L'educació en comunicació

Pedro Gómez
L'SPC, en la seva línia de treballar en favor del dret a la informació de la ciutadania, va començar fa ja alguns anys a documentar-se i treballar en el camp de l'educació en comunicació. Durant aquest període s'ha mantingut contacte amb diversos sindicats i organitzacions, amb la intenció d'estudiar com podíem col·laborar en un tema que nosaltres entenem com a fonamental. Conjuntament amb el sindicat de l'ensenyament USTEC-STE's es va presentar un projecte de material didàctic a les III Jornades Tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat 2002 que sota el títol Comunicar i educar tractava el tema dels mitjans de comunicació en l'entorn escolar.
     Després d'això, a la Trobada 2003. El futur de l'educació en comunicació, organitzada per la revista digital AulaMèdia, es decideix impulsar la Taula per a l'Educació en Comunicació que actualment és el germen de la futura plataforma que vol integrar tots els actors implicats en l'educació en comunicació.
     Ja fa molt temps que els primers analistes van començar a parlar del concepte "societat de la informació". Ara ens trobem immersos de ple i, tot i que alguns opinen que gairebé ja estem a les acaballes, no fa tant que se n'ha impulsat la promoció entre la ciutadania d'arreu del planeta. L'exemple més clar el tenim a la I Cimera Internacional sobre la Societat de la Informació que, patrocinada per la UNESCO, tindrà lloc aquest any a Ginebra.
     Potser aquest retard sigui la causa de molts dels vicis i degradacions que estan sofrint les nostres societats democràtiques. Un exemple clar és al sector de l'educació. Més enllà de les reaccions conjunturals contra la futura llei de qualitat, quan un es va endinsant en el món educatiu s'adona dels molts aspectes que necessiten una profunda reforma.
     Segons Josep Maria Castells continuem educant els nostres joves per a un model de societat industrial ja obsolet, és a dir, no estem preparant individus per a la seva correcta adaptació a la societat en què els ha tocat viure, un dels principals objectius de l'educació. En una primera fase de la nostra vida les persones rebem els coneixements principalment de l'estudi i la família (i no necessàriament en aquest ordre) i en una següent fase la informació que rebem des dels mitjans de comunicació és la principal font de coneixements.
     El professor José Juan González Encinar (catedràtic de dret constitucional de la Universitat d'Alcalá de Henares), traspassat l'estiu passat, en un article que publicàvem a la darrera edició de Fil Directe, explicava que "la democràcia val el que val el saber del poble que la sustenta; per contra, la oclocràcia (forma degenerativa natural de les democràcies) se sustenta en la ignorància o, per ser més precisos, en el sector més ignorant de la societat." Considerant que som un dels sectors implicats en la formació de la ciutadania hem de ser conscients de la nostra responsabilitat per garantir la bona salut de les nostres democràcies.
     La societat de la informació paradoxalment ha comportat un procés de desinformació propiciat per la mercantilització de la informació, la concentració de mitjans, que és una de les principals causes de l'aprofundiment en la societat del pensament únic, la precarietat laboral que provoca una precarietat laboral i al revés, la falta de consciència global de la importància del dret a la informació. Una de les tasques de l'SPC, dons, és ajudar els joves perquè aprenguin a descodificar els missatges que reben des dels mitjans de comunicació.
     Un altre aspecte que cal tractar és la ceguesa de les autoritats educatives davant la realitat de l'educació en comunicació. Malgrat l'abundant literatura escrita sobre el tema, les administracions ja han assumit, encara que sigui de paraula, la importància d'aquest tema, però la realitat de les aules és una altra. L'educació en comunicació sobreviu únicament gràcies al voluntarisme d'alguns educadors. Cal pressionar les autoritats perquè posin els mitjans necessaris per corregir la situació.
     Al mateix temps, s'ha d'exigir a les empreses periodístiques que es mullin. El desprestigi dels mitjans davant la societat també les afecta. La reacció de la ciutadania davant la qualitat de la informació rebuda sobre temes com el Prestige o la guerra a Iraq ha estat que la gent no accepta la manipulació. Contra aquesta xacra, hem de col·laborar periodistes, mestres i pares perquè s'estigui preparat per a una lectura crítica dels mitjans.