Miquel Porter ha estat investigador del cinema català i el seu primer i més destacat historiador; especialista en cinema rus i soviètic; cantant del Setze Jutges i un resistent optimista i tranquil; però sobretot fou un mestre que encomanava entusiasme i que va fer descobrir a diverses generacions  la importància del cinema en el món contemporani.

Fou el pioner en ensenyar a fer lectures, reinterpretacions, recerques, descobriments en el cinema i en la imatge audiovisual. Les seves classes, les seves sessions de cineclubisme eren peces paradigmàtiques de l'anàlisi artística i crítica.

El llegat d'en Porter Moix ha consistit en posar les bases perquè el nostre país sigui conscient del paper fonamental que han tingut els mitjans de comunicació audiovisual en les transformacions socials de les darreres dècades. Ell va ensenyar a analitzar, a gaudir de les imatges, a considerar les obres cinematogràfiques com a fonts de plaer estètic i com fonts  documentals del passat i del present.

Des del món dels cine clubs, probablement la primera forma d'Educació en Comunicació a casa nostra, Porter Moix proposava la necessitat d'oferir a la ciutadania el coneixement crític i artístic, la necessitat dotar-la d'eines analítiques per convertir-nos en autèntics agents socials autònoms, racionals i sensibles. 

A en Miquel Porter li dolia, com ens dol a nosaltres, el trencament entre la cultura de les imatges i el món educatiu. En culpava als buròcrates que no veuen més allà dels seus nassos. Ell, com a resistent, sabia que cal tenir les butxaques ben plenes de paciència tenaç i d'ironia. El futur, estem segurs, li donarà la raó.