Pel responsable d'AulaMèdia, tant el coneixement que tinguin els professionals com les denúncies del públic poden defensar-nos d'abusos i manipulació.

Com va néixer AulaMèdia?
A partir d'una recerca que vam fer als Països Catalans, el Projecte Educom. Després es va posar en marxa una web que recollís articles referits al món de l'educació en comunicació i va ser un èxit. Això ens va portar a la creació d'una revista digital on s'agrupessin les inquietuds, les propostes i les idees del sector de l'educació, sempre lligat, però, en el món de la comunicació.

Com és que les societats més avançades culturalment generen al mateix temps més desconeixement i injustícies?
La indústria cultural està en poques mans i les possibilitats de participació de la societat civil són molt limitades. El mateix Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) reconeix la manca d'un marc legal que reguli i controli el fluix informatiu i obligui les empreses a treballar al servei d'una societat més justa, més igualitària i més plural.

¿Però no és possible, llavors, recórrer a denúncies als jutjats?
Sí, encara que les lleis no són clares al respecte i els processos, molt lents. la justícia és lenta i també hem d'acceptar que està en mans del govern de torn. De totes maneres, és l'únic camí que tenim per defensar-nos dels abusos dels mitjans de comunicació públics i privats.

¿Què poden fer els estudiants i totes aquelles persones que veuen com se'ls manipula?
Primer, tenir present que la informació mai és objectiva; és un gran error que s'ensenya a les facultats de comunicació. Els periodistes han de ser capaços, no només de generar notícies, sinó de poder-les posar dins el context global en què es produeixen.

Hi ha un problema en les fonts d'informació?
Els periodistes recullen informacions de les institucions, delegacions de govern, gabinets empresarials i, generalment, sense contrastar la informació, la publiquen. D'aquesta manera es converteixen en corretges de transmissió dels missatges dels poderosos. El periodista ha d'entendre l'ecosistema en què es mou; si no, sempre estarà exposat a ser manipulat.

Aleshores, ¿quins han de ser els límits d'un comunicador?
Per davant de tot, ha de posar l'ètica i el codi deontològic. I és en aquest marc on el periodista s'ha de moure, a més de saber per a qui treballa, que generalment són grans indústries de la comunicació. Si això es comprèn, és possible que l'informador pugui treballar mantenint el sentit ètic.