AulaMèdia | AulaMèdia

Un audiovisual racista i LGTBIfòbic

En la inauguració de les passada edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, l’espai de debat i reflexió que vam iniciar Dones Visuals fa tres anys, presentàvem la primera fase d’un estudi que vol posar de relleu la discriminació racista i LGTBIfòbia que existeix dins de l’audiovisual català.

El lema de l’Acció Dones Visuals d’aquest any ha estat Les futuristes, amb el convenciment que allò que desitgem pel futur, creiem que ha de ser el que desitgem per ara. Totes podem ser les futuristes si fem l’acte de responsabilitat que significa pensar en aquest avui transformador.

Per tant, creiem que és necessari i urgent que el paradigma des del qual s’ha construït l’imaginari audiovisual canviï, i perquè aquest canvi es produeixi, hem de saber com som i on som, hem d’aprendre d’experiències exitoses i inspiradores d’arreu del món per poder impulsar les mesures correctores oportunes. Hem de deconstruir els nostres prejudicis conscients i inconscients, hem de formar-nos i hem de generar un veritable espai d’igualtat d’oportunitats.

En definitiva ens hem de responsabilitzar professionals, empreses i institucions com a constructores d’aquestes finestres per on mirem el món i en paraules de l’activista Pol Galofre, que “no siguin retalls esbiaixats de la diversitat del món”.

D’aquesta idea parteix el Pla estratègic per a un audiovisual igualitari i inclusiu, de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.

El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual.

Volem agrair a les persones que estan treballant en aquest pla el seu esforç i també implicació personal, a la Salima Jirari, la Fatima Kamaso i la Sofia Esteve.

Podem ja compartir la primera fase de resultats de l’estudi qualitatiu: Testimonis colpidors recollits a partir de 52 entrevistes a dones i identitats dissidents que ens han explicat la seva vivència com a professionals de l’audiovisual. La seva generositat ha fet possible que puguem saber millor com som. Hem procurat que tinguessin un espai segur i anònim des d’on fer-ho, i no els podrem agrair mai prou que hagin compartit les seves experiències, sovint doloroses, amb nosaltres.

Discriminacions racistes, LGTBIfòbia, capacitisme i exclusió laboral

“Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català. Les 52 entrevistes que hem portat a terme a persones de diferents àmbits professionals, amb diferents trajectòries, anys d’experiència, etc., revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquestes persones. Si parlem del col·lectiu LGTBIQA+, moltes de les persones entrevistades expliquen haver patit actituds LGTBIQA+fòbiques en l’entorn laboral, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.

També s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats dissidents racialitzades, en el que les persones entrevistades expliquen haver patit actituds racistes en l’entorn laboral, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden crear, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis, “si una actriu normal dedica 1 h al dia a trobar càstings, jo hi dedico 3 h perquè tinc moltes menys oportunitats.”

En el cas de les discriminacions patides per dones i identitats dissidents amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició, per exemple.

L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep la indústria com a font de violències, en què moltes de les persones entrevistades ens parlen de l‘hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. Una de les testimonis confessa que “m’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge per què em trobava en espais violents i que tenien a veure amb homes blancs, cis… Això ha influenciat en què vulgui treballar sola, per fugir de les dinàmiques de poder exercides per homes cis heterosexuals.”

Un pla en diverses fases

El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual. Les dues primeres fases d’aquest pla que formen part de l’estudi i anàlisi es presentaran públicament la tardor del 2023.

Dones Visuals

El II Fòrum Cinema i Educació

II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ (Foto: AulaMèdia)

En el marc del Festival Internacional del Cinema en Català (FIC-CAT) s’ha celebrat el II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ coorganitzat per AulaMèdia. Educació Mediàtica i el mateix Festival. L’encontre s’ha plantejat com una jornada formativa adreçada a professionals de l’educació i també a totes aquelles persones interessades en la reflexió i la millora de l’Educació Audiovisual i Mediàtica a les aules. El II FÒRUM ha estat coordinat per Pilar Franquet Perelló, responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT, i Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.

El casal municipal “Les Monges” a Roda de Berà va ser l’escenari del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ; un espai acollidor on els assistents van poder compartir reflexions, aprendre més sobre educació mediàtica, rebre inspiració per millorar la seva pràctica docent i retrobar-se amb els professionals que segueixen els actes d’AulaMèdia en un ambient relaxat i acollidor.

A primera hora La Pilar Franquet, junt amb la Cris Gambín Botanch i en Toni Pinel González, codirectors del FIC-CAT van inaugurar el II FÒRUM conjuntament amb Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.

Francesc-Josep Deó, Albert Carbó, Cilia Willem i Josep Maria Vallès (Foto: Jaume Martín Jordana)

Taula rodona: “Educar per a veure cinema”
El primer bloc es va iniciar de la mà de Josep Maria Vallès Badia, cinèfil, projectista i responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp. La seva intervenció, amarada per una genuïna afició a la història del cinema des de fa molts anys, ens va fer conscients de la necessitat de donar a conèixer, als joves i als infants sobretot, els inicis i la història del cinema analògic. En aquests orígens és on sorgeix la màgia del setè art.

Cilia Margareta Michael Willem, coordinadora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, va parlar dels canvis actitudinals de l’alumnat després de la pandèmia. Aquests canvis tenen a veure amb les dificultats dels joves i les joves per a sostenir la presencialitat a les aules. De nou, les generacions anomenades “nadius digitals” presenten unes competències tècniques avançades, malgrat que cal treballar perquè hi posin la “mirada crítica” i la intenció en aquelles produccions que duen a terme. A més, cal insistir en el fet que l’audiovisual, el cinema en concret, és una eina d’intervenció social a més d’una exhibició del domini tècnic de la imatge en moviment.

Albert Carbó Pérez, actor, guionista, director i productor català, va tancar el primer bloc i va insistir també en aquesta funció del cinema, la d’esdevenir una eina útil per a educar el punt de vista crític de les noves generacions. Va mostrar preocupació per la superficialitat d’algunes produccions dels joves i les joves estudiants, i va afegir que aquests no han estat educats per a anar al cinema, fet que cal reparar.

Després del generós esmorzar ofert als assistents per l’organització del FIC-CAT va tenir lloc el segon bloc del II FÒRUM: les exposicions d’experiències pedagògiques destacables en educació i cinema.

“Maleta del Precinema” (Foto: Elisenda Homs)

Presentació del material: “Maleta del precinema”
La Idoia Triana Figueras i l’Aleix Ferrer Pujol, referents del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, ens van mostrar una maleta de materials per a treballar el període que va precedir l’arribada del cinema analògic. Objectes com el taumatrop del 1825; el fenakinoscopi que creava la il·lusió del moviment amb només 12 imatges; el zoòtrop; el famós foliscopi que crea moviment amb la successió d’imatges d’un petit llibret a molta velocitat; el praxiloscopi que crea una imatge circular en un tambor amb una mecànica semblant a la del zoòtrop; l’entranyable cine Nic dels germans Nicolau i un parell de DVD’s per a saber com aprofitar millor el recurs pedagògic a les aules.

Taula d’experiències i projeccions de primària i secundària
José Juan Guijarro Braña, responsable de l’Aula de Cinema de l’Institut Son Pacs de Palma de Mallorca, amb una dilatada trajectòria professional dedicada a treballar el cinema amb els estudiants, ens va engrescar a fer camí en educació i cinema als nostres instituts i escoles. Els curtmetratges dels seus alumnes han estat guardonats amb premis significatius de cinema escolar, i ell mateix ha estat reconegut per la seva trajectòria professional pel Ministeri d’educació i l’Associació de Cinema Balear, entre d’altres. El seu missatge, compartit amb tots els participants del fòrum, va ser que gaudíssim del procés, més que pensar en un producte final; que ens deixéssim seduir pels processos de producció i que busquéssim la màxima difusió dels audiovisuals dels nostres alumnes per a reforçar la motivació.

Josep Cànovas de l’Escola La Pau exposant (Foto: AulaMèdia)

Josep Cànovas Rodríguez, tutor de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia, va presentar el captivador projecte Film Fest. Aquest festival de cinema escolar ha resultat una fórmula de renovació pedagògica d’un centre d’Educació Primària d’alta complexitat que necessitava una nova perspectiva en el seu projecte educatiu. Un Equip Directiu amb empenta i sense por a posar-hi hores ha aconseguit visibilitzar l’escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i implicar a tota la comunitat educativa i les institucions del municipi en aquesta aventura des de fa dos anys, i que tot just comença…

Loreto Pérez García i Anna Grabalosa Gándara, directora i responsable del projecte CurtVALORtratge de l’Escola Mansuet de Collbató van tancar aquest segon bloc. El seu testimoni confirma el fet que l’educació mediàtica pot iniciar-se en qualsevol etapa educativa, fins i tot l’Educació Infantil. L’Escola Mansuet de Collbató ha sabut engrescar a tot un equip de mestres perquè treballin l’educació mediàtica i que els docents demanin formació en aquest camp per a millorar la seva pràctica educativa. Els seus curtValortratges, amb una marcada temàtica en valors, han esdevingut una eina per a treballar i reflexionar sobre temes tan importants i actuals com el bulling o la identitat de gènere. A més, aquests treballs dels alumnes són un clar exemple de la metodologia de l’aprenentatge-servei, que a més de ser força motivadora, afavoreix la creació de materials didàctics dels alumnes pels alumnes.

Després d’un àpat relaxat i que convidava a seguir el debat sobre educació i cinema, van tenir lloc els tallers pràctics del tercer bloc.

Tallers
Els tallers pràctics van oferir unes directrius i algunes idees per a treballar el cinema a l’aula de manera més concreta l’Educació Audiovisual.

Josep Maria Vallès Badia, responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp, ens va ensenyar a fer un zoòtrop. Aquesta activitat és ideal per a treballar de manera lúdica els inicis de l’intent de l’ésser humà de representar la imatge en moviment. A més de posar els alumnes en antecedents històrics del cinema analògic, permet treballar altres aspectes transversals com els efectes de la velocitat de la imatge en la percepció del moviment, mesures per a realitzar el petit fragment, adaptació de la velocitat correcta de l’aparell per a aconseguir l’efecte, etc.

Estefania Lara López, directora de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i Gemma Carbó Cabeza, tutora de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia van ser les conductores del taller “Programem cinema a l’aula”. Van fer simulacions d’activitats per a donar a conèixer als alumnes les diferents funcions dels elements i agents que intervenen en una producció cinematogràfica. També van compartir material valuós fruit de la seva feina en el treball amb els alumnes a l’hora d’acompanyar el seu procés d’aprenentatge de la producció de curtmetratges escolars.

El taller “Producció audiovisual amb mòbils i tauletes” va ser conduït per Martí Giménez Garrido, professor de secundària a Sant Feliu de Llobregat amb l’ajut de Francesc-Josep Deó Raventós. Aquest taller proposava treballar la producció audiovisual amb elements que l’alumnat poden tenir a l’abast, i que poden fer servir d’una manera àgil i competent, els seus propis telèfons mòbils i les tauletes.

Cloenda i valoracions
Pilar Franquet Perelló, Responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT va concloure les jornades amb un resum d’aquelles idees més importants que es van anar desprenent al llarg de les intervencions del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ.

Un any més, des d’AulaMèdia, valorem molt positivament la participació i el desenvolupament del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ, així com agraïm molt la fidelitat dels protectors i protectores que segueixen la nostra tasca i reforcen la nostra trajectòria.

Helena Soriano Pons

Educació Mediàtica per Educar la Mirada

El curs EDUCACIÓ MEDIÀTICA PER EDUCAR LA MIRADA, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de reflexió i debat sobre l’Educació Mediàtica i a més a més una guia per implementar-la a les aules de Primària i de Secundària.

L’objectiu del curs és donar a conèixer metodologies, recursos i experiències d’Educació Audiovisual i Mediàtica i al mateix temps donar elements per a la producció audiovisual, l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts mediàtics, per generar, així, una mirada crítica a les pantalles.

A les persones inscrites al curs EDUCACIÓ MEDIÀTICA PER EDUCAR LA MIRADA se’ls lliurarà el DVD: DATUM. Dades, Tecnologia i Drets Digitals.

Lloc: Centre Cívic Pati Llimona

Dates: Del 3 al 7 de JULIOL de 2023

Horari Tardes: de 16.00 h a 20.00 h

Durada: 20 hores presencials [5 sessions]

Inscripció: Per fer la inscripció cal emplenar el formulari que trobaràs AQUÍ.

Certificat: Aquesta activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Organitza: AulaMèdia. Educació en Comunicació

INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS AQUÍ

El projecte educatiu del Cicle Gaudí

El Cicle Gaudí, el projecte de territori de l’Acadèmia del Cinema Català, ofereix un programa que vincula el cinema català, les sales de cinema locals i els instituts catalans.

Davant de l’èxit del projecte del Cicle Gaudí, el circuit de més de 110 sales que porta cada mes una pel·lícula catalana al territori, l’Acadèmia del Cinema Català es planteja fer un pas més amb l’objectiu d’aprofitar aquesta xarxa per apropar i donar a conèixer el cinema català i els/les professionals que el fan possible als joves catalans d’entre 14 i 18 anys. Portant el Cicle Gaudí als instituts del territori, promovem el consum habitual del nostre cinema entre els joves a més d’incentivar la cultura i la creació i situar les 114 sales que ara formen part de la xarxa a Catalunya com a espais de referència per a l’oci cultural d’aquests/es joves.

Però el cinema català no és només l’objectiu sinó que també funciona com a mitjà en el moment en que el concebem no només com a forma de producció artística sinó també com a context d’aprenentatge transversal, en el qual no prima l’adquisició d’uns continguts concrets, sinó que es posa al centre del fet pedagògic la capacitat de reflexió i el diàleg, posicionant els joves al centre del fet educatiu i convertint-los en un agent actiu. El projecte està dissenyat per adaptar-se al currículum de l’ESO i Batxillerat treballant competències de diferents àmbits i dimensions que permetran que cada centre o equip docent tingui la flexibilitat d’acomodar-lo a les matèries que els semblin més adients. Està plantejat per desenvolupar-se de manera autònoma, acompanyat d’una guia docent amb diferents pautes per portar a terme les dinàmiques que es proposen.

Actualment, el catàleg de pel·lícules consta de tres produccions catalanes que s’adeqüen a l’edat i interessos dels joves, i a partir de les quals s’estructura la proposta pedagògica:

- - Estiu 1993 (2017) de Carla Simón.
  - Mediterráneo (2021) de Marcel Barrena.
  - La vida sense la Sara Amat (2019) de Laura Jou.

Per a cadascun dels 3 films s’estableixen activitats organitzades en tres blocs que es desenvolupen en dos contextos diferents: l’aula i la sala de visionat.

El primer bloc té lloc a l’aula i es planteja com a un moment de contextualització, en què es presenta el projecte, la pel·lícula que es visualitzarà i també un seguit de videocàpsules en què tres professionals vinculats a diferents àmbits del procés de creació i producció de la pel·lícula parlaran directament als joves de la seva experiència i el seu rol. Creiem que la informació contextual prèvia aporta beneficis a l’hora de mirar una pel·lícula, democratitza la informació i situa a tots els estudiants a un mateix pla.

El segon bloc té lloc a la sala de visionat. Sortir de l’aula per veure una pel·lícula col·loca als alumnes en una situació i un espai nous i genera una resposta diferent de la que es podria donar a l’aula. Alhora, es vinculen dues realitats i mirades, que s’enriqueixen i aporten mútuament, la dels responsables de sales i el seu rol en la cultura local, i la dels joves del mateix territori.

El tercer bloc torna a desenvolupar-se l’aula per tal de recollir tot allò que s’ha sentit, pensat o ha inquietat. Allà s’iniciarà un diàleg col·lectiu guiat, que permetrà arribar a conclusions comunes a partir dels materials que s’hauran facilitat.

Si voleu més informació la trobareu a: El projecte educatiu del Cicle Gaudí

“És important recordar el passat.” (Miquel Romans)

Miquel Romans, director d’Un cel de plom.

En el marc del BCN Film Fest, la llibreria La Perla 22 va organitzar una sèrie de debats i taules rodones amb el títol Cinepodcast La Perla 22. D’aquesta forma, i tal com recollia el programa de mà, la llibreria de Gràcia es va convertir en «una seu creativa» del festival oferint un interessant i original espai de debat. Coordinat per Enric Bono i realitzat per Pol Diggler, el podcast va abordar alguns dels temes que connecten el cinema amb altres espais creatius, com per exemple la literatura, el còmic o el teatre.

Aquell dissabte 22, a les portes d’un dels Sant Jordi més massius dels darrers anys, el tema que ens proposaven era una reflexió, en forma de taula rodona, sobre la pel·lícula Un cel de plom, protagonitzada per Nausicaa Bonnín sobre la figura de la lluitadora antifeixista Neus Català. Una adaptació de la novel·la de Carme Martí, que ha portat a la pantalla el director novell Miquel Romans, amb guió de la Lydia Zimmermann.

Posteriorment a la taula rodona i sota l’atenta mirada de la figura de cera de la Marilyn Monroe, palplantada al mig del pati de la llibreria, vam tenir l’oportunitat de parlar breument amb el productor i director Miquel Romans.

– La memòria ens farà lliures? Com diu el fotògraf de la Neus Català a la pel·lícula?

Aquesta frase final és una mica el resum de tota la pel·lícula. És el resum de què volem dir a la pel·lícula. Creus que la memòria ens farà lliures? És una pregunta que no li fa ven bé el fotògraf a la Neus, sinó que ens la fem a nosaltres mateixos, li fem a l’espectador i li fem a la societat en general perquè és important la memòria històrica. Nosaltres a la pel·lícula aportem en el nostre punt de vista, és important recordar el passat, no oblidar, ens dona eines per entendre el present, ens permet aturar-nos, mirar endarrere, saber cap on anem i gustament per això la reivindiquem, no?

Costa a nivell institucional i polític, potser, donar-li la importància que té, però des del món associatiu i moltes xarxes de memòria estan treballant des de fa anys i esperem que la pel·lícula segui un granet més que aporti coses a tot això.

Taula rodona sobre “Un cel de plom”. La Perla 22

– És difícil fer una pel·lícula històrica, com Un cel de plom?

És un repte. Aproximar-te al dolor d’aquesta gent… com ho fas? Són experiències molt traumàtiques, els hi va marcar tota la vida. Fa molt de respecte!

– Aquesta és una pel·lícula basada en una novel·la de Carme Martí. L’adaptació i guionització d’aquesta novel·la ha estat difícil?

En realitat sí i no. Hem treballat molt amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus, hem tingut el consell de la Carme Martí, la Carme a part d’escriptora és la persona que va estar més amb la Neus els últims anys de vida, nosaltres no la vam conèixer. Tot això era un repte. Ens hem basat en documents, en la novel·la, en altres escrits, amb el que han dit la gent… i a partir d’aquí hem construït una història, el què volíem explicar de la Neus.

– Quin contacte heu tingut amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus Català?

Des del primer dia vaig ser honest amb ells, els hi vaig presentar el projecte, no volia desvincular-me, volia tenir-los informats en tot moment, que sabessin on anàvem i el que fèiem i així ha estat. De fer quan vam començar a escriure vaig anar a els Guiamets a veure’ls, vaig estar a casa seva, els hi vaig ensenyar el projecte, van anar a dinar. Per a mi era molt important que la Margarita i el Lluís es sentissin còmodes amb el retrat que fèiem de la seva mare.

– Que et va dir la Margarita quan va veure la pel·lícula?

La Margarita em va dir que s’havia emocionat i que havia vist a la seva mare en la interpretació de la Nausicaa. Amb això va ser més que suficient. Què més volia jo com a director?

Francesc-Josep Deó

“Porto terra dels Guiamets a les sabates” Neus Català i Pallejà (1915-2019)