| Les
imatges cinematogràfiques, i en general totes les audiovisuals,
no apareixen com còpies de la realitat, sinó que són
tries seleccionades de parts de la realitat; ni l’ull del director que
tria els enquadraments a través del visor, ni la mà que estableix
el muntatge del material filmat són neutrals i objectius. Per això
cal una educació de la mirada, un coneixement i un aprenentatge
en el fet audiovisual, en tant que codi universal de distribució
de missatges.
La
integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs
professors i professores s’han planejat des de fa temps, tot i que no han
comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús
didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de
projecció, sinó a propostes didàctiques viables per
saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa.
És en aquest sentit on aquest curs pretenia incidir i, per tant,
poder donar pautes i instruments al professorat per fer que el cinema tingui
un paper rellevant en l’aprenentatge de l’alumnat de Secundària.
En
el curs volíem reflexionar i descobrir elements cinematogràfics.
Es tractava de crear o refrescar tot un bagatge organitzat de coneixements
cinematogràfics en el professorat assistent. També vam voler
estructurar un ventall de recursos i d’idees motivadores perquè
el cinema sigui una activitat dinamitzadora i enriquidora a l’aula. I,
finalment, en un mes de juliol d’una calor intensíssima, gairebé
tropical i després de tot un curs escolar esgotador, ens vam conjurar
per passar-nos-ho bé mentre treballàvem...
Vam estructurar
el curs en quatre blocs. El primer el vam anomenar Formar espectadors.
Es tractava de debatre sobre la necessitat de formar espectadors més
conscients i més cívics, amb un estil de comportament més
reflexiu i respectuós davant el cinema i les produccions audiovisuals
en general. També es tractava d’informar i debatre sobre aspectes
importants pel que fa al desplegament de l’educació audiovisual:
equip tècnic, fons filmogràfic, coordinació d’audiovisuals,
mètode de visionat, esquemes d’anàlisis de films, cineclubisme,
etc.
A continuació,
vam repassar de forma sistemàtica tota la morfologia i la sintaxi
fílmica: moviments de càmera, planificació, angles
d’enquadrament, tractament del temps en el cinema, profunditat de camp,
música i cinema... Es tractava de posar unes bases sòlides
relatives al coneixement del llenguatge audiovisual.
A la tercera
part vam oferir una panoràmica històrica dels primers moments
del cinema: orígens, precinema, Lumière, Edison, Méliès,
Chaplin, Keaton, el pas del cinema mut al sonor... per aconseguir un coneixement
d’aquell procés, tan apassionant, que la humanitat va seguir per
aconseguir la imatge mòbil.
Finalment,
i aquesta era probablement la part més innovadora des del punt de
vista dels cursos d’estiu, després d’explicar la forma de treballar
de CinEscola.info, es va
oferir al professorat assistent la possibilitat de col·laborar i
d’elaborar materials per aquesta pàgina web d’AulaMèdia.
A hores d’ara, i amb molta satisfacció per la nostra part, ja han
començat a arribar materials elaborats pel professorat que van assistir
al curs. En definitiva, un juliol barceloní tòrrid, d’insomni,
però molt ben aprofitat per a l’Educació en Comunicació.
ALGUNES
VALORACIONS
1
Estic
molt animada. M’agraden molt el continguts de la pàgina web de CinEscola.info.
Trobo que són molt útils i m’ha semblat molt interessant
l’oportunitat que ens dóna AulaMèdia de poder elaborar materials
per CinEscola i posar-los a disposició de tot el professorat que
els necessiti.
Emília
Viladoms
Psicopedagoga.
Mollet del Vallès
2
Cal
seguir oferint cursos en aquesta direcció. Ha estat molt interessant
i útil. Crec que els companys del curs han pogut trobar un bon espai
per debatre i aprendre recursos sobre l’aprenentatge del cinema i formar
espctadors.
Patrícia
Agüera
Professora
de Secundària. Liceu Francès
|
