EL FALS DOCUMENTAL

Us presentem un nou projecte d’AulaMèdia que volem desenvolupar durant el primer semestre de 2021, la producció audiovisual EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat.

La idea central del reportatge EL FALS DOCUMENTAL és donar a conèixer i reflexionar sobre aquest gènere documental. Tant el subtítol “Una metàfora de la realitat” com els tres textos inclosos en el teaser donen pistes sobre alguns aspectes que volem tractar en el reportatge: la construcció social de la realitat, la crítica al discurs (o els silencis) dels mitjans de comunicació i la reflexió artística del llenguatge i dels codis audiovisuals. Inclourem seqüencies de tres falsos documentals de referència: El Camaleó, Forgotten Silver i Operación Palace que alternarem amb declaracions de periodistes i professors.

Per fer possible aquest documental et sol·licitem el teu suport econòmic. Si vols ajudar-nos, emplena el formulari adjunt i tria l’aportació que vols fer al projecte. Per agrair-te el teu suport t’enviarem a casa una còpia del DVD EL FALS DOCUMENTAL i d’altres “recompenses”.

APORTACIONS i RECOMPENSES

Els tres tipus d’aportacions al projecte EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat que et proposem són:

– SIMPLE – Aportació de 18 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, UNA còpia del DVD EL FALS DOCUMENTAL.

– DOBLE – Aportació de 30 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, UNA còpia del DVD EL FALS DOCUMENTAL + un DVD extra d’AulaMèdia.

– EXTRA – Aportació de 45 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, UNA còpia del DVD EL FALS DOCUMENTAL + dos DVDs extra d’AulaMèdia.

Col·labora amb nosaltres!

Pots fer la teva aportació econòmica al compte d’AulaMèdia:
ES26 3025 0005 8714 3323 2944 de la “Caixa d’Enginyers
Si us plau, indica en el remitent el teu nom i els teus cognoms.

FORMULARI

    Nom:

    Cognoms:

    Adreça postal:

    Codi Postal:

    Població:

    Primer correu-e:

    Segon correu-e:

    Tria l'aportació que vulguis fer:

    DVD DATUM

    Ja pots comprar el DVD DATUM!

    Les dades, la tecnologia i els drets digitals són els temes que tracta aquesta nova producció audiovisual d’AulaMèdia que coproduïm conjuntament amb la cooperativa La Productora amb la participació de Karma PeiróCecilia Bayo i Gerard Vilanova. DATUM te el suport d’1entretants i Acicom del País València i Encontre.cat de Mallorca, i més d’un centenar de “protectors” i “protectores” que han fet possible aquest projecte.

    SI VOLS COMPRAR EL DVD “DATUM” EMPLENA EL FORMULARI ADJUNT I FES UNA APORTACIÓ DE 18 € (15 € pel DVD + 3 € per despeses d’enviament.) AL COMPTE D’AULAMÈDIA:

    ES26 3025 0005 8714 3323 2944 de la “Caixa d’Enginyers”

    Si us plau, en el moment de fer la transferència indica en el remitent el teu nom i els teus cognoms.

    Uns dies desprès de fer el pagament t’enviarem el DVD DATUM a la teva adreça postal.

    Moltes gràcies pel teu suport!

    FORMULARI

      Nom:

      Cognoms:

      Adreça particular:

      Codi Postal:

      Població:

      Primer correu-e:

      Segon correu-e:

      El Dispositiu Pedagògic Virtual del festival Panoràmic

      Foto: L’Eixida

      El Festival Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més impulsat per l’escola de fotografia Grisart que se celebra cada any des de fa 4 anys entre Granollers i Barcelona.

      Des del primer any, el Panoràmic ha volgut acostar els continguts i les exposicions al públic més jove, fent propostes educatives al voltant de les obres adreçades als alumnes d’ESO, Batxillerat i estudis artístics i escènics de diversos centres educatius. La proposta educativa ha estat dissenyada i dinamitzada per l’equip educatiu del festival, format per l’Eixida, un col·lectiu d’agitació cultural itinerant que activa les interseccions que hi ha entre cultura, educació i comunitat a través d’accions i projectes de creació col·lectiva.

      Aquest any el Panoràmic ha girat al voltant de l’Extimitat, allò privat i íntim que esdevé públic, i totes les exposicions i activitats del festival han anat lligades a aquest concepte. A partir d’això, i tenint en compte el context COVID-19 que ha fet trontollar la presencialitat en molts contextos diferents, s’han seleccionat amb cura dues de les exposicions del festival i s’ha creat el Dispositiu Pedagògic Virtual que ha vinculat aquestes exposicions a través de dos itineraris diferenciats directament amb alumnes i professorat més enllà dels límits físics del festival.

      Les exposicions i els itineraris han estat contextos educatius perfectes per, a través de la fotografia i l’audiovisual, poder parlar temes com la identitat, el gènere, les diversitats, el consum de drogues, l’exposició personal i l’ús a les xarxes, la capacitat d’expressar-nos, qüestionar els estereotips i transformar-nos i transformar.

      Foto: IES Celestí Bellera. Granollers

      El dispositiu pedagògic virtual i la creació d’itineraris ha vinculat les exposicions seleccionades d’una manera molt directa amb els alumnes a dins de les aules.

      El Dispositiu és una proposta de reflexió i creació entesa com un procés amb diverses sessions i una avaluació final que conté una guia educativa i una guia de dinamització per assegurar l’autogestió i l’autonomia del dispositiu virtual a l’aula. Està situat a la web del Panoràmic i s’hi accedeix amb una contrasenya per als centres inscrits. Un cop a dins, a mode de campus virtual, s’hi poden trobar les diverses sessions que contenen tot el necessari per realitzar-les a l’aula: hi ha diversos materials gràfics i audiovisuals on hi han participat artistes, comissàries i especialistes per a treballar els continguts de l’exposició des de la pròpia experiència de les persones joves.

      La proposta educativa, a més de les sessions a l’aula acompanyades pel Dispositiu Pedagògic Virtual, contempla la visita a l’exposició (presencial o virtual) i una conversa amb les artistes (presencial o virtual). Finalment, es proposa el repte a les joves de crear una obra pròpia a partir de tot allò treballat i que serà exposada a l’espai virtual de de la web del festival.

      Foto: L’Eixida/Panoràmic

      Anna Maimir Hernàndez i Joan Gener Barbany
      Equip educatiu del festival Panoràmic i socis fundadors de L’Eixida.

      Educar per l’antiracisme: noves eines en línia

      Foto: Pedro Mata. FOTOMOVIMIENTO

      Que les persones joves tinguin l’oportunitat de reflexionar críticament sobre el racisme, així com sobre el rol que cadascú pot tenir en relació amb el racisme, és una necessitat social i al mateix temps un repte per totes les professionals de l’educació. Ara bé, les eines comunicatives poden facilitar aquesta tasca.

      Un exemple de tot això son el programa educatiu i la web RACISME(S), dissenyats per SOS Racisme i RUIDO Photo amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’eines pensades per contribuir a incrementar el coneixement de les persones joves sobre el racisme (entès con un sistema global de dominació, desigualtat i discriminació), per explicar-ne els mecanismes estructurals i per identificar els responsables de la seva perpetuació.

      Aquests recursos van ser dissenyats per ser, al mateix temps, una eina de suport a l’activitat pedagògica de les professionals de l’educació formal i informal, però també una eina de sensibilització en línia sobre el racisme, amb un format i uns continguts fàcilment «navegables» i dirigits especialment a les persones joves.

      RACISME(S) vol contribuir a estimular la reflexió personal de l’alumnat sobre el paper que tota persona pot tenir en relació amb el racisme (de «privilegiada» o «discriminada», «d’aliada» o «opressora» de qui el pateix, d’actor «transformador» o «de bloqueig» del canvi social etc.), i sobre la importància de l’acció antiracista. Aquest és un pas indispensable per a enfortir la comprensió i la implicació de la ciutadania amb la dimensió política de l’antiracisme, i a entendre’l com una eina indispensable per la transformació de la societat.

      Com recursos per l’acció educativa, la web reuneix materials en formats diferents (vídeos, fotos, infografies, reportatges, testimonis escrits etc.), que s’acompanyen amb informació procedent de campanyes, informes i de la feina d’acompanyament de persones duta a terme, a diari, per SOS Racisme.

      Per a més informació sobre el programa, els seus continguts i els materials en línia disponibles a la web RACISME(S), podeu escriure a: formacio@sosracisme.org

      L’ús de la tecnologia

      El darrer estudi Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares Año 2019 de l’Instituto Nacional de Estadística revela, entre d’altres, que:

        • 9 de cada 10 persones de 16 a 74 anys ha utilitzat Internet els últims 3 mesos
        • El 78,2% de les dones i el 77,0% dels homes utilitza Internet a diari
        • Al 98,5% de les llars hi ha almenys un telèfon mòbil. Al 80,9% hi ha almenys un ordinador i al 50,8%, una tauleta
        • Un 86,7% dels nens de 10 anys utilitza Internet. Als 15 anys ho fa un 98%

        La nova tecnologia està ben instal·lada en la societat. En termes generals l’ha fet progressar, ja que li ofereix la possibilitat de millorar els processos d’informació, comunicació i aprenentatge. El mon del coneixement, de l’empresa, de l’administració pública, de l’ocupació, de la mobilitat, del consum, de l’oci, de la cultura i de l’art, de la mobilització social… se n’han beneficiat. Però aquesta possibilitat de millora en moltes ocasions ve acompanyada de problemàtiques derivades del mal ús de les quals no és habitual parlar, almenys fins que ens sentim perjudicats. Conflictes i addiccions apareixen quan aquest ús tan intensiu es produeix en un context on regna l’absència d’esperit crític i de formació específica. Amb aquestes dades demolidores a la mà, es fa difícil pensar que el sistema no hagi previst mecanismes per proveir la població dels coneixements i de les habilitats específiques per desenvolupar-s’hi exitosament.

        Tradicionalment, és responsabilitat dels adults preparar els menors per a la seva entrada i evolució en la societat, ja sigui com a pares o com a mestres. Però, en aquesta matèria, qui prepara l’infant? I qui prepara l’adult, que és qui ha d’educar l’infant? Doncs, ningú. Llavors, com podran aquests adults formar els infants si ells són els primers que s’han educat en aquesta matèria d’una manera totalment intuïtiva i escassa, i molts cops empesos pels impulsos d’una seductora cursa tecnològica? Si ens hi fixem bé, un enorme desert educatiu envolta aquesta matèria, de manera que un mon tan complex (i de vegades cruel) com és el d’Internet arriba als menors sense cap límit ni filtre previ.

        El codi de conducta tradicional es transforma a la xarxa i hi apareixen noves formes d’actuar. Quin tipus de relacions s’hi estableixen? Per exemple, un amic fet en una xarxa social és igual que un amic fet en el nostre entorn quotidià? I l’amor, s’escampa per la xarxa igual que per la Terra? I el sexe, quines formes i punts de vista pren a la xarxa? Un nou codi de valors, explícit i àmpliament difós a les escoles, hauria d’acompanyar el nostre discórrer pel mon digital. Lamentablement, un concepte clau avui, l’ètica digital, és encara cosa de puristes, primmirats i aixafaguitarres. I, com sempre, la resposta de l’Administració educativa és lenta, inconcreta i ineficaç. Les dades de l’estudi que esmento fan imprescindible un pla de xoc integral que s’hauria d’haver començat a aplicar fa almenys més d’un decenni.

        Una solució hauria estat (i encara seria) la incorporació de l’educació mediàtica a l’escola, però aquesta es veu suplantada per una simple educació digital massa tecnologista. Aquesta educació tampoc arriba a la família, que viu amb distància i indiferència l’ús racional de la tecnologia, almenys fins que aquesta renúncia li genera impactes massa persistents o dolorosos. Preguntem-nos per un moment què veu un menor al voltant seu cada dia, de quines referències es nodreix quant a l’ús de la tecnologia. Adults addictes, obsessionats o despreocupats que no aixequen la mirada? Companys d’escola que no coneixen els límits al voltant de l’ús del mòbil i d’Internet? Aparells i serveis configurats d’entrada amb totes les opcions a disposició?

        No podem deixar que siguin aquests adults ignorants i addictes els qui ofereixin el seu model als nostres fills. Tampoc els seus iguals, almenys aquells que estan abandonats a la seva sort davant les pantalles. I tampoc les grans companyies de tecnologia i comunicació, que principalment es preocupen per garantir el seu accés a les dades generades d’una manera neta, profunda i sovint tramposa.

        Prendre una actitud crítica, responsable i informada és a l’abast de cadascú. No podem esperar que ningú altre ho faci per nosaltres. Avui dia, amb aquest mateix ús tan majoritari i intensiu d’aquestes tecnologies que l’INE exposa, ser un ignorant es converteix gairebé en una elecció.

        Gerard Vilanova
        Formador i divulgador