 h – Benvinguda i presentació de la TROBADA 2021

    • Serafí Vallecillos – Director del Festival CLAM.
    • Francesc-Josep Deó – Director d’AulaMèdia.

Presentació del material audiovisual “Dóna’m la teva mirada

10.00 h – Experiències educatives de producció audiovisual.
Presenta i dinamitza: Helena Soriano

    • Laura Bozzo Molgosa – Coordinadora del Projecte Trilingüe. Escola FEDAC. Manresa.
    • Remei López Planas – Directora de l’Institut La Sínia. Parets del Vallès.
    • Jaume Martín Jordana – Mestre d’anglès. Escola Sant Josep Oriol. Barcelona.
11.30 h – DESCANS

12.00 h – La importància del llenguatge audiovisual a l’era digital.
Presenta i dinamitza: Francesc-Josep Deó

    • Clàudia Barberà Miró – Nadir. Audiovisual i educació.
    • Jesús Fernández Périz – Coordinador del Festival CLAM.
    • Gemma Paricio Pera – Cap d’estudis de l’Institut Euclides. Pineda de Mar.

13.45 h – Clausura de la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA

    • Serafí Vallecillos – Director del Festival CLAM.

…i per la tarda el Festival CLAM programa, a la Plana de l’Om, les pel·lícules:


DATA I HORARI

DISSABTE 8 DE MAIG. De 9.30 h a 14.00 h


INSCRIPCIÓ

La inscripció a la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA és gratuïta, però cal formalitzar-la.


LLOC

La TROBADA 2021 es realitzarà al ESPAI PLANA DE L’OM. Plana de l’Om, 5 de MANRESA.

Plana de l’Om. Manresa
Espai Plana de l’Om

MATERIAL

A totes les persones assistents a la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA se’ls lliurarà gratuïtament el DVD Dóna’m la teva mirada.

DVD “DÓNA’M LA TEVA MIRADA”

Dóna’m la teva mirada és un material audiovisual, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla.

Un manual en forma de DVD que combina explicacions teòriques amb demostracions pràctiques. El reportatge estarà dividit en set apartats o capítols que tracten elements bàsics del llenguatge audiovisual o cinematogràfic com l’enquadrament, els tipus de plans, els moviments de càmera, el punt de vista, la il·luminació, el muntatge i el so.

Una eina anomenada Cinescola

Cinescola va néixer com un projecte modest amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volia introduir l’educació audiovisual a l’aula. És a dir, per ensenyar cinema, per debatre sobre cinema, i també per fer servir el cinema per aprendre altres matèries. Primer fou una separata de la revista digital d’educació en comunicació, AulaMèdia, després es transformà en una pàgina web autònoma, fins ara que, setze anys després del seu inici, s’ha transformat en un autèntic portal educatiu sobre cinema amb vocació de constituir-se en una eina quotidiana a l’aula.

Cinescola ofereix avui unes 150 propostes didàctiques competencials sobre pel·lícules, d’accés lliure i ordenades per matèries, tant per a l’educació primària com per a secundària, a més d’altres recursos com ara llibres sobre educació audiovisual o una guia d’autoaprenentatge del llenguatge cinematogràfic. Tot plegat sense cap mena d’ajut o subvenció, mostra ben eloqüent de la situació de voluntarisme que des de sempre pateixen els projectes d’educació mediàtica.

Durant aquest temps, Cinescola ha volgut consolidar un model per tractar el cinema a les aules, però a la vegada ha expressat sempre la intenció que el professorat millorés, ampliés i matisés les propostes ofertes. Tots sabem que les receptes no poden aplicar-se directament a classe, sinó que cal adaptar-les a cada situació, a cada realitat de les nostres aules, tan diverses.

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes es troba avui en una situació de penúria. Això fa que una part important de les propostes d’educació cinematogràfica que han de dur a terme els i les docents que emprenen aquesta aventura, siguin molt de base, molt de trinxera, de crear fonaments. Per tant, no hem de tenir cap escrúpol en treballar un cinema força comercial, dins dels límits de la dignitat però, per poder avançar en el coneixement del llenguatge audiovisual, en la cultura cinematogràfica, en la reflexió ètica.

El treball escolar amb el cinema és absolutament pluridisciplinar i representa disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix tasques formatives tan bàsiques com la comprensió, l’adquisició de conceptes o el raonament. En un món particularment accelerat pel vertigen de les xarxes socials i la toxicitat de determinats productes mediàtics, és un exercici de sensatesa redescobrir el cinema com un mitjà excepcionalment enriquidor per a fer gaudir de la cultural audiovisual i educar la mirada. L’educació cinematogràfica ens ensenya a tenir una mirada més culta, més il·lustrada. I és que la nostra forma de mirar és la nostra forma de situar-nos en el món.

Finalment, hem de dir que Cinescola és també una finestra per a la participació de tots aquells professors i professores que volen compartir les seves propostes sobre cinema i que fan servir a les seves escoles, als seus instituts, per poder avançar així amb més seguretat en el desplegament de l’educació mediàtica.

Ramon Breu

Web sobre “Llenguatge Audiovisual”

En el web LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual o cinematogràfic explicats amb exemples. Està pensat per a suport de professors o estudiants que treballin el cinema i la televisió a l’aula o per a l’aprenentatge autodidacta.

Feu-lo servir com més us convingui i no dubteu a comentar tot allò que vulgueu, a queixar-vos d’algun vídeo que hagi deixat de veure’s i a suggerir altres escenes possibles que serveixin d’exemples.

En el web LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi podeu trobar els següents apartats:

Si treballeu el llenguatge audiovisual, també us pot ser útil aquest altre material: Dóna’m la teva mirada”