Racisme i xenofòbia als mitjans

rxmc0
Sergi Picazo, Marta Muixí, Mar Carrera i Beatriu Guarro. Fotos: Martí Contijoch

L’últim tema tractat a les passades Jornades Mirar, escoltar… crear!, organitzades per AulaMèdia, va anar a càrrec de tres especialistes en racisme i xenofòbia als mitjans. La presentadora de la taula rodona Mar Carrera va ser l’encarregada de donar l’espurna inicial al segon bloc del darrer dia amb una cita de Manuel Vázquez Montalbán que incitava a la reflexió: Només hi ha tres races, els pobres, els rics i els racistes. Així mateix, va presentar les “tres P” de les tres élits simbòliques, fent referència als Polítics, al Professorat i als Periodistes.

Amb l’exposició de les dades de l’informe sobre el racisme en els mitjans de comunicació, la lingüista Beatriu Guarro –portaveu de SOS Racisme- va fer adonar als assistents de la segregació, la discriminació i l’agressió que es troben actualment presents a diversos mitjans de comunicació, tal com els diaris i els canals televisius. Tanmateix, amb el suport de diverses notícies reals on s’incitava indirectament al racisme, amb titulars com “masivo”, “allau”, “assalt a les valles” referint-se a persones immigrants, es van anar exposant els aspectes que caldria evitar en els mitjans, els quals es troben en contraposició d’aquesta violència i d’aquest sang i fetge que tant els hi agrada alguns periodistes.

La periodista Marta Muixí va continuar amb el tema del racisme institucional, fent referència a la despersonalització i a l’etnificació de la delinqüència. Van haver-hi dos moments que van xocar especialment; el primer d’ells va ser el tall de l’emissió de ràdio extret del RAC 1 sobre les persones imigrades. I, el segon, el qual va suscitar un debat i una crítica efusiva per part d’alguns assistents, va ser una infografia d’un diari on es relacionava l’origen dels immigrants carteristes més habituals amb les parades del metro. Finalment, tots aquests pensaments van portar a l’observació del poc impacte que tenen les denúncies a aquestes publicacions denigrants per les persones i a la conclusió que els mitjans en comptes de resoldre el problema del racisme, el que fan és amagar-lo.

rxmc1

També, el periodista Sergi Picazo, presentat com a militant antirracista, va posar el seu granet de sorra al debat sobre el racisme i la xenofòbia en el periodisme. Picazo va presentar el problema del racisme com un problema estructural de fons i, tot seguit, va exposar les tres batalles: la batalla del silenci, la batalla de la culminització i la batalla de la superficialitat, originada per aquesta generació flash en la que vivim. Va acabar la seva intervenció fent referència a Els silencis mediàtics, un informe anual editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils on es presenten en profunditat reportatges silenciats pels mitjans de comunicació.

Per acabar, tots tres ponents van coincidir en que encara queda un bon camí per recórrer però que els mitjans de comunicació han millorat moltíssim en comparació amb aquests últims deu anys. És cert que ara costa més trobar exemples, però encara es pot notar aquest racisme implícit i aquesta xenofòbia banal en la societat actual.

Patrícia Fernàndez Martínez