Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació organitzada per AulaMèdia. En aquesta setena edició ofertem cursos telemàtics que intenten cobrir els diferents aspectes de l’Educació en Comunicació: l’anàlisi dels continguts dels mitjans, la pedagogia de la imatge, les eines tecnològiques, etc.
CURSOS TELEMÀTICS
– Examinem la publicitat a l’aula
– Eines web 2.0 per l’aula de llengua estrangera
– Disseny de recursos audiovisuals amb el suport del web 2.0
Podeu consultar tots els cursos de l’EEEC aquí:
Dóna’m la teva mirada és un documental pensat per explicar de manera didàctica els fonaments del llenguatge audiovisual. Un material innovador i en català, per ensenyar el llenguatge audiovisual des del punt de vista tècnic però també des del punt de vista de l’espectador.
La idea d’aquest projecte sorgeix de la constatació de la manca d’un material com aquest en català, tot i haver-hi un gran nombre d’estudiants de cinema al nostre país. Des d’AulaMèdia ja fa un parell d’anys que vam muntar el blog de llenguatge cinematogràfic per ajudar a cobrir aquesta mancança i ara volem fer un pas necessari més enllà amb aquest reportatge de referència que englobarà tots els aspectes del llenguatge audiovisual en un menú interactiu que el farà utilitzable per apartats solts o com un tot. D’aquesta manera, doncs, volem contribuir a fer possible estudiar cinema i televisió en català.
El títol parteix de la idea que quan ens asseiem davant una pantalla la nostra mirada deixa de ser nostra perquè passa a ser la mirada de la càmera: nosaltres només podem veure el que surt en pantalla i el que hi surt no ho hem decidit nosaltres, sinó la persona que dirigeix la càmera. Podem dir, doncs, que quan estem davant una pantalla, durant una estona li deixem la nostra mirada a la càmera i ella decideix què veiem.
El reportatge estarà dividit en set apartats que tracten els elements bàsics del llenguatge audiovisual: 1. Enquadrament, 2. Tipus de pla, 3. Moviments de càmera, 4. Punt de vista, 5. Muntatge, 6. Il·luminació i 7. So.
T’encanta aquella hora del dia en la que la llum, gairebé horitzontal, xoca amb les façanes i els balcons del l’Eixample. Aquest matí de setembre fa una temperatura ideal; llàstima que sigui dilluns, això trenca la perfecció de la jornada. A punt d’entrar per la porta de l’institut, un SMS del Xavier et recorda que la reunió de la tarda és a les sis. Quin dia t’espera!
A la sala del professorat et trobes en Miquel.
–M’han regalat un telèfon! –et diu tot content.
–Qui? La teva dona? –li preguntes, pensant que era un regal d’aniversari… o similar.
–No, home! La meva companyia telefònica.
–Un altre mòbil? Que vols destrossar tota l’Àfrica? –li engaltes amb un to apocalíptic, per cridar la seva atenció.
De sobte, es queda tot parat, amb el dit immòbil sobre la pantalla tàctil i mirant-te com dient: “Ja he fet alguna cosa malament”.
Li expliques que el coltan, format pel niobi i el tàntal, és un mineral que s’utilitza especialment en la fabricació de les bateries de la telefonia mòbil. Que el 80 per cent de les reserves mundials es troba a l’Àfrica, concretament a la República Democràtica del Congo. A més, amb el coltan també es fabriquen aparells electrònics, com microprocessadors o condensadors, i es construeixen armes intel·ligents –quina ironia, “armes intel·ligents”- com ara els míssils balístics. Per tant, està considerat un mineral estratègic per al desenvolupament de les noves tecnologies.
–Es que no ens podem escapar mai de les seves urpes! –exclama el Miquel, amb la consciència feta pols i guardant-se el mòbil ràpidament a la butxaca.
Recordes com l’Anna t’explicava, ara fa uns mesos, la relació del tràfic il·legal del coltan amb la guerra a l’Àfrica central, que implica –a més del Congo- altres països com Rwanda i Uganda. Una guerra que es finança amb la venda d’aquest mineral i en la que –segons “dades optimistes” de les Nacions Unides- des de 1997 han mort un milió de persones.
–La fam no és l’únic problema de l’Àfrica –et deia.
L’Anna et va relatar amb tot detall la situació a la República Democràtica del Congo. Com 10.000 miners –entre ells molts nens- treballen a la regió de Kivu, a l’Est del Congo, en règim de semi-esclavatge. Com les escoles de la zona estan buides perquè els nens estan treballant a les mines.
Se’t posa la pell de gallina en pensar el mal que està fent aquest mineral… bé, el mineral no, més aviat el qualificatiu de “estratègic”, que és el que el dota d’un poder brutal: militar i, sobretot, comercial.
–Però Anna… quina solució hi ha a tot això? Es pot fer alguna cosa? –li demanaves.
Com a resposta et va preguntar amb una ironia molt crua:
–No utilitzar telèfons mòbils, potser?
El teu silenci va fer evident les contradiccions que això implicaria, fins i tot entre les persones més conscienciades. En uns segons, la teva raó va saltar diverses vegades del pensament realista –de la impossibilitat de la proposta- a la mala consciència. Miraves el teu mòbil sobre la taula, però tu no gosaves badar boca.
Com intuint el que pensaves, l’Anna et va dir amb un to serè i terriblement sarcàstic:
–No et preocupis, Francesc, només és el cul del món.
Francesc-Josep Deó
Publicat al llibre “Zàping”
Convidar els nostres alumnes a tenir una actitud critica vers els mitjans de comunicació i que la seva anàlisi estigui present a les nostres aules i programacions són les dues idees principals que impulsen AulaMèdia des de fa més de 10 anys.
Aquest va ser l’esperit que va planar a les sales del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona durant les tres tardes de les Jornades EduCom 2012 que van aplegar una quantitat considerable de mestres per compartir experiències i dubtes al voltant de la complicada relació entre educació i mitjans de comunicació.
La primera jornada, presentada i moderada per Carme Canet, va comptar amb la presencia de Vicent Partal, director de Vilaweb, que va compartir amb nosaltres, de forma molt pedagògica, la situació dels mitjans de comunicació avui en dia.
Partal, que va definir la situació del diaris en format de paper com a agònica, ens va il·lustrar sobre la gran reconversió que hauran de patir els mitjans –comparable a la que van patir d’altres sectors com el tèxtil o la siderúrgia- així com a valorar positivament l’estímul imparable i impagable que per a la premsa ha de representar les xarxes com Twitter o el fenomen blogger.
Vicent Partal va cloure amb la reflexió que els periodistes necessitaran una cura d’humilitat davant tantes fonts d’informació però reivindicant alhora el seu paper necessari a la nostra societat com a portaveus crítics de la ciutadania. L’acte és va cloure amb el lliurament dels “REConeixements 2012” als autors i autores de les peces audiovisuals seleccionades de l’activitat “Fes un vídeo!” de la campanya Una mirada crítica a la televisió.
La tarda del dijous 24 va ser la tarda de les experiències a l’aula. Introduïts per en Paulí Castelló, es van presentar les propostes realitzades per diferents docents sobre el tractament dels mitjans audiovisuals.
Va començar la Yolanda Jolis del MACBA i la seva ZERO TV que va mostrar experiències audiovisuals de diferents instituts dintre de l’apartat que el museu barceloní dedica a tal efecte.
Jaume Martín, de l’Escola Sant Josep Oriol, va explicar la seva experiència a l’aula amb els seus alumnes de 6è de Primària debatent i reflexionant sobre “Sexisme i Mitjans de Comunicació” després de fer ús de la pàgina web Una ciutadania crítica , un excel·lent material per treballar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
Seguidament l’Andreu Montañés i el Francesc Ginel, de l’Institut Marta Mata de Montornès del Vallés, ens van mostrar com treballar els diferents mitjans de comunicació dintre de la programació d’una manera transversal i eficaç. Els avenços en aquest camp realitzats per aquest Institut van provocar una sana enveja entre l’auditori no només per la quantitat de temps que la comunicació ocupa sinó també per la qualitat i la col·laboració general del centre.
Finalment, l’Andreu Rabassa, de l’Institut Miquel Biada de Mataró, ens va parlar d’Audiovisuals i ciències, mostrant el seu concurs de vídeos de ciències a on es barrejava una gran participació dels alumnes i de l’institut en general amb la qualitat dels seus treballs.
El dia de cloenda, la tarda de divendres 25, i presentats també per en Paulí Castelló, es van aplegar a la taula del Col·legi de Periodistes de Catalunya els darrers especialistes en comunicació.
La Yolanda Jolis va completar la presentació de les produccions audiovisuals escolars realitzades en el marc de ZERO TV dintre del marc del Macba i on diversos instituts van mostrar pinzellades de les seves obres realitzades càmera en mà.
Com a cloenda de les jornades i sota el títol d’“Una reflexió mediàtica per a una ciutadania activa” en Rolando d’Alessandro, un activista mediàtic com ell mateix es va definir, va presentar la seva visió sobre el tractament que els mitjans han donat a fenòmens com el moviment del 15 M, així com del moviment ocupa. D’alessandro va criticar els interessos que mouen els mitjans de comunicació i va posar la visual en la manipulació que sovint exerceixen sobre les noticies. També va posar de relleu la importància que les xarxes socials tenen en la informació avui en dia.
En Xavier Breil ens va fer cinc cèntims de l’entorn ideològic de les sèries de televisió que, al marge de la seva funció d’entretenir, també traspuen idees i ajuden a crear models ideològics i socials entre els espectadors.
Finalment, amb la seva xerrada “Miren… però no veuen”, en Francesc-Josep Deó va convidar a una reflexió final sobre els mitjans de comunicació a l’aula i va reafirmar les seves idees de quin és el paper que l’educació ha de jugar en aquest terreny, quin hauria de ser el paper de les institucions i va animar a docents i d’altres àmbits educatius a crear una Ciutadania Critica i a no ignorar la realitat mediàtica i tecnològica on es desenvolupa la nostra educació en aquests moments.
AulaMèdia
Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD d’AulaMèdia vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes (Elvira Altés, Xavier Giró, Roger Palà, Vicent Partal i Teun A. van Dijk) que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El reportatge també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.
Si t’interessa el reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]
Si vols el DVD “Una mirada crítica” emplena aquest formulari i per una aportació de 15 € te l’enviem a casa.
Emplena el formulari i clica “Enviar”.
