Creix el suport a una assignatura sobre Educació Mediàtica

Aquest passat febrer els degans de l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC), van donar suport a la iniciativa proposada per la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) per a que la propera Llei Educativa de l’estat espanyol inclogui una assignatura obligatòria sobre els mitjans de comunicació, i la seva tasca com a servei públic, en el currículum prescriptiu. Una proposta plantejada des de l’ATIC de cara als cursos de secundària, i que du a les portes de l’administració el clam alçat des de fa temps per plataformes i organitzacions que, com en el cas d’AulaMèdia a través del Manifest per l’Educació en Comunicació signat al 2004, porten anys demanant una educació mediàtica pràcticament orfe d’ajudes institucionals sòlides. I això que al 2008 el Parlament Europeu aprovava la introducció d’una assignatura d’educació mediàtica a les escoles.

Però tots aquests moviments, que sí que van fructificar de forma vinculant en altres països, no van rebre aquí el suport que hauria estat desitjable, més enllà d’iniciatives reguladores com el Código de autorregulación de contenidos televisivos e infancia, o d’altres més enfocades a l’alfabetització de la societat a través de les escoles com el Llibre Blanc. L’educació en l’entorn audiovisual, sortit del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Podria dir-se que la resposta institucional va ser el silenci: senzillament, no es va crear cap organisme oficial que se n’ocupés.

Un panorama que podria canviar ara gràcies a aquesta iniciativa dels degans de l’ATIC, que es suma a la llarga llista d’organitzacions que hi donen suport exposant, també, la necessitat d’estendre aquesta formació a la totalitat de l’alumnat a través de material didàctic audiovisual d’anàlisi i generació de continguts, que seria possible gràcies a dotacions per a un mínim equipament per a la producció audiovisual a les escoles. Tot plegat amb l’objectiu de fer de l’alumnat un subjecte social crític, i per tant més lliure, en una societat que, tal i com es reclama des d’alguns sectors del món educatiu i del periodístic, corre el risc de perdre la seva autonomia personal i social sota la pressió d’una xarxa informativa i comunicativa cada cop més poderosa i normalitzada.

I és que l’omnipreséncia de la xarxa d’Internet com a eina d’informació i comunicació d’us quotidià, l’aparició de neologismes com postveritat, la proliferació de dispositius i tecnologies amb els que accedir-hi, el seu perfeccionament tècnic o l’us i abús comunicatiu a través de xarxes socials digitals, són només alguns dels factors que certifiquen el grau de mediatització de les nostres societats (tecnològicament) avançades, en les que la pantalla, o pantalles, sovint es converteixen en l’única finestra des de la que ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta de forma visible per a una part creixent de la ciutadania.

Potser per això, iniciatives com la impulsada pel CAC, sota el nom d’Educac, i que oferirà durant el proper curs 2017-2018 un programa d’Educació en Comunicació per a escoles públiques i concertades i que abarcarà des de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual fins a l’us responsable de les xarxes socials, han adquirit un cert ressó mediàtic que no ha aconseguit superar un dels majors obstacles als que s’enfronta l’educació mediàtica: el tebi suport que reben des de les diferents administracions educatives. Un fet denunciat des d’instàncies com l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), que l’any passat proposaven quinze eixos d’acció educativa per a una formació en mitjans de comunicació com quelcom indispensable dins una societat democràtica que depén d’una llibertat personal i social estretament vinculada als mitjans de comunicació que tots nosaltres, en major o menor grau, consumim.

Uns mitjans de comunicació que semblen estar recollint i potenciant la repercussió pública d’un debat “cada vegada més viu sobre el que està passant a les xarxes socials” en paraules del vicepresident del CAC, Salvador Alsiu, qui també adverteix que tot i els avenços cal “formació de base i sensibilitat” per al professorat que vulgui incorporar-se a aquesta alfabetització que, sota el braç de l’ATIC i amb l’explícit recolzament de la FAPE i altres organitzacions, arriba ara a les portes del ministeri d’educació. Creuem els dits.

Eduardo Martínez Gómez