Avui en dia, és molt comú trobar-nos pares i mares d’alumnes molt escèptics cap a les xarxes socials. Potser és una de les fonts més preocupants per ells. Tot i això, des de l’aula, podem treballar per acabar amb aquesta idea. Com a docents, ens convé presentar-les amb una nova visió i així manifestar un ús més pràctic d’aquestes dins de l’àmbit de l’educació.
Actualment, hi ha xarxes socials que ens permeten millorar la comunicació amb els nostres alumnes i, alhora, ens ajuden a treure aquest sentit despectiu. És cert que al principi costa entendre la practicitat d’aquestes xarxes però, una vegada ens engresquem, surt una experiència molt positiva.
L’altre dia vaig trobar una piulada molt interessant al twitter que deia: “el facebook serveix per exposar la teva vida, però el twitter t’ajuda a mostrar què penses”. Això em va fer rumiar i activar-me. Aquesta aportació tenia part de raó quan comentava que això del twitter ajudava a comunicar els nostres pensaments i, per tant, no es limitava a la simple xafarderia a la qual molts estem acostumats quan parlem de xarxes socials. Potser sí que hem de ser crítics per triar quina de les xarxes socials s’adequa més allò que estem buscant però, a priori, no hem de devaluar-les totes.
Si ens ajuda a mostrar què pensem, perquè no ens pot ajudar a comunicar-nos també? La qüestió és aconseguir les eines per traslladar aquesta motivació a l’àmbit educatiu. A vegades, un docent necessita fer més atractius els continguts de l’àrea que imparteix per tal d’animar els alumnes i dinamitzar les sessions. La intenció de les xarxes socials en aquest cas, no és la de fer-les servir com a vehicle d’interacció comunicativa únicament, sinó per transmetre coneixements i, alhora, deixar constància d’allò que es tracta.
L’acte comunicatiu en l’àmbit educatiu, per tant, s’ha anat renovant poc a poc i aquests alumnes són els autors d’aquest canvi tan significatiu. El tomb comunicatiu pot ajudar a enriquir els seu futur iniciant noves vies de comunicació futures que els ajudaran, per exemple, a trobar feina.
Begoña Jiménez Nájera