Mes: juliol de 2014

Les passades Jornades Mirar, escoltar… crear! organitzades per AulaMèdia van començar amb la xerrada d’en Joan Vila i Triadú que va donar a conèixer el nou projecte que está tirant endavant conjuntament amb en Roger Palà i en Sergi Picazo, el mitjà digital Crític. Ell mateix va reconèixer que es tracta d’un projecte embrionari i que actualment es troben en una fase de recaptació de capital.

L’essència d’aquest nou mitjà la trobem en la voluntat de destapar els temes que silencien els mitjans majoritaris, a traves del “slow journalism” o periodisme reposat i voler donar veu a nous actors socials que des d’un punt de vista crític puguin oferir una perspectiva diferent a la dels tertulians i opinòlegs que s’atorguen la potestat de dictar sentència davant de qualsevol tema.

Segons Vila aquest projecte respon a les necessitats que té la població lligades a la demanda d’un periodisme crític i de qualitat allunyat de les veus institucionals, de la selecció i interpretació de continguts i de noves veus.

Així doncs, entre altres coses, el que ofereix Crític és una oportunitat dins d’aquesta societat on els estímuls informatius constants entorpeixen la comprensió i l’aprofundiment de determinats temes. Una oportunitat per aturar-nos i, més enllà del tòpic, entendre el món que ens envolta.

Es preveu que al setembre comenci a funcionar oferint continguts diaris gratuïts i un reportatge d’investigació relacionat amb algun tema silenciat en l’àmbit dels Països Catalans per als lectors subscrits. A més, Crític també prendrà forma de revista monogràfica impresa que es publicarà un cop a l’any i tractarà un sol tema en profunditat. El número d’enguany sortirà a l’octubre i estarà dedicat al procés sobiranista català.

També durant aquesta primera sessió de les jornades en Dídac Roger i en Martí Contijoch van presentar el DVD Mirades. Es tracta d’una idea que s’ha tirat endavant des del projecte eduCOM.info i que busca donar veu a especialistes que, de la mateixa manera que Crític, s’apartin del corrent d’opinió representat per la majoria dels opinòlegs actuals i que donin la seva visió sobre l’educació mediàtica.

Només queda esperar que ambdues propostes s’acabin consolidant i assoleixin els seus objectius, ja que es evident el potencial que tenen per contribuir a l’evolució de l’educació i el periodisme del nostre país.

Joan Ballart

En Dídac Roger fou l’encarregat de presentar i moderar la tercera jornada de les Jornades Mirar, escoltar… crear!, centrada en els documentals. En la primera part, el protagonisme fou per la vessant més informativa i de denúncia d’aquest gènere. En primer lloc va parlar la documentalista i periodista Cristina Mora, que ens va presentar el documental El barri s’ha de defensar. Aquest documental, que va realitzar juntament amb la també periodista i realitzadora Neus Ràfols, és la crònica de la lluita que un grup de veïns i veïnes de la Barceloneta ha protagonitzat des del 2005, amb la imposició de l’anomenat “Pla dels Ascensors”, fins a les actuals mobilitzacions contra la Reforma del Port Vell.

En segon lloc va parlar Laura Arau, comunicadora i realitzadora que forma part de l’organització del Festival Protesta, un dels pocs festivals de curtmetratges de crítica social i mediambiental. Segons Arau, els curts permeten la participació tant de professionals com d’amateurs. Cada any s’escull una temàtica i la d’aquesta darrera edició fou la desobediència civil amb la intenció de conscienciar el públic i despertar el sentit crític. Tot seguit, es van projectar els dos documentals guanyadors del Festival Protesta 2014, Minerita –que narra la situació de les dones a les mines de Bolívia– i Un lugar mejor –un curt de ficció que mostra com el nord ja és el que abans era el sud.

La segona part de la jornada es va dedicar a la vessant educativa dels documentals amb la projecció d’Un dia, tres hiverns. Abans de visualitzar el vídeo les professores Tona Calm i Anna Garcia ens van explicar en què consisteix el projecte Ull, canvi i acció que duen a terme a l’Institut la Garrotxa d’Olot. Les professores van començar la seva intervenció oferint-nos una breu descripció de les set edicions del projecte, durant les quals han fet estades a països com Marroc, Cuba, Índia, Gàmbia i Xina. Els objectius d’aquesta experiència són potenciar el creixement personal, comprendre altres realitats i facilitar la integració d’un seguit de valors i pràctiques encaminades a aconseguir una societat més justa i comprensiva a través del llenguatge audiovisual. Les docents ens van fer partícips de tot el procés dut a terme, des de la preparació del viatge fins a les visites que fan a altres centres educatius per compartir l’experiència viscuda. A més van respondre els dubtes i qüestions dels assistents i vam saber que el títol del documental, Un dia, tres hiverns, és un proverbi xinès que es fa servir per expressar el sentiment d’enyorança.

Julita Arranz

 

La taula redona dedicada a “Gènere, violència i mitjans” de les Jornades Mirar, escoltar… crear!, va començar amb dades per a l’optimisme: el tractament de la dona als mitjans de comunicació ha millorat. L’Associació de Dones Periodistes (ADPC), dedicada, entre d’altres, a vetllar per un periodisme no sexista i promoure una imatge digna de les dones en els mitjans, ha detectat darrerament un tractament més acurat de la violència masclista, tot i que reconeixen que encara hi ha un llarg camí a recórrer. Alguns dels principals problemes continuen sent les imatges utilitzades, que sovint no aporten cap informació, i el fet que es faci molt poc seguiment de les persones agressores. És per això que Marta Corcoy i Mavi Carrasco, des de l’ADPC, van compartir amb els assistents els punts més importants d’un manual elaborat per a periodistes per tal que es faci un tractament adequat de la violència de gènere als mitjans. Defensen, entre d’altres, que se’n doni informació per tal de visualitzar el fenomen i que s’utilitzin fonts diverses i qualificades per explicar-ho, fugint del tant comú testimoni de veïns i familiars. Evitar el sensacionalisme amb descripcions detallades o escabroses i respectar la pressumpció d’innocència són també qüestions pendents, especialment si tenim en compte el tractament que algunes televisions fan encara d’aquesta violència. Abans de concloure la sessió els assistents vam fer l’anàlisi d’una notícia al diari on vam observar com d’important és llegir entre línies i com els mitjans de comunicació poden ser l’eina per tractar la temàtica des de l’aula.

El periodisme i l’àudiovisual, de fet, permeten moltíssimes possibilitats didàctiques, i tractar a través seu la violència masclista n’és una més. Així doncs, la següent proposta de la jornada ens va acostar a com treballar-la amb els alumnes. En aquest cas va ser Maribel Illesques, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, qui va tenir la iniciativa després de detectar que alguna cosa fallava amb els joves del municipi en aquest àmbit. La cançó “Ningú com tu”, del grup de rock català LEDS, va servir doncs perquè els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Els Tres Turons elaboressin un videoclip planificat, enregistrat, editat i difós per ells mateixos en el marc d’una campanya contra la violència masclista. La proposta va rebre el suport de la direcció del centre i va tenir molt bona acollida entre l’alumnat. Pedagògicament, es va poder encaixar en el disseny curricular i treballar des de diverses àrees com ara les llengües, música, ètica, tutoria o imatge i so. I el resultat va ser un vídeoclip que va tenir molt ressò tant a internet com en altres mitjans.

Des de la direcció del centre, Antoni Curto va donar suport en tot moment al projecte i va destacar en les jornades el suport de bona part del professorat, ja que es tracta d’un projecte fet amb pocs recursos i molt esforç humà. Curto va explicar també que als alumnes de l’ESO els preocupa potser més la violència entre amics que la violència masclista concretament, per això la cançó, que parla de l’esperit de seguir endavant malgrat les dificultats, la van enfocar de manera molt creativa i positiva a la violència que ells viuen a l’aula. Sens dubte, una proposta molt interessant que mostra com la col·laboració entre diferents entitats i l’audiovisual permet, un cop més, explorar moltíssimes possibilitats a l’aula.

Anna Montero Farrero