L’Educació en Comunicació implica un coneixement i un domini dels llenguatges audiovisuals per part de l’alumnat, per tant és imprescindible que els centres escolars estiguin dotats del material necessari per poder realitzar produccions audiovisuals a nivell escolar. El Departament encara té pendent dotar tots els centres docents d’una càmera de vídeo, en aquest sentit encara estem sota mínims. Actualment l'ensenyament en aquest àmbit està enfocat massa cap a la "reproducció" de les imatges en detriment de la dotació per a la "producció" d’imatges.

Però, sobretot, l’Educació en Comunicació implica un anàlisi crítica dels missatges, dels continguts audiovisuals i per això es fa prioritari una formació del professorat global sobre comunicació. Fins ara la formació ha estat massa escorada cap a la tecnologia oblidant l’anàlisi dels continguts mediàtics o, pitjor encara, l’aplicació didàctica dels mitjans a l’aula. Per compensar la balança, doncs, la formació crítica en comunicació hauria de ser la prioritat d’aquest nou Programa d’EC.

També queda pendent la integració de l’Educació en Comunicació en el currículum, una integració que ha de tenir -sense cap mena de dubte- un caràcter prescriptiu, perquè pugui arribar, així, a tot l’alumnat. En un moment en que les pantalles ens envolten, la joventut ha d'aprendre a produir missatges i saber llegir entre línies. En definitiva a descodificar els missatges audiovisuals per no convertir-se en receptors passius, en els "nous analfabets" del segle XXI.