El darrer número de la revista digital AulaMèdia (març de 2010) recull diferents visions sobre l’Educació en Comunicació i la seva necessitat d’implementació a les aules. La professora Pilar Alfonso Escuder afirma que “la principal font de documentació dels nostres alumnes ja no són els llibres. És per això que el creixent ús multimèdia transversal no hauria d’excloure, en la meua opinió, l’altra possibilitat/necessitat: la introducció d’una assignatura –d’un temps propi i continuat– per a l’educació audiovisual.
Per la seva part Mar Pérez Unanue coordinadora de MEDIA Antena Catalunya es pregunta “Si l’alfabetització mediàtica ha de servir per comprendre i valorar de manera crítica els missatges emesos a través de les diverses formes que adopten els mitjans de comunicació (…), per què no ha de ser una peça clau en l’educació i, tal i com ha demanat la Comissió Europea, no se li reserva un lloc preferent a l’escola?
Finalment la periodista Laia Serra en el seu article afirma que “El públic no es deleitaria ni es creuria aquests productes (de tele-porqueria) si tingués costum de rebre bons continguts, i per tant, alimentés el seu criteri –la seva facultat de jutjar– i bon gust. És sabut i acceptat que els paladars s’eduquen; també ho fan les ments.”
Aquest número d’AulaMèdia es completa amb una editorial que fa una reflexió sobre la febre de la telefonia mòbil entre els adolescents, la prohibició a l’aula i les seves possibilitats com a tecnologia educativa. L’editorial acaba amb una pregunta: “El professorat veurà les possibilitats educatives que ofereixen els mòbils o seguirà associant-los només al lleure, lluny de l’aprenentatge?”