Sinopsi
L'any 1949,
Clément Mathieu, professor de música en atur, comença
a treballar com a vigilant en un internat de reeducació de menors.
Especialment repressiu, el sistema d'educació del director Rachin
no aconsegueix mantenir l'autoritat entre els alumnes més conflictius.
A Mathieu li
sap molt de greu observar els cruels mètodes de Rachin i a poc a
poc, anirà manifestant la seva compassió per als interns.
En els seus esforços per apropar-se als nois descobreix com la música
atrau poderosament l'interès dels alumnes, i emprèn el camí
de fer servir la música per educar-los i fer-los més sensibles
i cultes. Al mateix temps, transformarà les seves vides per sempre.
A través
de la seva història, la pel·lícula aborda diversos
temes de manera dinàmica i plena de matisos:
- El funcionament
de l'escola en una altra època.
- Els diferents
mètodes pedagògics i els fenòmens de la dinàmica
de grups.
- Les persones
que, al llarg de la seva existència, poden ser font d'inspiració
i promoure canvis importants en els seus contextos vitals.
- El paper
que la música i l'art en general por realitzar en cada persona.
"Les
choristes" França-Suïssa, 2004
Direcció i guió: Christophe Barratier
Adaptació
i diàlegs: Christophe Barratier, Phillippe Lopes-Curval, Jacques
Perris, Arthur Cohn i Nicolas Mauvernay.
Productors
associats: Romain Le Grand, Ruth Waldburger, Gerard Jugnot
Direcció
de fotografia: Carlo Varini i Dominique Gentil.
Muntatge:
Yves Deschamps
Vestuari:
Françoise Guegan
Música:
Bruno Coulais
Cor: Les
Petits Chaunters de Saint-Marc
Durada:
1h 35 minuts
Intèrprets:
Gerard Jugnot (Clément Mathieu); François Berleand (Rachin);
Kad Merad (Chabert); Jean-Paul Bonnaire (Maxence); Marie Bunel (Violette
Morhange); Paul Charieras (Regent); Carole Weiss (Comtessa); Philippe Du
Janerand (Monsieur Langlois); Erick Desmarestz (Dr. Dervaux); Jean-Baptiste
Maunier (Pierre Morhange); Pépinot (Maxence Perrin); Mondain (Gregory
Gatignol); Corbin (Thomas Blumenthal); Le Querrec (Cyril Bernicot); Boniface
(Simon Fergeot); Leclerc (Theodule Carre-Cassaigne).
|
ACTIVITATS
1.- Quina diferència hi ha entre
l'escola abans i després de l'arribada de Clément Mathieu?
2.- Podem considerar que Clément
Mathieu ha triomfat en la seva vida, malgrat que no es vegi reconeguda
la seva feina?
3.- Per què el professor de música
fou font d'inspiració per als seus alumnes?
4.- Quina és la diferència
entre els alumnes abans i després de la seva participació
al cor?
5.- La música és només
útil per a la persona que la fa o també per a qui la gaudeix?
6.- Elaboreu una anàlisi dels personatges
que dirigeixen o treballen en la institució educativa, tot explicant
els seus mètodes: Clément Mathieu; el director Rachin; Chabert
i el vell Maxence.
7.- Si avui no és culpable ho
hagués estat demà. Valoreu aquestes paraules del director
Rachin parlant de Mondain, el noi que marxa detingut, acusat de robatori.
8.- La comtessa lloa els mètodes
de comprensió humana del director. Quins són, en realitat,
aquest mètodes.
9.- El primer cop que Mathieu entra a la
classe, observem el recurs audiovisual de la càmera subjectiva.
En què consisteix?
10.- En diverses ocasions, mentre el cor
canta, la càmera es situa per sobre. En altres moments, la càmera
enquadra Mathieu des de baix, quan dirigeix. Quins noms tenen aquests enquadraments?
11.- Feu una entrevista per conèixer
l'escola d'una altra època, al vostres avís, pares, etc.
L'entrevista pot ser realitzada per escrit, gravada en vídeo o en
cinta d'àudio. Un cop tingueu l'entrevista arribeu a unes conclusions.
LA MÚSICA I EL CINEMA
La música pot provocar en nosaltres moltes
sensacions. En les pel·lícules ajuda a crear el clímax
de por, de violència, de tranquil·litat, d'intriga; ens recorda
situacions viscudes; ens pot fer sentir tristesa, alegria, emoció...
La música és realment un mitjà de comunicació.
Si tenim una formació àmplia que ens permeti analitzar una
obra musical i que puguem fer-ne un judici, sense prejudicis; el seu missatge
ens arribarà molt més.
L'invent del cinema sonor l'any 1926 va contribuir
a la composició d'obres musicals elaborades i adequades a les escenes
cinematogràfiques. En parlar de cinema, podem fer una distinció
entre música de fons i música de pantalla.
La música de fons ambienta escenes i no és estrictament necessària,
però ajuda a crear determinades atmosferes. La música de
pantalla forma part de l'escena i sense ella perdria tot el sentit.
La música del cinema pot ser escrita expressament
o pot ser un recull d'obres escrites anteriorment, com en la pel·lícula
"Amadeus" on es fa servir música de W. A. Mozart. Les principals
funcions de la banda sonora d'una pel·lícula són:
- Situar la pel·lícula en
un lloc i una època determinada.
- Accelerar, retardar l'acció.
- Intensificar el missatge d'una escena.
- Recordar elements anteriors amb la repetició
de temes.
B. Hermann, compositor de bandes sonores de diverses
pel·lícules d'Alfred. Hitchcock, deia: "La música
al cinema pot posar de manifest i intensificar els pensaments més
íntims dels personatges. Pot conferir a una escena terror, grandesa,
alegria o misèria... És el vincle de comunicació entre
la pantalla i l'espectador."
ACTIVITATS
1.- Identifiqueu les funcions més
importants de la música a la pel·lícula.
2.- Les bandes sonores de les pel·lícules
combinen la música pròpiament dita amb efectes especials
i sorolls d'ambient per fer reals situacions que descriuen. Enregistreu
i analitzeu un espot televisiu que combini diferents recursos sonors: sons,
sorolls, música, diàlegs, efectes especials... Feu una llista
de tots els elements sonors que hi intervenen segons l'ordre en què
apareixen.
|
