| AulaMèdia
ha posat en circulació la seva segona producció en format
DVD. Després de la declaració de principis sobre l’Educació
en Mitjans del primer, que dóna títol a la col·lecció:
"Educar en Comunicació"; es presenta ara El cinema a l’aula,
obra també de la jove realitzadora, Carmen Marfà; on se’ns
expliquen les claus de la introducció del cinema a l’educació,
des de les mateixes aules de Primària i Secundària.
Amb
una estructura fílmica àgil i ordenada, aquesta producció
audiovisual ens va desgranant, a través d’escenes de gran interès
pedagògic recollides a diversos centres, l’aplicació pràctica
d’activitats i recursos sobre l’aprenentatge del cinema i de la comunicació.
Dividit
en dues parts, Primària i Secundària, el DVD
ens transmet, a més, la passió dels seus participants per
una forma innovadora i reflexiva d’entendre l’educació i, sobretot,
per una connexió directa amb les necessitats i desitjos de l’alumnat.
El cinema representa un revulsiu, un autèntic despertador per dinamitzar
les nostres aules. És una via motivadora per a la majoria dels nens
i nenes, dels nois i noies; i una forma de recuperar aquells que mostren
dificultats per adaptar-se als esquemes tradicionals de l’ensenyament.
El cinema, i tota la imatge audiovisual, desenvolupa millor que altres
disciplines les habilitats comunicatives, expressives, visuals i espacials;
es constitueix com un factor clau per esperonar la imaginació i
la sensibilitat social i artística.
També
queda ben patent en aquest nou document audiovisual d’AulaMèdia
que el cinema, a més de ser una eina complementària d’altres
matèries escolars, és el camí idoni per iniciar l’alumnat
en l’aprenentatge del llenguatge i de les tècniques audiovisuals
bàsiques. Cal ser ben conscients, per exemple, que la profunditat
d’un pla, la música, la il·luminació, un determinat
moviment de càmera ens diuen coses que no són expressades
verbalment i que és imprescindible que els ciutadans del segle XXI
sàpiguen, descodifiquin i puguin apreciar.
També
es tracta, com planteja aquest DVD, d’entendre el cinema com un factor
que afavoreix la reflexió, que pot fer prendre postures, formar-se
opinions davant les històries de vida que apareixen a les pantalles.
Una educació cinematogràfica que té, a més,
com un dels seus objectius, formar espectadors per trencar amb l’hàbit
d’empassar-se pel·lícules sense pensar-les, sense acostar-se
tranquil·lament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges,
de les seves propostes visuals, de les seves idees...
El
desplegament d’idees i propostes de El cinema a l’aula ens marca
la ruta -immensa, riquíssima- del cinema com a espai educatiu, que
ens ajuda a llegir millor la cultura audiovisual. Finalment aquesta producció
d’AulaMèdia, ens suggereix -entre línies- que la nostra societat
de la informació donaria un pas important per a la seva democratització
si li correspongués a l’escola gestionar socialment el patrimoni
cinematogràfic (amb tota la càrrega comunicativa, històrica,
artística, vital...).
No
permetre l’entrada a les aules d’un llenguatge -el cinematogràfic,
l’audiovisual en definitiva- que s’infiltra en els teixits més elementals
de la vida quotidiana amb una potència ideològica incommensurable,
ja no només és deixadesa o incapacitat per percebre la realitat;
és no contemplar el dret de l’alumnat, de la ciutadania a l’educació
crítica, artística i comunicativa pròpia del present. |
|
> exhaurit <
|
