Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
La investigació com a punt de partida
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
EduCom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços
La investigació té un paper important en el projecte de Teleduca. Educació i Comunicació entre altres coses perquè és el fonament del treball que es desenvolupa en els altres àmbits d'actuació, en la formació de formadors, en els tallers de producció audiovisual, en l'elaboració de materials didàctics d'Educació en Comunicació (EC), etc. En aquesta línia, a més d'investigacions sobre el consum dels mitjans per part dels adolescents i joves i d'aplicació didàctica de propostes d'introducció de l'EC a les aules, s'han portat a terme quatre grans investigacions. Dues d'anàlisi de continguts televisius i dues d'intervenció educativa amb mitjans visuals i audiovisuals.

Anàlisi de continguts televisius1
La recerca Presència i imatges del Sud en els informatius de les televisions de Catalunya2 es va plantejar amb la idea de contribuir a l'estudi de la visió del món que donen els mitjans de comunicació, en aquest cas la televisió, dels països en situació de sud socio-econòmic, que inclou també la representació de la immigració i del 4rt Món. Es basa en una mostra de 88 informatius del mes d'octubre de 2000. El disseny metodològic es fonamenta en dos eixos, per una banda, es valora com s'insereixen les notícies del Sud en el conjunt dels informatius, de forma que l'objecte d'anàlisi és l'informatiu sencer i, per una altra, es detecten les notícies del Sud que donen aquests informatius, per la qual cosa l'anàlisi se centra pròpiament en la notícia. Les conclusions evidencien, entre altres coses, que els informatius proporcionen una informació estereotipada i fragmentària del Sud geogràfic i socio-econòmic, que no facilita el coneixement i la comprensió de les situacions i dels processos polítics, socials i econòmics. Predomina una representació esbiaixada i parcial, no només del Sud, sinó també del paper que juguen els països del Nord en el seu desenvolupament.

En la investigació El tractament de la informació sobre la Unió Europea en les televisions3 l'objectiu és estudiar la presència de la Unió Europea en els informatius del nostre país i les característiques que té el discurs que sobre ella ens arriba. L'anàlisi se centra en una mostra de 298 d'informatius vespertins (79 corresponents a l'any 2000, 77 a 2001 i 142 a 2002). Com en la investigació anterior s'estudia la presència de la Unió Europea en el conjunt de l'informatiu i s'analitza el contingut de les notícies que la tracten. Es constata que, més de mig segle després de la seva constitució i quan el fet de la Unió Europea és ja una realitat, Europa està encara molt lluny dels ciutadans i les ciutadanes. La presència de la Unió en els informatius és escassa i preval una visió burocratitzada i fragmentària, on els aspectes més quotidians, socials i culturals queden relegats pels polítics, econòmics i institucionals que són una part important del procés d'integració, però no els únics. En la selecció de les notícies abunda també una perspectiva més localista que comunitària. En conjunt, els continguts que es difonen poden contribuir a crear en la ciutadania una representació allunyada i parcial de la Unió, que no contribueix a la formació d'una opinió publica sensible, ni afavoreix la creació d'un imaginari comú.

Intervenció educativa amb mitjans visuals i audiovisuals4
Construint narracions amb imatges: de l'autorepresentació individual a la reflexió i creació de temàtiques col·lectives (2002), és una anàlisi d'un procés d'intervenció basat en una proposta educativa adreçada a nois i noies de les Unitats d'Adaptació Curricular (UACs), que utilitza la fotografia i el vídeo. La proposta es fonamenta en diferents perspectives teòriques (principalment en la investigació-acció, l'Educació en Comunicació, la pedagogia crítica, el treball amb elements de la cultura popular) i contempla la importància que tenen les imatges en els adolescents: constitueixen símbols d'identificació i pertinença, codis compartits de relació, etc. La proposta, que es va aplicar en dues UACs de Barcelona i rodalies5, treballa, en un primer moment, des d'una vessant més biogràfica i individual, amb la imatge fotogràfica com a eina per exposar els interessos personals i les motivacions (els adolescents fotografien dotze elements o temes importants per a ells). En una segona fase, fruit de la posada en comú i de la recerca d'elements que relacionen l'àmbit personal amb el més social i contextual, es planteja el treball amb el vídeo (en equip, els nois i les noies produeixen una ficció breu sobre els elements temàtics de les fotos individuals que han consensuat com a importants). Les conclusions posen de manifest que el treball amb la càmera (fotogràfica o ideogràfica), així com el fet de tenir en compte el marc d'interessos dels alumnes, comporta una major implicació i genera dinàmiques de relació positives en entorns socioeducatius, en els quals aprendre resulta moltes vegades força dificultós.

La investigació La producció audiovisual com a eina d'educació social (2003)6 cerca criteris per a l'elaboració de metodologies d'intervenció educativa basades en l'ús dels mitjans audiovisuals, ara bé, els aspectes relacionats amb la col·laboració i el treball en equip són també essencials. La recerca consta de dos grans apartats, per una part l'Estudi7 i per l'altra la Proposta metodològica8 que es dissenya a partir de les dades obtingudes amb l'estudi. En l'Estudi s'analitzen, des d'una perspectiva multidisciplinar i amb un marc teòric ampli, un conjunt d'experiències d'anàlisi i producció audiovisual, distribuïdes en dues categories: Les Experiències 1 (16 experiències), realitzades fonamentalment en el marc de l'educació formal i no-formal, en un període de temps que va des de 1998 a 2002, de les quals, a més de valorar el context educatiu d'aplicació, s'analitza fonamentalment el producte audiovisual elaborat pels adolescents. I les Experiències 2 (9), que s'han portat a terme durant els cursos 2001-02 i 2002-03, en les quals s'observa i analitza el procés de realització i els productes audiovisuals fets. Els gèneres més treballats són dos. El reportatge videogràfic, que es planteja com una activitat d'anàlisi i d'investigació sobre el terreny. I la ficció, que es fa a través de mimficcions: produccions breus i molt expressives que expliquen una història senzilla i sense diàlegs. Els adolescents construeixen les mimficcions de forma lliure, i, per tant, són construccions molt representatives dels seus interessos i motivacions, de les seves mirades sobre el món i neixen també molt contextualitzades per les dinàmiques de relació que es generen dins dels grups de treball. 

D'ambdues experiències es conclou que el treball sobre l'anàlisi dels textos dels mitjans és quelcom indiscutible com a eina "d'empoderament" dels joves, en proporcionar-los "filtres" de cara a la lectura o interpretació, però també pot fer aquest paper la producció audiovisual. La producció, a més de ser un recurs d'expressió dinàmic i fascinador per als adolescents i joves immersos en una societat on les pantalles tenen un lloc rellevant, és un instrument per representar-se a ells mateixos i el seu món, és a dir, un mitjà per fer sentir la seva "veu", donar a conèixer els temes que els interessen i des de la seva mirada, etc. En el fet de produir els adolescents i joves es troben amb la necessitat de gaudir d'un coneixement més aprofundit dels codis visuals i audiovisuals, així com en la situació de seleccionar que fan present en el seu text i què oculten, fet que contribueix també a l'elaboració d'eines d'interpretació més reflexives i distanciades dels missatges mediàtics. Però l'activitat amb els audiovisuals pot tenir també una altra dimensió, que incideix en l'educació social. La realització d'un producte audiovisual, en funció de com es plantegi, és un excel·lent instrument per treballar dinàmiques de participació i col·laboració.



NOTES

1- Ambdues investigacions sobre anàlisi de continguts han estat encarregades i finançades pel Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.
2- Garcia, M.; Mayugo, C.; Moix, M. i Reñé, S. (2003). Presència i imatges del Sud als informatius de les televisions de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. Gabinet de Relacions Internacionals.
3- Reñé, S. i Moix, M. (2004). El tractament de la informació sobre la Unió Europea en les televisions. Barcelona: Diputació de Barcelona. Gabinet de Relacions Internacionals.
4- Ambdues recerques han estat finançades per la Fundació Jaume Bofill.
5- En el curs de 4r d'ESO de l'IES Pau Claris de Barcelona i en el de 1r d'ESO de l'IES Banús de Cerdanyola del Vallès.
6- Projecte coordinat per Jaume Funes.
7- La producció audiovisual com a eina d’educació social: Estudi.
8- La producció audiovisual com a eina d’educació social: Proposta metodològica.

 
Teleduca. Educació i Comunicació
[Carme Mayugo, Montserrat Moix, Marta Ricart i
Sara Reñé]
Teleduca