Quan vaig assabentar-me de la teva mort vaig reviure en un flash-back tot una època de la meva vida marcada per la teva personalitat, per la teva presència i sobretot pel teu suport.

Tu ens vas ensenyar a mirar el cinema amb uns altres ulls i es pot dir, en el meu cas, que has sigut el responsable de gran part de l'orientació professional de la meva vida.

Recordo les visites que et fèiem el Lluís i jo a la rebotiga de la llibreria Porter que havies transformat en filmoteca clandestina. Així vam descobrir el realisme soviètic, l'expressionisme alemany... i tot l'encant dels pioners del cinema. Les teves classes a la universitat i els viatges a la rebotiga van aconseguir que el meu company Lluís i jo, mestres apassionats a la caça i captura de propostes innovadores per introduir a les nostres aules, descobrissim les possibilitats didàctiques del cinema mut i ens hi vam llençar amb totes les conseqüències. Eren els anys 70 i les noves tecnologies es limitaven al projector de súper 8 que havíem comprat de segona ma i fent un esforç, perquè el sou de mestre no donava per gaire, i aquelles pel·lícules que havien trobat a la teva rebotiga.

Els alumnes s'extasiaven amb les ingenuïtats fantàstiques d'en Mèliés, amb les imatges del primer westen de Porter i amb la genialitat de Buster Keaton i Chaplin. Així és com vàrem començar a ensenyar a llegir imatges, imatges pures, en brut, però intel·ligents i sense el destorb dels discursos absurds. Vam ensenyar-los a gaudir del cinema i a estimar-lo. Els nostres alumnes, com els teus, encara ho recorden…. 

T'explicàvem ,sovint, la nostra aventura pedagògica i ens encoratjaves a seguir. No oblidarem mai el reconeixement que vas fer d'una experiència humil que va començar a Vallvidrera a principis dels anys 70 i va culminar a Santa Coloma de Gramenet en plena ebullició democràtica, quan ja eres cap de servei de Cinematografia en el Govern de la Generalitat.

Després de la primera eufòria democràtica, com tu deies ,van arribar els buròcrates i ens van ensenyar a moderar els entusiasmes. Ens van ensenyar que calia deixar de parlar de cinema a l'escola. Calia posar-se al dia i la modernitat va ser primer el vídeo i després les noves tecnologies. Les eines ens van menjar els missatges i la cultura cinematogràfica es va convertir en una rara avis que només podia interessar a mestres passats de moda...
Mentrestant, les pantalles s'han anat multiplicant i els nostres alumnes s'han anat empassant tota mena de productes i subproductes plens d'efectes especials… molt soroll per no res?

Hem passat temps difícils i se que tu ho lamentaves profundament. En la nostra última conversa, ara farà aviat un any, encara vàrem parlar de cinema i d'escola i ens preguntàvem tots dos si algun dia seria possible recuperar el temps perdut...

Avui només et puc dir que tots els que t'estimàvem HO INTENTAREM, MIQUEL.