“La Productora”

No, no era massa còmode amb les mascaretes però calia fer-ho! Després de tants mesos de confinament calia posar la maquinària en marxa i concretar les idees que durant tantes setmanes estaven esperant sobre el paper.

Va ser difícil però finalment vam trobar un racó al Casal de Barri Transformadors per enregistrar les entrevistes que donaran forma al reportatge audiovisual DATUM. Dades, tecnologia i drets digitals. La gent de La Productora va posar fil a l’agulla i en un moment estava muntat el set, la càmera i els focus. Mentre buscaven el millor angle on plantar els trespeus els mirava i pensava… no és la primera vegada que ho fan!

Unes setmanes abans encara estàvem discutint –per correu i per videoconferència– quina forma havia de prendre el reportatge: necessitem plans dinàmics i amateurs? Inclourem plans en vertical, sí o no? (un tema que encara queda pendent decidir). El confinament ens va donar un temps preciós per al debat i la reflexió, però allà calia posar en marxa micros i càmeres, i donar contingut a la forma. Era el moment!

Ja acabades les entrevistes i recollit tot el material en el cotxe de lloguer vam fer una cervesa al bar de la cantonada. El tema de conversa era inevitable: la situació de l’audiovisual. Deien que després de tots aquests mesos parats estaven contents de “tornar a sortir al carrer a treballar”. Vam parlar del passat i del futur de la producció audiovisual, de la manca de suport a les cooperatives per part de les administracions i de les possibles solucions. Conversa de terrassa de bar.

Tornant amb tren a casa vaig pensar que calia donar suport a experiències cooperatives en el camp de l’audiovisual com aquella. Havia estat una bona decisió proposar a La Productora aquest projecte, una proposta simple que s’havia convertit en una coproducció sobre un tema tant actual –i difícil d’abordar– com és l’ús i l’abús de les nostres dades personals. Unes dades que estan en mans de les administracions i de les grans tecnològiques. Vaig recordar l’afirmació de la Marina Garcés: “El control social serà un dels grans guanyadors de la pandèmia”.

Francesc-Josep Deó
Director d’AulaMèdia
(Article publicat a comunicacio21.cat)

DATUM… a poc a poc!

Desprès d’un confinament molt llarg reprenem la producció del projecte DATUM. Dades, Tecnologia i Drets Digitals. Entrem a la fase de la postproducció on acabarem de cuinar el projecte. Encara ens queda camí!

Però en aquest punt volem agrair la participació i la predisposició incondicional de Cecilia Bayo, Karma Peiró i Gerard Vilanova… gràcies per volem participar en aquesta aventura que hem titulat DATUM.

Gràcies també a la cooperativa La Productora, l’equip de persones creatives que donen forma -estètica i artística- al projecte. I sobretot moltes gràcies a les protectores, els protectors i les entitats, com Encontre de Mallorca,  1entretants i Acicom del País Valencià, que amb les seves aportacions econòmiques hem pogut concretar la idea.

A totes… MOLTES GRÀCIES!


Fotos: La Productora

DATUM. Dades, tecnologia i drets digitals

Des d’AulaMèdia et demanem el teu suport econòmic per poder concretar un nou projecte audiovisual, la teva aportació econòmica ens ajudarà a “cofinançar” el documental que amb el títol DATUM tenim previst realitzar durant els propers mesos.

Les dades, la tecnologia i els nostres drets digitals seran els temes que tractarà la nova producció audiovisual d’AulaMèdia que realitzarem conjuntament amb la cooperativa La Productora i la col·laboració de Karma Peiró, Cecilia Bayo i Gerard Vilanova.

APORTACIONS i RECOMPENSES

Per tirar endavant aquest nou reportatge et sol·licitem el teu suport econòmic per poder completar-lo amb èxit. Si vols ajudar-nos, emplena aquest formulari i tria l’aportació que vols fer al projecte. Per agrair-te el teu suport t’enviarem a casa una còpia del NOU DVD i d’altres “recompenses”.

Els tres tipus d’aportacions al projecte DATUM. Dades, tecnologia i drets digitals que et proposem són:

SIMPLE – Aportació de 15 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, UNA còpia del NOU DVD + una INVITACIÓ per a dues persones per l’estrena.

DOBLE – Aportació de 25 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, UNA còpia del NOU DVD + un DVD extra d’AulaMèdia + una INVITACIÓ per a dues persones per l’estrena.

EXTRA – Aportació de 35 € ens permetrà enviar-te, a la teva adreça postal, DUES còpies del NOU DVD + un DVD extra d’AulaMèdia + una INVITACIÓ per a quatre persones per l’estrena.

Col·labora amb nosaltres!

Pots fer la teva aportació econòmica al compte d’AulaMèdia:
ES26 3025 0005 8714 3323 2944 de la “Caixa d’Enginyers
Si us plau, indica en el remitent el teu nom i els teus cognoms.

FORMULARI

Nom:

Cognoms:

Adreça:

Codi Postal:

Població:

Primer correu-e:

Segon correu-e:

Tria l'aportació que vulguis fer:

FÒRUM CINEMA I EDUCACIÓ

El Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) i AulaMèdia organitzen el FÒRUM CINEMA I EDUCACIÓ, una proposta formativa adreçada al professorat d’Educació Primària i Secundària i a estudiants universitaris, que té l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com implementar l’alfabetització audiovisual a les aules i, alhora, aportar i compartir materials i experiències multimèdia d’arreu del territori que potenciïn el pensament crític.

El FÒRUM se celebrarà en el marc del FIC-CAT, els dies 2 i 3 d’octubre al Casal Municipal “Les Monges” de Roda de Berà (Tarragonès). Per participar és imprescindible fer la inscripció: inscripció gratuïta.

A totes les persones assistents al FÒRUM se’ls lliurarà gratuïtament el DVD Dónam la teva mirada. Fonaments bàsics del llenguatge audiovisual. Una producció audiovisual d’AulaMèdia i la productora Kineina.

Sol·licitat el reconeixement d’aquesta activitat de formació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA AL FÒRUM

Les ràdios locals: laboratoris d’educació mediàtica durant el confinament

La situació de confinament ha accelerat la millora de la competència digital de molts alumnes, docents i també de pares i mares. Aquests han hagut de posar-se a treballar a distancia a més d’ajudar els seus fills i filles a fer la feina telemàtica de les escoles. Des de l’etapa Infantil fins a la Universitat, l’ensenyament ha passat a ser virtual en un tres i no res, sense temps per preparar-ne una implantació més acurada i coherent.

Però aquests no han estat impediments perquè en Germà Bustamante s’hagi posat pel seu compte a iniciar una experiència en educació mediàtica en confinament força interessant.

En Germà Bustamante, a part de venir del món de la filologia, passat pel sedàs del periodisme, creador de continguts en format escrit i audiovisual, és un apassionat de la ràdio des de fa més de vint anys. Però, no és com a membre de la ràdio local Ona Sants-Montjuïc que ens interessa la seva feina, que també; sinó com a pare i educador en mitjans audiovisuals. Aquesta nova especialitat ha aparegut en l’horitzó global amb força, imposada per la Covid19, però que ens ha portat experiències tan fascinants com aquesta que us presentem.

El fet és que en Germà es va trobar de sobte amb la necessitat de teletreballar i seguir fent classe als seus alumnes. Però a l’hora, com a pare, havia de donar resposta a les necessitats educatives de quatre criatures; tres de seves i una de la seva parella. Segons ell mateix em va explicar, haver d’entretenir quatre nens i nenes d’edats compreses entre els 13 i els 7 anys; a més de fer-los fer els deures, de manera profitosa i eficaç, no li va deixar cap més opció: farien un programa de ràdio.

La ràdio és un mitjà que, des del punt  de vista educatiu, dona moltíssimes possibilitats, i no requereix uns coneixements ni uns mitjans tan costosos com l’audiovisual.

Citant les paraules d’en Germà, és evident que els sis programes de Ràdio Soterrani; que és com es diu el programa d’aquests joves, ho il·lustren perfectament.

L’Adrià, en Nil, en Pau i la Joana es preparen el contingut del programa cada setmana. Cada un fa segons les seves possibilitats, però un cop editat i muntat per en Germà, el producte final resulta ben preparat, amb música, continguts i el que és més important: un propòsit. Aquest propòsit és el que eleva el grau de motivació dels nens a fer-ho molt bé: cada diumenge han d’emetre aquest programa a la tarda per Ona Sants.

S’esforcen a tenir bona dicció, a contrastar els continguts, a buscar-hi músiques adients… i el que és més important: tots junts escolten el programa per veure com han millorat des de que van començar i el que els hi queda encara per aprendre.

La canalla pot arribar a motivar-se moltíssim si li oferim pautes i eines per desenvolupar la seva creativitat. La resta, ve sol.

No cal dir que el grau d’entusiasme i motivació és força elevat, cosa que arrossega un seguit de competències que es van complementant, lligades també a l’aprenentatge de la llengua, a com pensar primer per comunicar allò que volem de manera clara. Aprendre a pensar per actuar és una bona manera d’aprendre a fer servir els mitjans d’una manera cada cop més crítica.

El treball en equip entre nens de diferents edats, de manera cooperativa, retroalimenta les possibilitats de cada membre de l’equip. La transversalitat dels continguts i la diversitat dels components del grup queda cohesionat per l’ús educatiu del mitjà, en aquest cas la ràdio.

El fet que el producte s’emeti en antena fa que l’exigència del producte final sigui més alta; cosa que motiva i impulsa els joves locutors a superar-se en cada programa i a preparar molt bé la seva feina.

El cert és que amb ben poca cosa es pot fer un programa de ràdio com la sèrie Ràdio Soterrani.

Tot i que en Germà fa ràdio de veritat, el programa Ràdio Soterrani té una base tècnica que és a l’abast de tothom. Sí que cal, però, tenir uns certs coneixements tècnics per fer servir programes com l’Audacity a l’hora de fer l’edició de les diferents parts. A part de tenir l’Audacity instal·lat, cal un micro com els que duen els mòbils o bé un de tipus corbata.

Es pot recórrer a galeries de música lliure per evitar els problemes de drets d’autor. És important que l’habitació o sala  on enregistreu tingui bona acústica i no reboti el so excessivament.

Helena Soriano Pons
Mestra Especialista d’Anglès

I després del confinament, la intel·ligència artificial

Ordinador Mare Nostrum. Foto: Gemma Ribas Maspoch. Wikipedia.

La intel·ligència artificial (IA) està penetrant a tots els sectors, i el de l’educació no es quedarà enrere. Fer aquesta asseveració en temps de confinament pot semblar massa agosarada però la tecnologia ja existeix. La urgència de la pandèmia ens ha obligat a substituir –a correcuita–la presencialitat a les aules per plataformes virtuals. Aquestes ja existien feia anys i s’haurien pogut introduir gradualment, per no agafar-nos ara desprevinguts.

La UNESCO va consensuar l’any passat el document: Artificial Intelligence in Education. Challenges and Opportunities for Sustanaible Development amb 50 països. D’aquest es desprèn que la IA transformarà profundament l’educació, sempre respectant els drets humans i els valors socials. L’anàlisi del big data derivat de les avaluacions, de l’aprenentatge a distància a través de plataformes online, de la interacció entre alumnes i professorat amb el mòbil o de la navegació per webs dibuixarà nous mètodes d’estudi. Els algorismes s’adaptaran a cada estudiant predient la millor manera d’aprendre; seran una ajuda pel professor a les aules; i faran més eficients els recursos d’un centre educatiu, tal com s’explica en el treball de recerca que vaig elaborar sobre la IA a Catalunya: “Intel·ligència artificial. Decisions Automatitzades a Catalunya.”

Podem resistir-nos als canvis, podem allargar en el temps que la intel·ligència artificial formi part de la docència però finalment arribarà. Però atenció! Així com ensenyar habilitats digitals no consisteix únicament a donar una pantalla a l’alumnat; introduir la IA a l’ensenyament no ens eximeix d’entendre el seu funcionament i els millors usos.

Ordinador Mare Nostrum. Foto: Gemma Ribas Maspoch. Wikipedia.

Posar a l’entrada d’un centre escolar un sistema de reconeixement facial –encara que els progenitors hagin donat el seu consentiment–, a canvi de prometre el control dels menors no és una bona utilització dels sistemes intel·ligents. Primer perquè el reconeixement facial no està del tot perfeccionat i s’ha demostrat que confon cares. I segon, perquè la Comissió Europea ha denominat els trets facials “dades sensibles” i mereixen especial protecció, ja que són úniques i irrepetibles com l’empremta digital.

Els algorismes no ens faran millors professors ni els nostres alumnes aprendran més si abans no entenem els riscos, els biaixos, com prenen decisions automatitzades o com protegir els drets digitals bàsics de l’alumnat. En el moment de l’aplicació generalitzada de la IA s’obriran múltiples incògnites i caldrà consensuar nous criteris a partir de les interaccions i resultats. Però de la mateixa manera que no hem de desconfiar de la IA argumentant complexitats que no volem o no tenim temps d’assumir, tampoc podem confiar a cegues en les seves bondats.

Karma Peiró

Mitjans de comunicació sota l’ombra del (quart?) poder

Les vinculacions econòmiques i polítiques dels mitjans de comunicació influeixen en la seva línia editorial, i posen en risc el pluralisme a l’hora d’informar i mostrar totes les veus.

Els lectors, oients i espectadors saben de quin peu calça cada mitjà, o al menys ho poden intuir. Si s’observa el mapa mediàtic a casa nostra, es poden establir clarament associacions entre ideologies i capçaleres de diaris (digitals i en paper), ràdios i televisions. Es tracta d’un sistema de mitjans caracteritzat pel paral·lelisme polític, un concepte que es refereix a la vinculació dels projectes comunicatius a determinades ideologies.

Tenim un ecosistema mediàtic instrumentalitzat i clientelar, en què les elits econòmiques i polítiques tenen influència sobre els mass media. Això es dona per la dependència dels ingressos dels anunciants, però també de les ajudes públiques que es poden rebre en forma de subvencions o de publicitat institucional. La financiarització, entesa com el creixement de la importància del capital financer en la indústria mediàtica, s’ha agreujat a partir de la crisi econòmica i tampoc ha ajudat a guarir la dependència del poder econòmic i financer.

No es pot negar que els interessos descrits tenen incidència en la presentació dels continguts i en com es tracten les informacions. Hi ha estudis que indiquen que la professionalitat dels periodistes no ve donada pel nombre de comunicadors que tenen formació per a exercir, és a dir, que han cursat la carrera de periodisme i coneixen els codis ètics de la professió. En canvi, el que determina el nivell de professionalitat és la capacitat que tenen els periodistes per a poder exercir lliurement i, per tant, la seva autonomia.

És innegable que la instrumentalització i els interessos de corporacions i classe política cap als mitjans no afavoreixen la independència periodística. Per tant, per molt que els nostres professionals tinguin els coneixements suficients per a exercir, si no poden fer-ho sense ingerències la seva capacitat d’informar es veu molt condicionada, i no precisament pel bé comú.

Quan en una roda de premsa s’escolten les preguntes dels periodistes, es detecta quines són més o menys punyents en funció del mitjà pel qual treballa qui les formula. Per altra banda, cal destacar la poca cura a l’hora de separar els gèneres informatius dels opinatius als mitjans, ja que sovint es fa passar gat per llebre. Les portades de la premsa diària en són l’exemple més evident, amb un tractament dels temes totalment editorialitzat. A més, són moltes les peces informatives i interpretatives que inclouen opinió encoberta, tant a la premsa escrita com als mitjans audiovisuals. Ja no tan sols es tracta de posar el focus en el fora de camp, és a dir, en allò que queda al marge de la cobertura dels mitjans, sinó d’estar a l’aguait pel que fa al tractament de les informacions.

Els mitjans públics tampoc s’escapen de ser acusats de manca d’independència. Als diferents nivells (estatal, nacional i local) els periodistes dels prestadors públics tenen el repte d’informar amb el màxim rigor, de manera plural i fugint d’ingerències, malgrat que els processos d’elecció dels càrrecs de les estructures de govern de les corporacions públiques sovint no afavoreixen l’opció de blindar-les de les temptacions de la classe política. Tot i que recentment s’han observat passos per a introduir criteris professionals per davant d’ideològics en l’elecció dels càrrecs de gestió, tant a nivell català com espanyol, ara cal valentia política per a posar-los en pràctica.

La crisi del Coronavirus és l’enèsima prova de foc per als mitjans de comunicació, que hauran de fer front a situacions econòmiques complicades. Davant d’això, optar per més dependència, instrumentalització i clientelisme no hauria de ser l’opció si volem preservar el dret a la informació de la ciutadania. La cerca de models de negoci viables segueix sent un objectiu a assolir, sobretot en temps en què el consum informatiu no para de créixer i els ingressos dels mitjans han baixat en picat. Potser és temps de plantejar-nos si volem seguir disposant de contingut gratuït a qualsevol preu.

Aida Martori Muntsant