“No són les respostes les que ens marquen el camí, sinó les preguntes”. Ja ho avisava el poeta Ranier Maria Rilke a finals del segle XIX, cal ser curiós, indagar, qüestionar-ho tot, i anar més enllà d’allò que se’ns planteja en un primer moment. Passa en tots els àmbits de la vida, però ens interessa centrar la mirada en el de la comunicació.
Desenvolupar les habilitats analítiques per potenciar la lectura crítica dels mitjans de comunicació requereix un treball constant per interioritzar les claus que ens faran connectar les alertes davant la sobreinformació a què estem exposats. Però com sabem què preguntar?
Quan ens exposem als mèdia cal tenir presents, com aconsella el Center for Media Literacy (institut especialitzat en alfabetització mediàtica dels Estats Units) cinc aspectes principals.
Per començar, hem de preguntar-nos qui crea els missatges que transmeten els mitjans. No tant per buscar-ne l’autoria, sinó per prendre consciència que la informació no és quelcom “natural” sinó que ha estat tractada per algú (escrita, editada…). És més, ha passat per un procés de selecció de materials. Per tant, nosaltres només rebem allò que ha passat el filtre!
En aquest procés creatiu, intervenen tècniques narratives pròpies de la comunicació que cal conèixer, ja que s’utilitzen per cridar l’atenció de l’audiència amb estudiades tècniques de persuasió. Parlem de les paraules, les imatges, els colors, la música, els angles de càmera…
Lluny de la forma, els missatges comunicatius són eminentment contingut. Els mitjans són, a dia d’avui, un dels majors transmissors del valors, estils de vida i punts de vista de la societat. Per això és bo preguntar-se també quins es representen o s’ometen a les informacions que ens arriben. Cal deixar enrere la idea d’imparcialitat i assumir que els missatges mediàtics transmeten missatges subtils sobre qui i què és important. Observar quin tipus de persones es convida a que s’identifiquin amb el receptor, quins comportaments mostren, quins judicis socials fan sobre determinats temes… Un exemple tòpic, però clar: perquè sempre apareixen dones en els anuncis de detergents? O perquè la major part d’anuncis de perfums inciten a la sensualitat?
Hem esmentat la forma, el contingut i ara cal destacar el context amb que tot plegat és rebut. Un mateix missatge arriba a molts receptors diferents i en situacions molt diverses. Per això, cada un l’interpreta d’una determinada manera, en base a les seves experiències vitals. És imprescindible ser-ne conscient i estar oberts a totes les interpretacions, per conèixer nous punts de vista i adquirir noves habilitats analítiques i crítiques.
Per últim, no hem d’oblidar que els missatges es construeixen amb uns objectius, és a dir, per obtenir guanys i poder. Perquè més enllà de la funció de servei públic que han d’exercir els mitjans, aquests responen a interessos empresarials que, malauradament, van més enllà de l’exercici informatiu exercit amb responsabilitat.
No hem d’abaixar la guàrdia, doncs. Cal conèixer aquests i altres ítems derivats i fer-se preguntes, moltes preguntes. Només d’aquesta manera assolirem les habilitats analítiques necessàries per poder viure en una societat mediatitzada i en una cultura de la sobreinformació constant.
Raquel Ligero