Una mirada crítica

Una mirada crítica [vídeo promocional]

dvd5Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD d’AulaMèdia vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes (Elvira Altés, Xavier Giró, Roger Palà, Vicent Partal i Teun A. van Dijk) que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 15 €) AQUÍ.

També el pots trobar a les botigues d’ABACUS.

Ens equivocàvem… una vegada més!

taulescadires

El 18 de juny de 2014 el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Sr. Roger Loppacher i la exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sra. Irene Rigau, van signar “un conveni marc de col·laboració” entre ambdós organismes que tenia com a objectiu principal “introduir l’educació en comunicació audiovisual als centres educatius de Catalunya”. Un document que recollia molt bones intencions i també algunes bones propostes: realització de setmanes temàtiques dedicades a l’alfabetització audiovisual, l’elaboració i la difusió d’eines i materials didàctics, conferències i tallers als centres educatius de Catalunya, realització de pràctiques en mitjans de comunicació audiovisual, etc.

El novembre del 2014 AulaMèdia publicava un article que amb el títol Una nova etapa? feia menció a aquest conveni. Tancàvem l’article amb algunes preguntes.

“Desprès de llegir amb atenció i bons ulls l’acord, ens vénen al cap moltes preguntes, com per exemple: amb quin pressupost es vol fer tot això? Ha de ser el CAC o l’administració educativa qui potenciï l’Educació Mediàtica a les aules? I, sobretot, de quina forma concretaran “una eventual variació del currículum escolar” per aconseguir introduir realment l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres educatius de Catalunya?

Caldrà veure si, una vegada més, ens equivoquem o realment s’obre una nova etapa. Temps al temps.”

Passats alguns mesos, amb la intenció de fer un seguiment per aquesta revista digital, vam sol·licitar al CAC informació de les actuacions derivades de l’esmentat conveni a través de correus electrònics, cartes, trucades telefòniques a la secretaria i al gabinet de premsa… però res! Vam enyorar altres temps on la comunicació amb el CAC era molt més fluida. Malgrat tot, al cap d’uns mesos vam tornar a intentar-ho… res de res!

une

Com no tenim respostes, ens seguim preguntant com i de quina forma es pot concretar, com diu el conveni, “una eventual variació del currículum escolar” per aconseguir introduir realment l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres educatius de Catalunya.

Ara desprès de 20 mesos (més d’un any i mig) de la signatura del conveni seguim sense tenir cap informació. No entenem aquest secretisme per part del CAC, a no ser que tot fos un bluf. Per desgràcia el temps ens demostra que aquests tipus d’iniciatives institucionals acaben “en no res o colgades de pols en un calaix”, com apuntàvem fa mesos en l’article abans esmentat.

Potser caldrà esperar la renovació del CAC, la marxa d’alguna Consellera del CAC -i qui sap si també del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya- per tornar a esperar “una nova etapa pedagògica” que tingui en compte l’educació mediàtica… o potser aquest tren ja ha passat?

Jordi Joan Raventós

“El poder dels mitjans”

gemma

Ja hem començat a enregistrar les primeres preses del reportatge “El poder dels mitjans“. Dijous 11 de febrer vam realitzar les entrevistes a Gemma Garcia i Jesús Rodríguez a la redacció de la Directa al barri de Sants de Barcelona.

Aquest reportatge apareixerà en format de DVD el juliol de 2016, però per tirar endavant “El poder dels mitjans” necessitem l’ajut de 1o0 protectors i protectores. Si vols ajudar a consolidar aquest projecte emplena el formulari que trobaràs aquí.

AulaMèdia

L’escola, escenari audiovisual?

croma1

De seguida que un mestre o professor supera la primera fase en la introducció de la producció audiovisual a l’aula, apareixerà una gran limitació per a la seva consolidació: la repetició del mateix escenari, l’escola, en tots i cada un dels audiovisuals que es produeixen. I, així, el que en un primer instant pot fer gràcia (veure l’aula, els passadissos, els espais exteriors… a la pantalla), amb la seva repetició s’acaba produint un cansament descoratjador. Aquesta limitació es trasllada també a la fase creativa: costa ja trobar noves idees per fer un guió ambientat en aquest mateix lloc, nous personatges que no siguin estudiants i, en definitiva, costa trobar noves i interessants històries per explicar, perquè l’espai esdevé en una limitació creativa.

Llavors, com podem superar aquesta situació tan frustrant, un cop hem introduït la producció audiovisual a l’aula i hem obtingut, fins i tot, alguns petits èxits? En aquest punt, cal fer un pas definitiu per a la consolidació d’una producció audiovisual oberta i estable, connectada amb els interessos dels alumnes i diversificada temàticament. Podrem assolir aquest nou estadi si aconseguim:

croma2

1-. Traslladar la fase de rodatge a fora de l’escola. L’exterior, el món fora de l’aula, és on passen la majoria d’històries interessants. Tot el procés de creació d’un audiovisual, si hi ha els mitjans necessaris, es pot fer a l’aula (la preproducció i la postproducció), excepte el rodatge, que cal fer-lo a fora. El professor haurà de fer un bon seguiment i acompanyament dels alumnes en la fase creativa, especialment en la cerca d’una idea (que normalment ja ve donada per algun contingut treballat a l’aula) i en l’escriptura del guió i, després, establir un calendari per al rodatge d’obligat compliment. L’edició del material gravat també es podrà fer a l’aula posteriorment. En una situació de bona motivació de l’alumnat, no hi acostuma a haver problemes perquè els alumnes dediquin el seu temps a fer aquest tipus de ‘deures’. El principal problema és que el professor no controla el rodatge i d’allò previst i planificat al guió, al que s’acaba gravant, pot passar de tot!

2-. Dotar l’escola d’un petit estudi audiovisual. Amb un trespeus, una càmera, un croma (pot ser una paret pintada) i un parell de focus n’hi ha prou. Si a més tenim solucions per al so, encara millor (un o dos micròfons de corbata són suficients, però en un espai reduït com és una aula la captació del so que fan els micròfons de les càmeres no és problemàtica). De fet, l’únic imprescindible de tot això és la paret verda o blava. Amb un croma no aconseguirem portar tot el món a l’aula, hi ha limitacions (per exemple, als plans oberts), però sí que aconseguirem imatges molt efectistes amb primers plans i plans mitjos de molta versemblança. Només hem de mirar de triar una estança força il·luminada (si no tenim focus) o amb possibilitat de modificar-ne la llum (amb interruptors, cortines, persianes,etc.) i vigilar molt la incidència de les ombres.

croma3

L’assentament d’una producció audiovisual estable i de qualitat en una escola pot dependre, en molts casos, de la superació del cansament i de les limitacions creatives que la repetició d’un mateix espai provoca. Són aquests factors altament limitants, que dilueixen l’empenta inicial i que cal superar amb mà esquerra i imaginació. Gravació d’imatges fora de l’escola i paret croma són dues propostes efectives per consolidar la producció audiovisual als centres.

Gerard Vilanova, professor del Col·legi El Casal